Resultats de la cerca
Es mostren 3125 resultats
funció de Helmholtz
Física
Funció termodinàmica F definida per l’equació F = U-TS, U essent l’energia interna, T la temperatura absoluta i S l’entropia.
És anomenada també energia lliure , i quan un sistema sofreix una transformació isotèrmica reversible la corresponent disminució de la funció de Helmholtz és igual al treball total efectuat pel sistema
Sant Iscle d’Empordà
Sant Iscle d’Empordà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Serra de Daró (Baix Empordà), a l’W del cap del municipi.
L’església parroquial fou consagrada el 1123 i fou possessió de la mitra de Girona, igual que el lloc, que formà part de la batllia de la Bisbal En depenia Cunyà
arrissament
Electrònica i informàtica
Ondulació residual de baixa freqüència que queda en un corrent rectificat, fins i tot després de filtrat.
Hom el pot considerar com un petit corrent altern superposat al corrent continu de sortida, d’una freqüència igual a la de la xarxa d’alimentació o bé un múltiple seu
tefigrama
Meteorologia
Diagrama meteorològic en el qual hom representa en abscisses les temperatures absolutes, i en ordenades els logaritmes neperians de les temperatures potencials.
Té la propietat que l’àrea compresa dintre qualsevol corba que representi una evolució termodinàmica reversible és igual a la calor absorbida o al treball efectuat per cada unitat de massa
circuit d’anticoincidència
Electrònica i informàtica
Circuit que funciona com una unitat lògica: té dues entrades i una sortida que dóna senyal només quan existeix un impuls en una de les entrades.
La sortida és nulla si existeixen dos impulsos d’entrada que coincideixen en el temps o bé si difereixen en un interval de temps menor o igual a un de prefixat
quartà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana de billó amb valor d’un quart de ral d’argent, instaurada possiblement per Enric IV.
Hom la confon sovint amb el quart, sobretot d’ençà del 1462, que tenen igual valor quatre morabatins Felip II n'encunyà 1566 amb valor de 2 1/2 diners i 2 grans
índex de color
Astronomia
Diferència entre les magnituds aparents d’un astre mesurades en dues longituds d’ona diferents.
Abans de l’establiment del sistema UBV , hom emprava l’anomenat índex de color internacional , igual a la diferència entre les magnituds aparents fotogràfica i fotovisual, m f g - m f v En el sistema UBV , l’índex de color és donat, generalment, per la diferència B-V entre les magnituds aparents mesurades en el blau de longitud d’ona 440 nm i en el verd groguenc o visible, de longitud d’ona 550 nm Hom empra també els índexs de color U-B U és la magnitud aparent mesurada en l’ultraviolat de longitud d’ona 365 nm L’índex de color dóna una idea de la temperatura superficial de l’…
resposta temporal
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema, descripció temporal de la resposta que és conseqüència de l’aplicació d’una causa interna, caracteritzada per l’energia emmagatzemada en les condicions inicials.
La resposta forçada condicions inicials nulles pot ésser obtinguda per convolució del senyal i la resposta impulsional o per la transformada de Laplace o Fourier inversa del producte de la funció de sistema i la transformada de l’excitació La resposta lliure excitació nulla en els sistemes estables tendeix a zero En els sistemes lineals superposició la resposta en el cas general és igual a la suma de la lliure i la forçada Hom hi pot identificar una part que és suma de components de forma dependent exclusivament de les característiques del sistema pols En els sistemes estables…
fon
Física
Unitat de mesura de la intensitat de la sensació sonora, que té en compte el fet que la sensibilitat de l’oïda humana varia amb la freqüència del so.
El nombre de fons d’un so és igual al de decibels d’un altre so, de 1 000 Hz, que produeixi la mateixa sensació de sonoritat per a una oïda estàndard
agregat cristal·lí regular
Mineralogia i petrografia
Associació de cristalls segons unes determinades lleis geomètriques de simetria.
Pot ésser format per cristalls d’igual o diferent espècie Els de la mateixa espècie poden ésser agregats parallels , en els quals les cares i les arestes dels cristalls són paralleles, o macles