Situació
Es troben a uns dos quilòmetres del nucli urbà de Cardona en direcció sud-oest.
Malauradament no en podem en aquesta ocasió exposar l’itinerari puix que ens és del tot desconegut. Ben segur que una bona part de les cistes ja deuen ser destruïdes i ningú no ens n’ha sabut donar raó.
Necròpoli
Les tombes de la Vinya del Giralt formen part d’una troballa esdevinguda ja fa molts anys. L’any 1917, Joan Serra i Vilaró excavà un sepulcre, bessó per cert, de cronologia neolítica i aleshores s’adonà que a una vintena de metres de distància hi havia diverses tombes de lloses (cistes). Ell les descriu molt succintament com a nota d’una de les seves obres (La civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi, Solsona 1927). Així sabem que estaven formades per una sola llosa a cada banda i que aquestes eren molt primes (5 o 6 cm). Llur forma era força trapezial i solien fer 1,70 m de llargada més o menys. Sembla ser, a més, que n’excavà dos exemplars i que hi va poder recollir alguns fragments de terrissa grisa. Aquesta darrera circumstància va induir Serra i Vilaró a classificar-les com a ibèriques, però nosaltres, després d’observar el croquis d’una de les sepultures, així com les característiques generals, creiem que s’equivocà i que realment es tracta d’una necròpoli medieval.
D’altra banda, i com a consideració final, valdria la pena fer notar, malgrat que no sabem amb total certesa si és significatiu el fet que aquest indret, i no és pas únic, va tenir una continuïtat d’ocupació de caire funerari ben evident. i, Fins a quin punt podem parlar de tradició inhumatòria en la ment col·lectiva dels grups que generació rere generació ocuparen aquestes contrades? No ho sabem, però cal deixar, almenys, constància d’aquest fet.
Bibliografia
- Joan Serra Vilaró: La civilització megalítica a Catalunya, Contribució al seu estudi, Solsona 1927, pàgs. 130-131.
- Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: L’arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals, a “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Manresa 1983, pàg. 88.