Resultats de la cerca
Es mostren 1057 resultats
Joan Tarré i Sans
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Estudià al seminari de Girona i s’ordenà el 1916 Després d’exercir el ministeri a Cornellà de Llobregat, Barcelona, etc, es traslladà a França, on estudià metodologia històrica a l’École des Chartes i s’especialitzà en litúrgia, dret canònic i colonització carolíngia Visqué més de cinquanta anys a París, on era conegut de la colònia catalana per la seva generositat i el seu pintoresquisme Fou capellà d’un orfenat i bibliotecari de l’Institut Catholique de Paris Escriví articles erudits, i la seva tesi sobre les fonts de la legislació eclesiàstica en un període de la província tarraconense…
Giovanni Giolitti
Història
Estadista italià.
Fou diputat, ministre i primer ministre 1892, 1903-05, 1906-09 i 1911-14 representant del sentit pràctic de la burgesia piemontesa, menà una política moderada basant-se en les dretes i les esquerres Promulgà una legislació laboral progressista equilibrà, a més, el pressupost nacional, protegí la indústria, afavorí l’emigració del sud per a disminuir-hi la desocupació forçosa, implantà el sufragi universal i començà la collaboració amb els catòlics 1913 En política exterior declarà la guerra a Turquia 1911 i ocupà Tripolitània 1912 Tornà a la presidència del consell 1920-21, però fou…
llengua pròpia
Lingüística i sociolingüística
Concepte legal amb el qual es denomina la llengua catalana en diferents estatuts i en la legislació lingüística.
Amb el precedent del 1933, a Catalunya es restablí el català com a llengua pròpia a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, i també a l’Estatut de les Illes Balears del 1983 També el català rep aquest reconeixement en l’Estatut del País Valencià del 2006, amb la denominació de valencià, en la Llei d’ordenació de la llengua oficial d’Andorra 1999 i en la Llei de llengües d’Aragó 2009
El Govern espanyol imposa la reforma de l’estiba dels ports sense acord
El Consell de Ministres aprova el decret de reforma del sector de l’estiba La reforma, que imposa una liberalització, és el resultat de la nova legislació europea, l’incompliment de la qual comporta multes Els treballadors del sector s’hi oposen i convoquen un seguit de vagues, que desconvoquen tres vegades al març, quan l’executiu posposa l’aprovació del decret El 16 de març, el Congrés dels Diputats rebutja per majoria el projecte de llei El dia 30, patronal i sindicats arriben a un acord per a subrogar els llocs de treball existents, però el Govern del PP no ho accepta perquè sosté que…
William Penn
Història
Colonitzador anglès.
Fill de l’almirall WPenn, rebé una acurada educació puritana El 1666, a Irlanda, esdevingué el millor teòric dels quàquers El 1681 comprà terres a Nova Jersey, que anomenà Pennsilvània en honor al seu pare Organitzà 1682 una comunitat quàquera i redactà la seva constitució i legislació des d’un punt de vista liberal i democràtic Féu costat al rei Jaume II d’Anglaterra, i això li valgué l’enemistat de Guillem III des del 1688 Temporalment li fou anullada la propietat sobre Pennsilvània 1692-94, i el 1701 hagué de reformar la constitució a favor de l’assemblea territorial Morí a la presó
Jaume Maria Mans i Puigarnau
Història del dret
Advocat.
Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1928 es doctorà en dret amb la tesi Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española Fou professor de dret canònic a la Universitat de Barcelona Publicà obres jurídiques, com El consentimiento matrimonial 1956, Hacia una ciencia general y unitaria del derecho 1960 reeditada dos cops, Lógica para juristas 1969 i obres de text El 1933 publicà una transcripció del text original del Recognoverunt proceres Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i director de la…
pla Beveridge
Sociologia
Pla de reforma social britànic que es desprèn del Report on Social Insurance and Allied Services (1942), formulat per la comissió presidida per William H. Beveridge-.
El pla Beveridge pretenia de redistribuir la renda nacional a través de les assegurances socials i els subsidis familiars, els quals variaven en funció del nombre, de l’edat i del sexe dels membres de la família La contribució al finançament del programa anava a mitges entre els patrons i els treballadors, d’una banda, i els ingressos procedents dels imposts, de l’altra Aquest pla, considerat una fita molt important en l’establiment del Welfare State, fou plenament incorporat a la legislació anglesa en tres lleis promulgades el 1946 i el 1948, i tingué un ampli ressò, principalment a França,…
Escola Timberland de Vela Adaptada

Curs per a nens invidents de l’Escola Timberland de Vela Adaptada
ETVA
Vela
Escola de vela adaptada de Sitges.
Fou fundada el 1988 per Victòria Fumadó Situada al port d’Aiguadolç, té com a principals objectius l’ensenyament de la navegació i la integració de persones amb discapacitat física, intellectual o sensorial mitjançant la vela També ajuda persones amb necessitats especials, com ara la gent gran Forma alumnes per poder ser monitors de vela, ofereix suport per a la creació de noves escoles de vela, promou la investigació per oferir millor accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda i s’encarrega de la legislació i el reglament específic per a la competició Organitza competicions i…
Josep Oliveres
Cristianisme
Eclesiàstic liberal.
El 1819 fou nomenat canonge de Solsona Durant el Trienni Liberal, un cop el bisbe Benito i Tabernero abandonà la diòcesi, malgrat les protestes d’aquest, obtingué el nomenament de governador de la mitra fou un fidel collaborador del govern liberal, la legislació religiosa del qual glossà laudatòriament en diverses pastorals Suspengué els rectors de la seva diòcesi que havien pres les armes a favor dels absolutistes Després del Trienni passà a Barcelona, on gaudí de la protecció del capità general marquès de Campo Sagrado, cosa que, tot i la insistència del seu bisbe perquè li fos lliurat, li…
Ramon Maria Roca i Sastre
Ramon Maria Roca i Sastre
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista.
Estudià i es llicencià a Barcelona el 1921 S'especialitzà en dret hipotecari i en dret successori, especialment dins el dret català Fou notari i registrador de la propietat Cursà la carrera judicial i fou nomenat magistrat del Tribunal de Cassació de Catalunya Redactà en gran part la secció de dret successori de la Compilació del dret civil especial de Catalunya aprovada el 1960 El 1972 fou investit doctor honoris causa de la Universitat de Barcelona És autor de més de 200 treballs, entre els quals destaca el tractat Derecho hipotecario 1968 Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina