Resultats de la cerca
Es mostren 7399 resultats
aranya banyuda

Aranya banyuda (Gasteracantha hasselti)
budak (cc-by-nc-4.0)
Aracnologia
Gènere d’aranyes que posseeixen un tegument resistent sobre l’abdomen, proveït d’espines i fiblons que els confereixen un aspecte estrany.
Hi ha moltes espècies d’aquest gènere, totes tropicals
Bog
Mot eslau que significa ‘amo’ i designa Déu.
Entra com a element constitutiu en moltes paraules compostes
ressonància
Química
Propietat que tenen algunes substàncies de presentar el fenomen anomenat mesomeria
.
Moltes vegades aquests dos termes són emprats com a sinònims
trialera

Trialera
© Honda
Ciclisme
Esports de motor
En els esports de motor i en ciclisme, tram d’un circuit marcat sobre un terreny accidentat que presenta moltes dificultats per a superar-lo.
En motociclisme, les trialeres són pròpies dels circuits d’enduro en ciclisme, dels circuits de bicicleta tot terreny, i en automobilisme, dels circuits de trial de 4×4
rabab
Música
Als països islàmics, terme que, amb moltes variants, s’aplica a un gran nombre d’instruments de corda fregada de característiques més o menys semblants.
Documentat per primera vegada al segle X en els escrits d’Avicenna i al-Farabi, sol designar dos tipus bàsics d’instruments l’un, amb caixa de ressonància -generalment de fusta- de forma piriforme amb mànec llarg i estret i l’altre, amb la caixa de ressonància travessada per una pica que per un extrem fa de mànec i per l’altre de punt de suport Tant l’un com l’altre es toquen gairebé sempre amb l’instrument en posició vertical recolzat sobre els genolls El nombre de cordes és força variable -generalment entre una i quatre- i el mànec pot ser amb trasts o sense Molt estès per tot el nord d’…
cili

Parameci (Paramoecium caudatum) en el qual s’observen els cilis en el seu exterior
Biologia
Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix de la superfície de moltes cèl·lules, tant d’éssers unicel·lulars com d’éssers pluricel·lulars animals o vegetals.
Els cilis solen ésser nombrosos i molt petits 5-15 microns de llargada i 0,1-0,3 microns de diàmetre La part que emergeix, o tija ciliar, continua, dins la cèllula, en el mastigosoma i el rizoplast associat, estès profundament cap a l’interior La tija ciliar és recoberta per la membrana cellular La substructura del mastigosoma és semblant a la del centríol, però la de la tija ciliar, a nivell de la seva part mitjana, comporta nou túbuls perifèrics laterals, més dos de centrals, aquests últims embolicats per una beina finíssima Les funcions del cili són la contracció i la conducció Amb la…
crassinucel·lat | crassinucel·lada
Botànica
Dit de les plantes en què, a la nucel·la, l’àpex del sac embrionari és separat de l’epidermis nucel·lar per diversos estrats de cèl·lules.
Són crassinucellades moltes dialipètales i monoclamídies El terme és oposat a tenuinucellat
introducció
Música
Fragment musical, generalment lent, situat a l’inici de simfonies, obertures, ballets, etc, i que precedeix un moviment més ràpid.
N'hi ha en moltes simfonies de Haydn i en algunes de Beethoven
escil·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, amb inflorescències racemoses de flors estrellades i generalment blavoses, i amb fruits en càpsula loculicida.
Moltes de les seves espècies són plantes d’ornament, d’interès en jardineria
perenne
Botànica
Dit de la planta que viu tres o més anys.
Són plantes perennes els arbres, els arbusts, les mates, les lianes i moltes herbes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina