Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
barba de caputxí
Micologia
Nom donat a diverses espècies de gèneres de líquens Usnea, Ramalina, Alectoria
i d’altres, molt ramificats o laciniats, penjants, que viuen fixos al tronc o a les branques dels arbres, en llocs alts humits o sotmesos a rosades freqüents.
hiperbòlic | hiperbòlica
Transports
Dit del sistema de radionavegació que determina la posició de la nau en funció de la diferència de distància a dos o més punts fixos on hi ha emissores sincronitzades, les quals determinen una xarxa d’hipèrboliques que permet de fixar la posició.
nènia
Literatura
Cant funeral romà, mescla de lamentació i de pregària per un difunt, que, segons un ús antiquíssim, encara viu al temps de Plaute, entonaven les dones preficae (les ploradores) que acompanyaven el fèretre, amb uns esquemes fixos i amb l’acompanyament de flauta.
Gradualment anà essent substituïda per la laudatio
gla de mar
Carcinologia
Nom donat a diversos crustacis de la subclasse dels cirrípedes que pertanyen als gèneres Balanus i Chthamalus, de closca troncopiramidal i composta de diverses peces calcàries, que habiten fixos a les roques dures de la costa o bé sobre closques de mol·luscs.
Balanus improvisus , d’uns 10-15 mm de diàmetre, habita fixa sobre closques de molluscs i crustacis Chthamalus stellatus , d’uns 5-10 mm de diàmetre, forma grans masses sobre roques de la zona dels esquitxos Aquestes dues espècies són comunes a les costes dels Països Catalans
teoria de la computació
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia problemes de decidibilitat.
Com és usual en la història de les matemàtiques, té orígens aparentment molt diferents que finalment conflueixen i permeten d’establir el que esdevé una teoria enormement potent i irrenunciable Cal remarcar-ne el problema diofàntic plantejat per David Hilbert l’any 1900, i el problema de les paraules que sorgí en el món de la topologia algèbrica Es tracta de dos problemes típics de decidibilitat és a dir, aquells en què cal disposar d’un mètode que permeti de decidir una o altra de dues opcions atesa una equació diofàntica, té solució, són equivalents dues paraules donades per endavant L’any…
sanejar
Comptabilitat
Dur a terme operacions reals o comptables encaminades a obtenir-ne grans beneficis, sia a curt o a llarg terme, com eliminar aquells actius que redueixen la rendibilitat d’un patrimoni, imputar a costs la part dels actius fixos incorporats al procés productiu, etc.
radar anticol·lisió
Radar de tipus Doppler que opera en les bandes de freqüència de 26 a 30 GHz i s’instal·la en els automòbils a fi de detectar la distància i la velocitat d’aproximació dels obstacles fixos o mòbils que es troben a la carretera.
Pot interactuar de forma automàtica sobre el motor i els frens del cotxe per a evitar una possible collisió
palanquejament
Economia
Augment de la rendibilitat dels capitals propis d’una empresa per mitjà de costs fixos, bé siguin financers, generalment en forma d’interessos del deute emès per l’empresa, o associats a la producció que realitza l’empresa, com a conseqüència d’una operació financera.
Tractat d’Unió Econòmica i Monetària
Dret internacional
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l’11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992 (Tractat de Maastricht), i que juntament amb el Tractat d’Unió Política formen la Unió Europea.
La Unió Econòmica i Monetària UEM significà la total llibertat de circulació de les persones, dels béns, els serveis i els capitals en tota la Comunitat Europea, la fixació irrevocable de les paritats entre les monedes nacionals dels dotze estats membres, i l’adopció d’una moneda única l’ ecu Per aconseguir aquest grau d’unió, s’hagueren de reunir prèviament un seguit de condicions Fou necessari, d’una banda, que les polítiques econòmiques de tots els estats membres de la Comunitat fossin compatibles entre si i, d’altra banda, aconseguir un alt grau de coherència pel que fa a les polítiques…
Telefónica
Empresa fundada l’any 1924 per conveni entre l’Estat espanyol i l’empresa nord-americana ITT, pel qual Telefónica passava a disposar del monopoli de les comunicacions telefòniques a Espanya.
L’Estat rescatà, el 1945, les accions i n’esdevingué soci majoritari, mantenint, però, una estreta dependència de la ITT en la mesura que les empreses d’aquesta multinacional eren les principals i gairebé les úniques proveïdores de Telefónica Standard, Marconi, Intelsa Telefónica tingué una gran expansió a partir del Primer Plan de Desarrollo, sota la presidència d’Antonio Barrera de Irimo El 1970 impulsà una àmplia diversificació de serveis i la progressiva automatització de la xarxa, que desenvolupà a través de societats filials com ENTEL —sistemes i serveis informàtics en telecomunicacions…