Resultats de la cerca

Bé que cal situar la seva producció dins els corrents postmodernistes, per les seves recerques de llenguatge anticipa poc o molt l’ultraisme La seva poesia és altament emotiva i sensible, i té dos temes fonamentals la vida provinciana i l’amor en tota la seva dimensió Els tres reculls de poemes que constitueixen la seva producció — La sangre devota 1916, Zozobra 1919, El son del corazón pòstum, 1932 són un precedent de la poesia contemporània

Obtingué la medalla d’or de la seva especialitat a l’exposició de belles arts del 1912 Fou director de l’escola d’arquitectura de Madrid des del 1923 La seva tasca més important fou de dirigir l’equip d’arquitectes que féu la ciutat universitària de Madrid, de la planificació de la qual s’ocupà El conjunt de la seva obra recull nombrosos elements secessionistes, els quals barreja amb uns altres d’historicistes, però tendint, en determinats moments, a la simplificació ornamental

Canonge de Santiago, publicà la Historia de la Iglesia de Santiago de Compostela , obra fonamental de la historiografia gallega Conreà la novella històrica en gallec A tecedeira de bonaval ‘La teixidora de Bonaval’, 1894, O castelo de Pambre 1895 i O niño de pombas ‘El nen de les colomes’, 1905

Estudià cartografia i tècnica de gravat a París És autor, entre d’altres, de l' Atlas geográfico de la América Septentrional París 1758 i de l' Atlas geográfico de España 1810

Estudià a la Universitat de València Fou rector d’Alcanalí, canonge i rector del seminari de Terol, on es guanyà el respecte del mariscal Suchet Membre de la junta suprema de govern de Terol contra els francesos, fou confirmat degà per Ferran VII el 1815 Bisbe de Còria 1824, arquebisbe de Burgos 1830 i de València 1832-35 Acceptà l’abolició de la llei sàlica i reconegué els drets hereditaris de la filla del rei, fet pel qual fou criticat pels carlins malgrat això, manà als rectors l’obediència a Isabel II

Fill d’un guàrdia civil, a Barcelona ingressà el 1910 a la CNT Empresonat 1920-26, formà part més tard del grup Solidaridad, dirigí el setmanari Acción i fou secretari del comitè nacional de la CNT 1930 Signà el manifest dels Trenta 1931, fou cofundador de la Federació Sindicalista Llibertària i dirigí Sindicalismo 1933-35 Dins els Sindicats d’Oposició, fou secretari de la regional del País Valencià, i en 1935-36 impulsà el reingrés a la CNT Membre del Comitè Executiu Popular de València des del 1936, fou ministre de comerç del govern de Largo Caballero 1936-37 El 1938 passà a la redacció de…

La seva obra reflecteix una realitat transformada per una visió poètica o imaginativa Celos del aire 1950, La venda en los ojos 1954, Nunca es tarde 1964, La puerta del Angel 1986 Després de la guerra civil, anà a Hollywood i fou guionista cinematogràfic Al seu retorn, dirigí alguns films i escriví, també, una novella Roque Six 1928 Li foren atorgats, entre altres guardons, el Premio Nacional de Teatro i la Medalla de Oro de las Bellas Artes 1994 El 1982 ingressà a la Real Academia Española

Monjo de Montserrat des del 1890 Deixeble de Francesc Morell, amplià estudis a Roma La seva obra és principalment a Montserrat, Samos i Monforte de Lemos Galícia, Nova Sinoia Austràlia i la fundació montserratina de Manila

Deixà la carrera militar en convertir-se a l’anarquisme En 1871-72 fou el principal organitzador de la Federació Regional Espanyola de l’AIT a Aragó, i participà en el congrés de Saragossa d’aquesta associació Fou un dels dirigents de la Insurrecció Cantonalista a Cartagena 1873, i s’exilià a París Tornà el 1881 a Espanya, i exercí de mestre a Sabadell i a Sallent A Sabadell dirigí, en 1884-86, Los Desheredados , periòdic que assolí una gran difusió Després, hom l’implicà en el procés de Montjuïc 1896 Convertit en un apòstol de l’anarquisme, fou un dels principals defensors de les tesis de la…

Es formà a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid 1949-54 La seva pertinença a una família d’orfebres i els seus primers treballs com a medallista influïren decisivament la seva escultura, clarament intimista, amb la qual reprodueix fragmentàriament la realitat ressaltant textures i valorant les superfícies sovint articulades amb un relleu molt pla L’any 1982 guanyà el Premio Nacional d’arts plàstiques i el 1986 ingressà a l’Academia de San Fernando