Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
Wifredo Espina i Claveras

Wifredo Espina i Claveras
Periodisme
Periodista i escriptor.
Estudià dret i periodisme a Barcelona Més endavant, es doctorà en dret i fou professor a la Universitat de Barcelona i a l’Escola de Periodisme del Centre d’Influència Catòlica Dirigí el diari Ausona Vic, el setmanari Crítica Madrid i Revista Europa Barcelona, i posteriorment fou sotsdirector d’ El Correo Catalán , en el qual destacà també com a comentarista polític Des de la direcció de l’Associació de la Premsa redactà una proposta sobre la clàusula de consciència i el secret professional que s’introduí en la Constitució del 1978 L’any 1986 dirigí el programa de debat Diàleg a Televisión…
Emili Vigo i Bènia
Historiografia catalana
Historiador i polític.
En el període de preguerra treballà de comptable, collaborà en la premsa local i fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya Malgrat que no ostentà càrrecs públics rellevants, amb el triomf franquista emprengué el camí de l’exili Refugiat a l’Estat francès, desenvolupà una intensa activitat política com a director del periòdic La Humanitat òrgan d’ERC i com a secretari del president de la Generalitat, Josep Irla A Montpeller es llicencià en història i rebé el mestratge directe d’Augustin Flichte A París preparà la seva tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no pogué defensar a causa de la…
Joan Parellada i Cardellach
Cinematografia
Director.
Vida Després d’un curs a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a vint-i-dos anys marxà a París per prosseguir estudis plàstics Entrà en contacte amb el món del cinema fent de meritori i ajudant de direcció en diferents estudis francesos i de directors com ara René Clair Després d’una temporada als estudis UFA de Berlín, també com a ajudant de direcció, tornà a París, on feu de corresponsal de la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 Després tornà a Barcelona per rodar Incertidumbre 1935 amb Isidre Socías i Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, comèdia basada en l’obra homònima d’…
Lluís Duch i Álvarez
Filosofia
Religió
Antropòleg de la religió i teòleg.
Monjo de Montserrat des del 1961, el 1969 s’ordenà sacerdot Es doctorà en teologia a Tübingen 1973 Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Facultat d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , exercí també la docència a la Facultat de Teologia de Barcelona, a l’Institut d’Humanitats, a l’Institut del Teatre i a la Universidad Nacional Autónoma de México El seu principal centre d’interès foren les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història, en una visió influïda sobretot per Max Scheler, Ernst Bloch i Ernst…
Joan Reglà i Campistol

Joan Reglà i Campistol
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret Fou un dels primers deixebles de J Vicens i Vives i adjunt d’aquest a la seva càtedra de Barcelona collaborà amb ell en la introducció a la Universitat de la metodologia històrica francesa dels Annales , de M Bloch i L Febvre Es doctorà amb la tesi Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica La lucha por el Valle de Arán Siglos XIII-XIV 1951 El 1958 obtingué la càtedra d’història moderna de la Universitat de Santiago de Compostella, però no arribà a ocupar-la perquè el mateix any guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València…
Guillem d’Efak

Guillem d’Efak
© Fototeca.cat
Literatura
Música
Nom amb el qual és conegut el cantant i escriptor Guillem Fullana i Hada d’Efak.
Vida i obra El 1932 la família s'establí a Manacor Mallorca Començà a cantar en públic l’any 1959 com a solista d’orquestra El 1964 s’installà a Barcelona i passà a formar part dels Setze Jutges El 1965 es professionalitzà i edità el seu primer EP amb la discogràfica Concèntric Promogué activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac 1965 i La Cucafera 1968 Entre les cançons més destacades que enregistrà des d’aleshores cal esmentar Balada d’en Jordi Roca , Blues en Sol , Plou i fa sol i Cançó per les dones Ben aviat es guanyà el reconeixement del públic i de la…
Mercè Ibarz

Mercè Ibarz
© Carme Esteve
Literatura catalana
Escriptora.
Feu estudis de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha treballat en diferents mitjans de comunicació Avui i, sobretot, La Vanguardia i Vilaweb, entre d’altres Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1991-93 i, des del 1994, imparteix classes de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra Es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Buñuel Buñuel documental Tierra sin pan i el seu temps , 1997 i es donà a conèixer com a escriptora amb un estudi sobre el nacionalisme basc Breu història d’ETA 1959-1979 1981 Ha publicat diferents assaigs biogràfics sobre Mercè…
,
Tucídides
Historiografia
Historiador grec.
Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic, emprat per Heròdot,…
Franz Schubert

Franz Shubert, de W. A. Rieder
© Fototeca.cat
Música
Compositor austríac.
Deixeble d’Antonio Salieri, actuà com a mestre de música de la família Esterházy, càrrec que deixà per dedicar-se únicament a la composició, amb tota mena de privacions La seva extensa producció pot dividir-se en tres grans períodes El primer comprèn quartets de corda, com el del 1814 en si bemoll major, contemporani de la seva primera obra mestra el lied titulat Gretchen am Spinnrade ‘Margarideta a la filosa’ Aviat seguiren Erlkönig ‘El rei dels verns’, 1815 i Der Wanderer ‘El caminant’, 1816, a més de les sis primeres simfonies, influïdes per Mozart A la fi d’aquest any es dedicà a la forma…
Castell de Fluvià (Guissona)
Art romànic
Aquest castell es trobava dins l’antic terme de Guissona i centrava una quadra o partida autònoma que era situada a l’est de la vila De l’antic llogaret que hi hagué a l’indret, no n’han pervingut vestigis Es tenen referències del castell de Fluvià des del 1040, any en què es redotà l’església i la canònica de la Seu d’Urgell En aquests moments consta que es trobava inclòs dins el terme del castell de Guissona i que pertanyia a Santa Maria de la Seu d’Urgell Els Fluvià foren els feudataris del lloc Van tenir una destacada intervenció en la reconquesta d’aquest sector del país i ajudaren tant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina