Resultats de la cerca
Es mostren 1999 resultats
Sant Climent d’Aulet (Sopeira)
Art romànic
La primera referència segura de l’església de Sant Climent data del 1123, any en què el bisbe Ramon Guillem de Roda, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Santa Maria d’Alaó, la dotà amb les quartes episcopals de Sant Climent d’Aulet, delmes i defuncions Un capbreu d’aquest monestir cita també les quartes i el delme d’Aulet, serveis de cena i dos homes amb tot el delme Fins a la desamortització del segle XIX consta dintre l’abadiat exempt alaonès Per tant, caldria identíficar-la amb l’església del poble d’Aulet, tot i que actualment és dedicada a sant Sadurní
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro
Música
Escriptor gallec.
Monjo benedictí, el 1709 s’establí a Oviedo, on ensenyà a la universitat i esdevingué un representant destacat de la Illustració hispànica Escriví sobre una gran varietat de temes, sempre en castellà, que recopilà en les obres Teatro Crítico Universal 1725-40 i Cartas eruditas 1742-60 En l’assaig Música de los templos i en d’altres textos, defensà la idea, ja exposada per tractadistes anteriors, que la música expressa l’harmonia de l’Univers i tendí a identificar-la amb el sentiment religiós Desaprovà les influències italianes i les innovacions del seu temps cromatisme, danses,…
contrasubjecte
Música
En una fuga, fragment melòdic que acompanya, de manera més o menys sistemàtica, el tema, i que forma amb ell un contrapunt invertible.
En general, el contrasubjecte presenta un perfil ben definit que es pot identificar amb facilitat, i també característiques que complementen les del subjecte com, per exemple, valors rítmics i moviment melòdic de signe oposat als utilitzats en el subjecte Un mateix subjecte pot tenir més d’un contrasubjecte fuga núm 21 del 1r volum d’ El clavicèmbal ben temprat de JS Bach, vegeu exemple, o no tenir-ne’n cap fuga núm 12 de la mateixa obra Alguns autors parlen de contraresposta per a referir-se a la versió del contrasubjecte que acompanya la resposta WjS Bach El clavicèmbal ben…
Josep Ovara i Piquer
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Hom ha proposat d’identificar-lo, sense base suficient, amb un tal Josep Mamano i Piquer Estrenà, a partir del 1871, una trentena de peces festives, dins la tradició de teatre valencià dialectal i costumista, algunes de les quals foren impreses Dimats 13 , 1877 Un aprenent de llatí , 1879 Males llengües , 1879 L’ànima en un fil , 1881 El tio Serol , 1882, i La guerra en pau , 1885, Guerra en pau, Un clavari escaldat, La nòvia d’Albal, Lo que és el món, Pare i cavaller i Bous de mort , entre altres Collaborà amb Joaquim Balader i Eduard Escalante a Futxint de les bombes 1873
,
oïda absoluta
Música
Capacitat de la memòria per a recordar una freqüència musical sense cap referència.
Els qui tenen oïda absoluta poden reproduir, reconèixer i anomenar qualsevol so sense comparar-lo amb un altre de conegut perquè recorden l’altura absoluta de tots els sons Aquesta aptitud és present de vegades en els músics, lligada a l’estudi i la pràctica d’un instrument Hi ha diferents graus d’oïda absoluta, des de la capacitat d’identificar un so produït amb qualsevol timbre i registre fins a la possibilitat de reconèixer tan sols alguns instruments en determinats registres Els investigadors no acaben de posar-se d’acord sobre l’origen d’aquesta capacitat, que sembla estar…
Llorenç Saragossa
La Mare de Déu de la llet , pintura atribuïda a Llorenç Saragossa
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Actiu a Catalunya, Aragó i València, al darrer quart del s XIV i els primers anys del següent Residí a Barcelona fins el 1375 després a València De la seva estada a la capital del Principat són nombrosos els encàrrecs rebuts per al rei i la reina Elionor i d’altres per a particulars destinats a llocs dels diferents estats de la corona retaule de l’església de Castellnou de Bages 1363, retaule dels sants Gabriel i Antoni per a la capella del castell de Càller, retaule de santa Caterina per a les menoretes de Calataiud 1366-67 Establert a València, continuà la seva tasca i pintà per a la…
fitxer
Electrònica i informàtica
Bloc lògic d’informació designat per un nom i considerat com una unitat per l’usuari.
Els fitxers poden ésser de dades o bé executables Els fitxers utilitzats correntment en els ordinadors personals compatibles s’identifiquen per un nom format seguit d’una extensió de 3 caràcters com a màxim, separada del nom mitjançant un punt Aquest extensió serveix per a identificar el tipus de fitxer així les extensions EXE o COM indiquen fitxers executables, TXT fa referència a fitxers de text universals de tipus ASCII, BAK significa fitxer de seguretat, etc Molts programes identifiquen els fitxers de dades, de text, etc que han creat mitjançant extensions amb noms…
marcatge d’armament
Militar
Pràctica consistent a atorgar un número i un codi identificatiu a cada peça d’armament, especialment petit i lleuger, com també a cadascuna de les municions.
Aquesta identificació ha d’ésser individual i difícil de falsificar o esborrar Com a mínim, s’ha d’identificar el tipus de producte de què es tracta marca, model i calibre, país d’origen i número de sèrie Alguns països també faciliten el destinatari Aquest sistema facilita el rastrejament i la identificació de rutes de les armes, des de la seva fabricació fins al seu ús, però la manca d’un acord internacional sobre aquesta matèria en dificulta la tasca És per això que les Nacions Unides establiren un Grup de Treball sobre Marcatge i Rastrejament l’any 2002, per tal d’estudiar la…
Rolf M. Zinkernagel
Medicina
Metge suís.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Basilea, s’especialitzà en immunologia, camp en el qual desenvolupà importants recerques a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtin de Canberra, en collaboració amb PDoherty 1973-75 Posteriorment treballà en el departament d’immunologia de l’Institut d’Investigació de la Clínica Scripps de la Jolla Califòrnia fins el 1979 Des d’aquest any és professor del departament de patologia experimental i director de l’Institut d’Immunologia Experimental de la Universitat de Zuric Compartí amb PDoherty el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1996 pels…
retaule del Conestable
Pintura
Obra del pintor Jaume Huguet, anomenada també retaule de l’Epifania, pintada el 1465 per encàrrec personal del rei Pere IV de Catalunya, conestable de Portugal.
Fou fet per a la capella del Palau Reial de Barcelona, on encara es conserva El pla iconogràfic correspon al tipus de retaule català anomenat dels set goigs Anunciació, Naixement, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta, Dormició i Coronació de la Mare de Déu la taula central és dedicada a l’Epifania, i en una de les figures dels tres reis hom ha volgut identificar el rei-conestable Corona el retaule un calvari, i el completen una predella amb quatre figures de sants, entre ells un sant Jordi, i dues grans portes laterals, amb les figures de santa Caterina i santa Isabel de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina