Resultats de la cerca
Es mostren 1200 resultats
La Calandreta
Nom adoptat per les escoles associatives d’immersió en occità creades a Occitània l’any 1979.
La xarxa de calandretes tenia, el 2009, 37 escoles d’ensenyament primari i 2 escoles d’ensenyament secundari que acullen uns 2 000 alumnes Respecten el programa educatiu de l’Escola Nacional francesa, però incorporen la llengua occitana com a llengua vehicular juntament amb la llengua francesa Són escoles gratuïtes i laiques, que a més de la seva funció educativa participen activament en la recuperació social i cultural de la llengua occitana Tot i que sorgiren com a entitats al marge del govern, actualment tenen el suport financer de l’administració regional i nacional Juntament amb les…
beat
Literatura
Dit d’un moviment literari nord-americà vigent durant els anys cinquanta.
Els seus membres contestaven amb la seva obra i estil de vida el que consideraven convencionalismes, rigideses i hipocresies de les classes mitjanes nord-americanes Hi oposaren unes concepcions més o menys rousseaunianes, que exaltaven la naturalitat, l’espiritualitat i l’hedonisme Els autors d’aquest moviment, de vida bohèmia, no formaren mai un grup cohesionat i els seus representants mantingueren sempre una forta individualitat Temes recurrents foren les drogues i el seu poder pretesament visionari i alliberador, i també les religions orientals especialment el budisme zen Els…
Sant Miquel de la Cerulla (Viacamp)
Art romànic
Aquesta església és al nord d’Estall, vora la carrerada, on es troben diverses masies, algunes amb capelles, que històricament formaren les quadres de Vallsegura i la Cerulla, aquesta última sota domini de la canònica de Roda Hi ha qui ha relacionat aquesta església amb l’església homònima de Viacamp, lliurada a Sant Vicenç de Roda l’any 1072 Un instrument del 1234 consigna la propietat dels delmes de la Cerulla a favor de la infermeria de Roda El 1308 les rendes dels homes de la Cerulla foren assignades al sagristà de Roda El 1619 el procurador de Ribagorça, a requeriment del…
Joan Gibert i Camins
Música
Clavecinista i compositor català.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Robert Goberna i debutà l’any 1905 Del 1920 al 1928 s’establí a París, on perfeccionà els seus estudis amb Alfred Cortot, Vincent d’Indy i Wanda Landowska L’any 1945 fou nomenat professor de clavicèmbal del Conservatori de Música de Barcelona, i dos anys després, de piano Fou un dels fundadors del CIC Compositors Independents de Catalunya, associació de la qual formaren part Eduard Toldrà, Robert Gerhard i Manuel Blancafort, entre d’altres Collaborà amb freqüència en la "Revista Musical Catalana" i "La…
Groupe de Recherche de Musique Concrète
Música
Grup d’investigació sobre la música concreta fundat per Pierre Schaeffer i Pierre Henry l’any 1951.
L’any 1948 Schaeffer havia fundat el Club d’Essai com a cèllula d’activitats experimentals dins de la ràdio francesa, que l’any 1951 fou reorganitzat com a Groupe de Recherche de Musique Concrète El seu collaborador principal en la tasca d’investigar les possibilitats que els nous recursos electrònics oferien a la creació musical fou Henry, però en algun moment de la història del grup en formaren part, o hi tingueren relacions, F Bayle, L Ferrari, E Varèse, I Xenakis o P Boulez Des del 1951 Henry fou el cap del grup, però l’any 1958 Schaeffer tornà a liderar-lo Els objectius s’…
Club de Lluita Baró de Viver
Altres esports de combat
Club de lluita de Barcelona.
Fundat el 1962, fou un dels clubs pioners d’aquest esport a Catalunya Practica la lluita lliure, lluita grecoromana, Thai i MMA arts marcials mixtes Els seus lluitadors assoliren diversos campionats estatals per clubs i més d’una quinzena de títols de campió d’Espanya a títol individual Alguns d’ells formaren part de la selecció estatal que disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996 Organitza regularment el Torneig Baró de Viver de lluita Els seus entrenadors més destacats foren José Alberto Recuero, dotze vegades campió d’Espanya i medalla de bronze en…
David Compañón Revuelta
Rugbi
Jugador de rugbi.
S’inicià en aquest esport a França, a l’Arieja Després d’un temps a Girona, el 1949 s’incorporà a les files del FC Barcelona, equip amb el qual jugà cinc temporades abans de defensar més de 15 anys la samarreta del CN Barcelona Fou un dels dos jugadors catalans que formaren part de la selecció europea que participà a Tolosa en el 50è aniversari de l’Stade Tolousain Amb el FC Barcelona fou campió de Catalunya quatre vegades consecutives 1950-53 i guanyà les dues primeres Lligues espanyoles 1953, 1954 Jugà 12 partits amb la selecció espanyola Un cop retirat, feu algunes tasques d’…
Patronato de Promoción Cultural y Deportivo Vilanova
Atletisme
Club d’atletisme de Vilanova i la Geltrú.
Fou creat l’any 1968 i, en els seus inicis, acollí atletes procedents d’altres entitats –sobretot del Club Natació Reus Ploms – i dels collegis franciscans i escolapis, que s’aplegaven a les antigues pistes de cendra del Pavelló de les Casernes El 1982 passà a denominar-se Club Atletisme Vilanova i, el 1999, es fusionà amb altres entitats esportives de la població per crear el Club Esportiu Vilanova i la Geltrú En les seves files es formaren campions com Jordi Castelló, Manel Alpuente, l’olímpic Joan Lloveras o Carme Blay L’equip sènior masculí competí en la primera categoria…
Partit Liberal Autonomista de Lleida
Partit polític
Partit liberal provincial resultat de la unificació el 1916 dels dos sectors polítics existents a la província de Lleida: el romanonista (seguidor de Miquel Agelet Besa, que acabava de morir) i el demòcrata (seguidor de Daniel Riu).
Preveia la constitució de juntes locals i comarcals, però concentrava el poder en la Junta provincial integrada pels presidents de les juntes de partit judicial i els càrrecs i excàrrecs públics, la qual elegia el comitè executiu i nomenava els candidats El primer comitè executiu el formaren Josep Sol Torrens, Francesc Sagañoles, Pere Fuertes, Josep M España, Francesc Roca, Joan Rovira Agelet, Manuel Florensa, Romà Sol, Antoni Agelet Romeu i Josep Gil Dòria El 1917 España i Romà Sol se’n separaren per decantar-se a la Lliga Regionalista Per bé que la Unió Monàrquica Nacional…
Rassemblement du Peuple Français
Política
Moviment polític fundat el 1947 pel general De Gaulle.
Els seus membres més destacats foren Louis Terrenoire, secretari general, Jacques Soustelle, André Malraux i René Capitant Triomfà en les eleccions municipals d’octubre d’aquell mateix any 38% dels vots, i en les legislatives del 1951 obtingué 121 diputats L’any següent, l’actitud de De Gaulle provocà la primera escissió de 32 diputats, que formaren 1952 l’Action Républicaine et Sociale El 1953 De Gaulle deixà en llibertat els restants, que s’agruparen en la Union des Républicains d’Action Sociale URAS i els Républicains Sociaux RS, que més tard 1958, amb l’accés al poder de De…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina