Resultats de la cerca

Aquesta lesió suposa un increment de l’espai aeri del pulmó però alhora disminueix la superfície total del contacte de l’aire amb la sang i, per tant, dificulta l’intercanvi de gasos L’emfisema és freqüent a partir dels 50 anys d’edat encara que habitualment no provoca molèsties Els casos amb simptomatologia clínica es caracteritzen per dispnea progressiva, tos amb expectoració escassa i hipoxèmia i, sovint, s’acompanyen de bronquitis crònica tot originant l’anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica Les causes més importants que determinen l’emfisema són el tabaquisme, la…

La mesura seriada de la concentració sanguínia d’un marcador tumoral és útil per al seguiment de la malaltia, ja que disminueix si hi ha una bona resposta al tractament i augmenta en cas de recidiva de la malaltia o aparició de metàstasi El problema és que no es coneixen marcadors de moltes de les neoplàsies malignes i habitualment es detecta l’augment de concentració quan hi ha una quantitat de massa tumoral important per tant, no són eficaços en el diagnòstic precoç El marcador tumoral ideal seria aquell que només es detectaria en una determinada neoplàsia maligna…

És un paràsit molt comú en els teixits d’un gran nombre de mamífers, però només és patogen en determinades ocasions La infecció d’algunes rates per aquest paràsit les converteix en preses més fàcils dels gats La infecció per part d’aquest protozou, que s’enquista en el cervell de les rates, els provoca un canvi en el comportament que les fa més atrevides i menys prudents, fet que comporta una major facilitat per a ser capturades pels gats En l’home es pot manifestar com una malaltia congènita o adquirida La forma adquirida , molt variable i molt sovint asimptomàtica, es pot…

La mixomatosi és típica dels conills, entre els quals causa una gran mortaldat La propagació de la malaltia és per contagi directe o per un mosquit La incubació és de 3 a 5 dies, i les principals manifestacions clíniques són edema palpebral, adenopatia, laxitud a les orelles, edema al cap al qual dóna un aspecte lleoní, edema general amb nòduls a la regió genital, aprimament ràpid i mort al cap de pocs dies El virus fou aïllat el 1898 per Sanarelli a Montevideo L’any 1950 hom l’introduí a Austràlia per tal de controlar l’enorme quantitat de conills hom aconseguí la mort del 99%…

Els materns no tenen un factor antigènic Rh, mentre que els fetals el tenen per herència paterna Durant l’embaràs, la mare, sensibilitzada per embarassos anteriors, transfusions, injeccions de plasma, vacunes, etc, sintetiza anticossos contra el factor Rh fetal i provoca la lisi dels eritròcits fetals i l’aparició en el fetus d’anasarca, icterícia i anèmia hemolítica L’administració preventiva a la mare d’immunoglobulina anti-Rh evita la malaltia del fetus El procés es coneix també com a anèmia hemolítica del nadó

Les fulles de les plantes atacades es descoloreixen i es panseixen, i els bulbs es recobreixen d’un feltre blanc, el miceli del fong, i es podreixen Hom evita la malaltia mitjançant rotacions llargues, plantant en terrenys poc humits i emprant fems ben descomposts

Afecta principalment les fulles i els brots tendres, però pot atacar també els fruits Les fulles malaltes generalment cauen de l’arbre, el qual pot quedar completament esfullat si l’atac és intens Els fruits no es desenrotllen o cauen els brots s’inflen i es torcen La malaltia es manifesta a la primavera, però pot persistir durant l’estiu Els gèrmens del paràsit es conserven d’un any a l’altre en els brots Són molt atacats els planters i arbres joves Com a mijtà de lluita, convé destruir durant l’hivern totes les parts atacades i prevenir la infecció amb tractaments cúprics…

Hom l’anomena també malaltia de Bornholm

En resulten afectats el pàncrees, l’aparell respiratori i les glàndules sudorípares La malaltia sol començar a la infantesa, i es caracteritza per infeccions respiratòries, insuficiència pancreàtica i susceptibilitat a la calor

Els símptomes d’aquesta malaltia són febre, dispnea, inapetència, tos i ronc nasal La mucosa bucal s’inflama i és recoberta d’un exsudat groguenc que es pot estendre a les cavitats nasals i a les parpelles, les quals manté tancades La diarrea es verdosa Hom ataca aquesta malaltia per mitjà de la vaccinació específica