El Tractat d’Unió Política reforça els lligams dels dotze membres de la Comunitat en matèria de política exterior i de seguretat. Aquesta nova dimensió que assoleix la Comunitat justifica també el refermament de la seva legitimitat democràtica i el desenvolupament de les seves capacitats d’intervenció, en el respecte del nou principi de la subsidiarietat, com també la declaració d’una ciutadania europea que s’afegeix a les ciutadanies nacionals. Engloba diferents aspectes: la política exterior i de seguretat comuna, la ciutadania europea, l’ampliació de competències, els mecanismes de l’Europa social, la justícia i els afers interiors i la legitimitat democràtica. Pel que respecta a la política exterior i de seguretat comuna la Unió té com a objectiu refermar la seva identitat a l’escena internacional, i fixa un terme per a la definició d’una política comuna de defensa. S'estableixen dues vies d’actuació: la cooperació sistemàtica entre els estats membres per a la direcció de la seva política definint posicions comunes, i la realització progressiva d’accions conjuntes en els camps en què els estats membres tinguin interessos comuns importants. Es contempla també per a més endavant la formulació d’una política de defensa comuna que posteriorment podria conduir a una defensa comuna. El Tractat disposa que la Unió Europea Occidental forma part integrant del desenvolupament de la Unió Europea i ha d’elaborar i executar les decisions i les accions de la Unió que tinguin implicacions en el camp de la defensa. Pel que fa a la ciutadania europea, el nou Tractat en consagra una veritable creació, que s’articula al voltant d’un conjunt de drets i de deures que van més enllà de la simple llibertat de circulació de les persones que exerceixen una activitat econòmica; tot ciutadà de la Unió resident en un estat membre del qual no és súbdit té el dret de vot i d’elegibilitat en les eleccions europees en aquest estat. En la perspectiva del “gran mercat” interior i per a assegurar un desenvolupament equilibrat de les polítiques comunes, el Tractat amplia selectivament les competències comunitàries, tot respectant un principi essencial per a l’equilibri institucional de la nova Unió: el de la subsidiarietat. Completa les disposicions existents en els camps de la dimensió social, la cohesió econòmica i social, la recerca i el desenvolupament, i el medi ambient. La política de cohesió econòmica i social mira de reduir la separació entre els nivells de desenvolupament de les diverses regions i frenar l’endarreriment de les regions menys afavorides, entre les quals es comprenen les zones rurals. Contempla la promoció de la recerca i el desenvolupament tecnològic mitjançant la posada en execució del marc programàtic a través de programes específics. Quant a protecció del medi ambient, assenyala que les exigències en aquesta matèria han d’integrar-se en la definició i en la realització de les altres polítiques de la Comunitat. En els nous camps d’acció previstos en aquest capítol hi ha la política industrial per a la Comunitat, els objectius de la qual són accelerar l’adaptació als canvis estructurals, assegurar un medi ambient favorable a la iniciativa i al desenvolupament d’empreses del conjunt de la Comunitat, encoratjar la cooperació entre les empreses i afavorir una millor explotació del potencial industrial, de les polítiques d’innovació, de recerca i de desenvolupament tecnològic. L’objectiu del desenvolupament de les grans xarxes transeuropees és assegurar la interconnexió i la interoperativitat de les xarxes nacionals, com també l’accés a aquestes xarxes. En el capítol cultural, la Unió contribueix a l’expansió de la cultura dels estats membres, des del respecte a la seva diversitat nacional i fent evident l’heretatge cultural comú. La política social ha estat refusada per la Gran Bretanya, però no obstant això els altres onze estats es comprometen a desenvolupar la Carta Social aprovada el 1989. Els aspectes més importants com el salari mínim, el dret de vaga, el dret sindical i el lock-out hauran d’ésser decidits per unanimitat dels onze. Es contempla la creació de sindicats europeus i patronals europees. Pel que fa a justícia i afers interns el Tractat preveu una cooperació reforçada dels dotze en matèria judicial, policial i duanera per tal d’assegurar la realització dels objectius de la Unió. Maastricht ha estat l’ocasió de fer un nou pas en la direcció del reconeixement d’un poder legislatiu efectiu del Parlament Europeu, amb la instauració del procediment de codecisió, el qual dóna al Parlament el poder de decidir, conjuntament amb el Consell, reglaments, directrius, decisions o recomanacions, en règim d’igualtat, encara que es concedeix al Parlament el dret de vet en algunes matèries com el mercat interior, cultura i justícia. El Tractat d’Unió Política és innovador pel que fa a la representació de les regions. Preveu la creació d’un comitè de les regions de caràcter consultiu, compost pels representants de les col·lectivitats regionals i locals, que serà tingut en compte pel Consell o per la Comissió Europea en els camps que els afectin.