Resultats de la cerca

Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936…

Hagué d’abandonar els estudis per a incorporar-se al negoci familiar i, ja de gran, acabà la carrera de magisteri a Tarragona, començada els anys quaranta, i fou professor de reciclatge de mestres a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat També obtingué el títol de mestre de català per l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona President del Centre de Lectura de Reus 1981-82, i també de la Secció de Lletres i del Teatre, dirigí la Revista del Centre de Lectura 1972-75 Després de seguir el simbolisme 1940-59, inicià la trajectòria literària com a poeta amb el recull …

Vida i obra Fill de Joan Felip Mei i Galès Publicà un recull de faules en castellà, Fabulario València 1613, a imitació principalment de les d’Isop, amb un estil acolorit i observacions de to costumista És interessant el pròleg de l’autor, que defensa l’obra com a llibre de lectura per als infants Bibliografia Mey, S 1973 Vegeu bibliografia

El 1433, a casa seva, el mestre barceloní Joan Bulons ensenyà l' Ars magna de Llull Esdevingut bisbe de Pàdua 1448, al seu palau sojornà el mestre lullista Joan Ros i hi escriví dues de les seves obres 1449-50 el 1450 regalà a Nicolau de Cusa una versió llatina Barcelona, 1407 de la Lectura super artem inventivam de Llull

Treballa bàsicament en pintura i installació Les obres són concebudes com a elements múltiples que estableixen recorreguts visuals i conceptuals entre les parts i el conjunt Des del 1994 dirigeix la programació de la sala d’exposicions del Centre de Lectura de Reus El Museu d’Art Contemporani Patio Herreriano de Madrid exposà l’obra Sense títol , de l’any 1989

Exercí a Barcelona, on fou professor de l’Estudi General de Medicina Inicià l’ensenyament lliure de la cirurgia 1490 en competència amb l’estudi oficial Escriví, conjuntament amb el cirurgià Joan Valls, i edità un comentari al tractat sobre les ferides de Guiu de Chaulhac Lectura sobre lo tractat segon del R Mestre Guido lo qual tracta de apostemas en general 1501

Professor i rector de la Universitat de Hèlsinki, la seva poesia, lírica, acusa un Romanticisme de caràcter popular, com a Nya blad ‘Noves fulles’, 1870 i Ljung ‘Bruc’, 1889 Són importants les seves Fältskärns berättelser ‘Narracions d’un metge militar’, 1853-67 i la seva rondallística infantil Sagor ‘Sagues’, 1847-52 i Läsning för barn ‘Lectura per a infants’, 1865-96

Monjos treballant, Bíblia de Carles el Calb , Tours, c 846 BNF / Aisa Una regula escrita cap als anys 610-620 per Isidor de Sevilla per a una comunitat de monjos de la Bètica conté entre altres temes, i sota el títol “Del treball dels monjos”, un tractament extens del paper que havia d’exercir el treball en la vida d’aquella comunitat Escriu Isidor que “el monjo ha de treballar sempre amb les seves mans A això ha de dedicar-se amb el mateix afany que l’artesà es dedica a les seves habilitats i treballs, tal com diu l’apòstol ‘ni menjàrem de franc el pa d’altri, sinó que amb penes i fatigues…

Els partits nacionalistes CDC, UDC, PNB i BNG signen la Declaració de Barcelona, un document en què es comprometen a treballar conjuntament per aconseguir el reconeixement general d’una lectura de la Constitució que garanteixi la pluralitat nacional de l’estat El document és presentat a la seu d’UDC a Barcelona per Xosé Manuel Beiras BNG, Xabier Arzalluz PNB, Pere Esteve CDC i Domènec Sesmilo UDC

Els capçals d’enregistrament i de lectura, situats a la perifèria de sengles tambors cilíndrics, giren al voltant d’un eix perpendicular al del sentit d’inclinació de les pistes, tot descrivint sobre la cinta una trajectòria que coincideix amb la de les pistes Aquesta casset , més petita que les tradicionals, és capaç de reproduir un espectre i una dinàmica sonora més amplis que l’anterior