Resultats de la cerca
Es mostren 1630 resultats
Isḥāq ibn Muḥammad ibn Ġāniya
Història
Segon governador almoràvit independent de les Balears (~1165-~83).
Assolí el poder en rebellar-se contra el seu pare i el seu germà, designat hereu per aquell El seu govern significà la consolidació del poder almoràvit autònom a les Illes, davant el domini almohade peninsular Emprengué fructuoses expedicions de pirateria a terres cristianes saqueig de Toló, 1178 i urbanitzà la ciutat de Mallorca
Pere Ausiàs Marc i d’Oluja
Història del dret
Literatura catalana
Jurista i poeta.
Vida i obra Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells de Canós, Montcortés, Clariana i la Goda El 1578 era veí de Cervera el 1593 era oïdor de comptes de Catalunya el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d’Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l’editor de l’obra d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola Els Marc de Montcortès es creien descendents directes del poeta Ausiàs, fet impossible, perquè no tingué hereu sanguini Això explica per què afegien el nom del poeta als noms de fonts de la família El 1595 publicà dos sonets un en…
,
Briviesca
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, a la comarca de La Bureba i drenat per l’Oca.
És centre d’una subàrea comercial, agrícola i ramadera Coneguda pels romans amb el nom de Birovesca , estigué situada en un dels camins cap a Santiago de Compostella El 1388 s’hi celebraren corts, convocades per Joan I de Castella, en les quals hom creà el títol de príncep d’Astúries per a l’hereu del tron de Castella
dret de transissió
Dret civil català
Facultat dels hereus del cridat a una herència que mor sense haver-la acceptada ni repudiada, de poder succeir-lo en la facultat de poder acceptar o repudiar aquesta herència.
Els hereus del cridat poden acceptar ambdues herències, però no acceptar l’herència del primer causant i repudiar la de l’hereu que els transmet aquest dret Si diversos hereus accepten la segona herència, cadascun d’aquests pot acceptar o repudiar l’herència del primer causant, amb independència dels altres, i amb preferent dret d’acréixer entre ells
Carles XVI Gustau de Suècia

Carles XVI Gustau de Suècia
© OTAN
Història
Rei de Suècia.
Fill del príncep Gustau Adolf mort el 1947 i de Sibilla de Saxònia-Coburg-Ghota, el 1973 succeí el seu avi Gustau VI Adolf Proclamat príncep hereu 1950, l’any 1976 es casà amb Sílvia Sommerlath, filla d’un empresari alemany de Munic El matrimoni ha tingut tres fills Victòria —princesa hereva—, Carles Felip i Magdalena
Ferran de Castella
Història
Fill primogènit d’Alfons X i de Violant d’Aragó, conegut també per Ferran de la Cerda.
Fou proclamat hereu del tron, i, quan el seu pare anà a Roma a fer valer els seus drets a la corona imperial, el deixà de regent, i morí S'havia casat amb Blanca de França, filla de Lluís IX, amb la qual tingué dos fills, Alfons i Ferran, dits els infants de la Cerda la Cerda
principat d’Astúries
Història
Títol dels fills primogènits i hereus dels reis d’Espanya.
Fou fundat, com un mayorazgo dels hereus de la corona, el 1388 per als fills legítims i primogènits dels reis de Castella i Lleó per Joan I, que l’atorgà al seu fill Enric El títol és portat novament d’una manera oficial pel príncep hereu d’ençà del reconeixement oficial que en fa la Constitució de 1978
Jordània 2009
Estat
Al juliol, el rei Abdallà va nomenar successor el seu fill gran Hussein, de 15 anys El rei va retirar, el 2004, la condició d'hereu al seu germanastre, el príncep Hamzah, fill del rei Hussein i la reina Noor La dinastia d'aquest país permet als reis nomenar hereus els seus germans en detriment dels fills
Ramon Roig i Ferré
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
És autor, entre altres obres, dels drames La fira de Verdú 1877 i Lo corb i la guineu 1886, de la comèdia La Sileta de Riudoms 1877, de la comèdia de màgia Glòria al treball 1886, i de les peces líriques Telefonia 1878 i La tornada de l’hereu , amb música, respectivament, de JM Pla i Celestí Conti
,
Arnau de Terrena
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1354 Era doctor en drets i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó És autor d’unes Quaestiones Theologicae 1373 Se li atribueix també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina