Resultats de la cerca
Es mostren 786 resultats
Louis Paul Cailletet
Física
Físic i industrial francès.
El 1877 portà a la pràctica un nou mètode de liqüefació de gasos combinant els efectes de les altres pressions i els de les baixes temperatures fou el primer que aconseguí de liquar l’oxigen, l’hidrogen, el nitrogen i l’aire Estudià les propietats físiques i químiques del ferro
Edward Mills Purcell
Física
Físic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard i en fou professor a partir del 1946 Estudià les microones i el magnetisme nuclear i demostrà l’existència d’hidrogen al medi interestellar Pels seus estudis sobre els moments magnètics dels nuclis atòmics rebé el premi Nobel de física el 1952, compartit amb FBloch
descomposició
Química
Procés pel qual una molècula d’una substància composta es trenca en unes altres de més simples i, de vegades, arriba fins i tot als àtoms components.
Així, el corrent elèctric descompon la molècula d’aigua H 2 O en els constituents H 2 una molècula d’hidrogen i O un àtom d’oxigen a temperatura elevada, molècules orgàniques, com les de la cellulosa, i proteïnes són descompostes en unes altres de més senzilles, aigua i diòxid de carboni
Jean Meusnier de la Place
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic francès.
Collaborà amb Lavoisier en els cèlebres experiments que donaren lloc a la descomposició de l’aigua en oxigen i hidrogen i a la seva ulterior síntesi Continuà les investigacions matemàtiques de Monge en un estudi que féu sobre la curvatura de les superfícies hi ha el teorema que porta el seu nom
William Prout
Química
Químic anglès.
És conegut sobretot per la hipòtesi que formulà l’any 1815 i que duu el seu nom segons aquesta teoria el pes atòmic de qualsevol element químic és un múltiple exacte del pes atòmic de l’hidrogen, teoria que, bé que no és exacta, no és gaire allunyada de la realitat àtom
gas interestel·lar
Astronomia
Forma en què es presenta la major part de la matèria interestel·lar
.
És compost per hidrogen ≃65%, heli ≃35% i altres elements en proporció molt inferior Pot ésser detectat per l’emissió i l’absorció de llum i radioones en el seu si, especialment de certes línies espectrals Mitjançant els estudis radioastronòmics del gas interestellar hom pot obtenir informació de zones de la Via Làctia òpticament inaccessibles
peroxiàcid
Química
Cadascun dels àcids carboxílics de fórmula general RCOOOH en els quals el radical -O- ha estat substituït per un radical -O-O-.
Hom els obté per reacció de l’àcid carboxílic corresponent amb peròxid d’hidrogen, d’acord amb l’equació R-COOH + H 2 O 2 →R-COOOH + H 2 O Presenten propietats oxidants i actuen com a font de radicals lliures Són emprats en síntesi orgànica Els més importants són els àcids peracètic, trifluoroperacètic, perbenzoic i m -cloroperbenzoic
trietilalumini
Química
Líquid incolor, extraordinàriament inflamable i reactiu, miscible amb hidrocarburs saturats, que bull a 194°C.
Hom l’obté per reacció a pressió de l’alumini amb etilè i hidrogen És emprat com a component del catalitzador de Ziegler-Natta per a la polimerització d’olefines a baixa pressió, per a la preparació d’alcohols de cadena llarga i olefines terminals i per a la deposició de l’alumini en fase vapor
pigment biliar
Bioquímica
Nom genèric que hom dóna a tota una gamma de substàncies que provenen de la degradació de l’hemoglobina dels eritròcits en el fetge, en la melsa i en la medul·la òssia, i que tenen una coloració verda o groguenca característica.
Els pigments biliars són constituïts per cadenes tetrapirròliques obertes, amb grups hidroxil als extrems Hom sol representar-los com unes cadenes lineals, bé que sembla que, de fet, formen un anell tancat per un enllaç d’hidrogen Els més importants són la biliverdina i la bilirubina, que donen el color marró al contingut intestinal i a la femta
síntesi de Strecker
Química
Procediment per a la síntesi d’aminoàcids que és realitzada per tractament de cianhidrines amb amoníac per tal de convertir-les en α-aminonitrils, els quals per hidròlisi condueixen als α-aminoàcids:
.
Pot ésser emprada en la preparació de glicina, alanina, serina, valina, metionina, àcid glutàmic, leucina i fenilalanina N'existeix una variant que estalvia l’ús de cianur d’hidrogen i permet la introducció en la cadena carbonada d’un àtom de carboni radioactiu mitjançant la conversió directa d’un aldehid en un α-aminonitril per tractament amb cianur amònic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina