Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
George Joseph Stigler
Economia
Economista nord-americà.
Professor de la Universitat de Chicago i membre de l’escola homònima partidària de l’economia lliure, encara que el seu pensament evolucionà cap a una major comprensió del marxisme Fou també professor al Iowa State College i a la Universitat de Columbia El seu article The Cost of Subsistence 1945 és famós com a precursor de la programació lineal És autor, entre altres obres, de Production and Distribution Theories 1941, Theory of Prices 1952, The Intellectual and the Market Place and Other Essays 1963 i Essays in the History of Economics 1965 El 1982 li fou atorgat el premi…
traçat
Construcció i obres públiques
Descripció geomètrica d’una obra de caràcter lineal en relació amb el terreny.
Se sol representar gràficament mitjançant la planta, el perfil longitudinal de l’eix i els perfils transversals
docosà
Química
Hidrocarbur acíclic lineal saturat de molècules amb vint-i-dos àtoms de carboni.
orogen
Geologia
Regió lineal sotmesa a plegament o a altres deformacions, durant el cicle orogènic.
És anomenat també cinturó de plegament o cinturó d’encavalcament
àcid butanoic
Química
Àcid carboxílic saturat de quatre àtoms de carboni i de cadena carbonada lineal.
George Balanchine
Música
Ballarí i coreògraf nord-americà, el nom d’origen del qual era Georgij Melitonovic Balancivadze.
Actuà amb els Ballets Russos de Diaghilev i els Ballets Russos de Montecarlo El 1934 s’installà a Nova York, on creà la School of American Ballet, i esdevingué animador de companyies tan importants com l’American Ballet El 1949 fundà el New York City Ballet, el qual també dirigí L’estil de les seves coreografies es caracteritzà, d’una banda, per una utilització racional de la música, que li proporcionava un resultat plenament harmoniós, i, de l’altra, per la gran puresa lineal de les formes corporals Entre les seves creacions, cal destacar Concerto Barocco 1940, sobre un tema de…
mòdul
Matemàtiques
Estructura algèbrica constituïda per un conjunt M proveït d’una operació interna (+), respecte a la qual té estructura de grup commutatiu, i d’una operació externa (·) amb un anell unitari i commutatiu A
.
L’estructura satisfà, per a tot x , y ∈ M i a , b ∈ A , les següents propietats a bx = ab x a x + y = ax + ay a + b x = ax + bx 1 x = x La noció de mòdul és menys restrictiva que la d' espai vectorial la llei externa d’aquest requereix l’ús d’un cos en lloc d’un anell La noció de mòdul és menys restrictiva que la d' espai vectorial la llei externa d’aquest requeix l’ús d’un cos en lloc d’un anell Tot anell unitari és considerat un mòdul sobre ell mateix Si tot element del mòdul pot ésser expressat com a combinació lineal única d’una família de vectors del mòdul,…
acceleració d’un punt

Acceleració d’un punt
© Fototeca.cat
Física
Variació de la velocitat del punt respecte al temps.
En el seu sentit més general és el vector a = < d v /dt , on v és el vector velocitat del punt del fet que v = d r /dt resulta que a = d 2 r /dt 2 , on r és el radi vector La unitat d’acceleració és el m/s 2 En termes dels vectors tangent t i normal n a la trajectòria, a pot escriure’s com a = dv/dt t + v 2 /ρ n , essent ρ el radi de curvatura La primera component és l’ acceleració tangencial és deguda al canvi de valor de la velocitat i la segona és l’ acceleració normal és deguda al canvi de la direcció de la velocitat En el cas d’un moviment rectilini, a = d 2 x/dt 2 és l’…
sistema de coordenades

Sistemes de coordenades matemàtiques: coordenades d’un punt del pla (superior) i d’un punt de l’espai (inferior)
©
Matemàtiques
En un cert domini X, conjunt de funcions tal, que els valors en un punt el determinen, de manera que mitjançant un sistema de coordenades cada punt és definit per un conjunt de nombres, que són les coordenades del punt.
Segons els casos les funcions d’un sistema han de complir certes condicions Així, en el pla, un sistema de coordenades lineal consisteix en dues funcions lineals independents Els eixos del sistema són les rectes que corresponen al valor zero de cadascuna de les funcions La intersecció dels dos eixos és l' origen de coordenades Si els eixos són perpendiculars, el sistema és rectangular i les coordenades són rectangulars o cartesianes Si els eixos són oblics, les coordenades són obliqües o rectilínies obliqües En aquest cas, hom pot considerar les coordenades covariants o…
dilatació
Física
Augment del volum i les dimensions d’un cos per l’efecte de la calor, sense modificació de la seva natura ni del seu estat.
La dilatació que experimenta un cos és determinada pel coeficient de dilatació , del qual hom distingeix tres tipus el lineal considerant una sola dimensió del cos, el superficial considerant-ne dues i el cúbic considerant-ne totes tres dimensions poden ésser definits, respectivament, com l’augment de longitud d’una unitat de longitud, l’augment de superfície d’una unitat de superfície i l’augment de volum d’una unitat de volum causats per una elevació de temperatura d’1°C En el cas dels líquids hom distingeix entre la dilatació aparent l’observada i l' absoluta la real del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina