Resultats de la cerca

Competí pel Catalunya Atlètic Club, el Club Natació Barcelona, l’Ateneu Igualada, el Reial Club Deportiu Espanyol i el Futbol Club Barcelona, i fou sis vegades campió de Catalunya entre el 1917 i el 1924 dues en 800 m, dues en 1500 m i dues en 5000 m Guanyà el Campionat d’Espanya de 800 m i 1500 m 1923, i de 5000 m 1920 S’imposà també a la Jean Bouin de Barcelona 1921 Tingué els rècords d’Espanya de 1000 m 1920 i de 10000 m 1917, i també els de Catalunya de 800 m, 1500 m, i del relleu 4 × 400 m amb el FC Barcelona Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920

Fou president del Balonmano Granollers 2000-09 Formà part també de la junta directiva de l’Asobal, de la qual fou tant vicepresident com president d’una junta gestora en diverses etapes Des del 2000 és component del tribunal d’apellació de la Federació Internacional d’Handbol IHF

S’integrà al planter del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona des del 1959, i hi romangué set temporades, però fou cedit diverses vegades Jugà alguns partits al Terrassa 1959-61 i el Mallorca 1964-65 Amb l’Espanyol jugà 41 partits com a davanter Traspassat al Lleida la temporada 1966-67, fitxà per l’Hèrcules d’Alacant i finalment per l’Avilés, a tercera divisió, on jugà la seva darrera temporada 1967-68

Membre del Reial Club de Regates de Barcelona, disputàles proves d’esquif i de quatre amb timoner als Jocs Olímpics de París 1900

Premi Ciutat de Palma amb Las publicaciones periódicas en Mallorca tres volums inèdits Autor de diverses monografies, reuní una extensa i valuosa collecció d’impresos referents a les Balears

Collaborà en el Correo de Menorca i en l' Eco de Menorca i en altres publicacions de Madrid, Palma i Barcelona Traduí al castellà novelles de Sue i de Molenes i publicà diversos opuscles, com Reseña de las cajas de ahorros 1857, Resumen histórico del canto 1858, Memoria sobre la Agricultura romana 1858, Educación de la mujer 1859 i La marquesa de Sévigné 1859

Fill del brigadier Ramon Plana Durant la primera guerra carlina lluità a Catalunya a favor d’Isabel II i es distingí a la reconquesta de Berga 1840 Participà en el pronunciament progressista de Vicálvaro 1854 i fou director de l’Escuela General de Caballería i ocupà càrrecs a Navarra i a l’Havana El 1868 es mostrà contrari a la Revolució de Setembre i es passà al bàndol carlí Fou ministre de la guerra del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó, que el creà comte de la Riba El 1839 s’havia casat amb María Manuela Bretón del Río y Barri, segona comtessa de la Riba i Picamoixons

Residí des de petit al Rosselló, on s’assimilà a l’ambient i als problemes del país Mantingué lligams amb l’Institut d’Estudis Occitans Com a poeta, de fina sensibilitat, publicà La sorra calenta 1943 i 1967, Llucifer, llegenda íntima 1966 i El vent fútil 1967 Treballà molts anys a l’obrador de Sant Vicenç de Perpinyà, on coincidí amb Lurçat

Llicenciat en història a la Universitat de Barcelona 1966, on es doctorà 1974, en fou professor des del 1966 Interessat per la geografia agrària i especialment per la geografia social i de la població, i també per la cartografia temàtica, publicà diversos treballs sobre moviments migratoris, transició demogràfica i tècniques d’anàlisi demogràfica, així com sobre Menorca  Evolución de la agricultura y de la propiedad rural en Menorca 1969 i  La casa rural menorquina 1972 Dirigí l’ Atlas sòcio-econòmic de Catalunya 1980-82 Fou fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis, on presidí el consell…

A Barcelona estudià nàutica i enginyeria mecànica Després de residir uns quants anys a Cuba i d’exercir de mestre a Arenys de Mar, es dedicà a l’estudi de la construcció naval publicà Curso metódico de arquitectura naval 1856 A partir del 1860 treballà amb Narcís Monturiol, i després dirigí l’escola nàutica d’Arenys i en fundà una altra a Sant Joan de Vilassar Publicà diverses obres, especialment sobre arquitectura naval