Ernest Costa
Al sud de la serra del Verd, entre els rius Cardener i de l’aigua d’Ora, hi ha el petit però abrupte sistema muntanyós integrat per les serres de Busa i dels Bastets. Aquestes formen part de l’alineació orogràfica que inclou també la Mola de Lord i les serres dels Tossals i de Picancel. L’alineació s’estén en direcció E-W per les comarques del Solsonès i el Berguedà i se situa a la zona de contacte entre la Depressió Central Catalana i els Prepirineus orientals meridionals. Hi predominen els conglomerats terciaris.
La complexitat del relleu de Busa i dels Bastets, i el seu extens cobriment forestal confereixen al paisatge una gran bellesa. La vegetació climàcica és la roureda de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis), encara que actualment ha estat majoritàriament substituïda per les pinedes de pi roig, i per joncedes i boixedes. Als vessants més secs creix el carrascar (Quercetum rotundifoliae); en canvi, a les obagues es troben petits reductes de fagedes calcícoles (Buxo-Fagetum), de les més meridionals del país.
Les condicions climàtiques i el mantell vegetal permeten encara la presència de diferents espècies faunístiques marcadament pirinenques, i en destaquen, per la seva raresa, el gall fer i el picot negre. D’altra banda, a les cavitats subterrànies es troba una interessant fauna cavernícola, de la qual són exemples els aranèids Meta merianae i M. menardi o el tricòpter Mesophylax aspersus. La principal explotació de l’espai és actualment de caràcter forestal, i si bé aquesta no disminueix l’extensió de la superfície arbrada, sí que afecta la qualitat del bosc i pot malmetre les masses forestals de major interès natural. La construcció del pantà de la Llosa del Cavall suposarà la inundació d’un tram molt bell de la vall del Cardener i l’alteració d’un riu que encara manté unes característiques força naturals.