Resultats de la cerca
Es mostren 607 resultats
la Farga de Moles
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a l’esquerra de la Valira, vora la frontera amb Andorra.
A Cal Cotet encara es talla la llosa amb tècniques artesanals En aquest nucli hom celebra la festa major el 15 d’agost, la diada de la Constitució Andorrana, el 14 de març, i la festivitat de Meritxell, el 8 de setembre El topònim, motivat per la presència d’una farga esmentada per Zamora a la segona meitat del segle XVIII que funcionà fins a mitjan segle XIX, no sembla anterior al segle XVII El lloc s’anomenava antigament Ponts Aquest indret, especialment estratègic per tal com controlava els camins de les valls de la Valira i de Sant Joan, és documentat el 940, quan el bisbe Rodolf d’Urgell…
Cementiri del Serrat Rodó (Santpedor)
Art romànic
Situació Un aspecte del cementiri És constituït per sis tombes, en una de les quals encara l’any 1976 hom hi trobà un esquelet F Baltà Aquest cementiri de cistes és situat en un planell dalt un serradet, prop del nucli de Santpedor Long 1°51’40” - Lat 41°46’55” Per arribar-hi cal sortir de Santpedor pel camí dit de Lluçà al cap de mig quilòmetre hom troba l’oratori d’en Lluçà Un cop aquí cal desviar-se a la banda dreta i a pocs metres, enmig d’un bosquet hi ha les sepultures Necròpoli El fossar consisteix en sis tombes, de les quals sols en una hom recuperà l’esquelet en bon estat, que fou…
Tombes de la Vinya del Giralt (Cardona)
Art romànic
Situació Es troben a uns dos quilòmetres del nucli urbà de Cardona en direcció sud-oest Malauradament no en podem en aquesta ocasió exposar l’itinerari puix que ens és del tot desconegut Ben segur que una bona part de les cistes ja deuen ser destruïdes i ningú no ens n’ha sabut donar raó Necròpoli Les tombes de la Vinya del Giralt formen part d’una troballa esdevinguda ja fa molts anys L’any 1917, Joan Serra i Vilaró excavà un sepulcre, bessó per cert, de cronologia neolítica i aleshores s’adonà que a una vintena de metres de distància hi havia diverses tombes de lloses cistes Ell les descriu…
Els Cups de Cal Sala (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació S’hi arriba per una pista que surt de la Manresana en direcció a Cal Sala a uns 40 m a llevant d’aquesta masia i a uns 10 m de l’esmentat camí es poden visitar aquests cups buidats a la roca, envoltats de camps de conreu i localitzats a uns 646 m d’altitud Mapa 35-14362 Situació 31TCG795171 Forat a la pedra A l’extrem d’una codina d’arenisca es van excavar dos cups Un d’ells és de forma cilíndrica amb un diàmetre de 2,02 m i una fondària d’1,50 m Conserva a la seva part inferior un forat de desguàs o boixa, situat en un espai més o menys rectangular, limitat per les…
Les serres de Busa i dels Bastets
La serra dels Bastets colpeix per la rotunditat dels morrals rocosos que presenta en tota la seva longitud Ernest Costa Les serres de Busa i dels Bastets 212, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Al sud de la serra del Verd, entre els rius Cardener i de l’aigua d’Ora, hi ha el petit però abrupte sistema muntanyós integrat per les serres de Busa i dels Bastets Aquestes formen part de l’alineació orogràfica que inclou també la Mola de Lord i les serres dels Tossals i de Picancel L’alineació s’estén en direcció E-W per les comarques del Solsonès i el Berguedà i se…
làpida

Làpida fundacional del 1317, del convent dominicà de Castelló d’Empúries
© Fototeca.cat
Llosa de marbre o de pedra que conté incisa una inscripció, o també una figuració esculpida en relleu, amb la finalitat de commemorar algunes gestes.
cadolla
Clot natural en una penya, una llosa, etc, on la pluja, l’aigua de la mar, d’un riu, etc, formen un petit bassal; cocó.
Casablanca
Barri
Barri marítim al límit dels municipis de la Llosa de la Plana i d’Almenara (Plana Baixa), en un sector de platja sorrenca ( platja de Casablanca
).
És un centre turístic
el Montmalús
Cim
Cim (2 774 m alt) de la línia de crestes que separa les valls de la Valira (circ de Pessons), a Andorra, de la de la Llosa (Vallcivera), a la Baixa Cerdanya, situat, però, del tot dins el territori andorrà, així com els estanys de Montmalús, l’emissari dels quals aflueix al riu de la Llosa.
façana
façana Palau de la Virreina, de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cara exterior de la paret d’un edifici.
Les construccions entre mitgeres tenen dues façanes, l’anterior i la posterior, i en els edificis a quatre vents n'hi ha quatre En algunes ocasions hom parla també de façana interior quan la construcció presenta una superfície gran en un pati o un jardí interior Des d’un punt de vista estructural hi ha façanes resistents que aguanten el pes dels sostres o façanes que simplement tanquen l’edifici Entre les façanes resistents cal distingir les d’estructura resistent, de formigó, que consisteixen en una llosa armada, vertical, que comprèn tota la superfície de la façana, amb l’única deducció de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina