Resultats de la cerca
Es mostren 692 resultats
Charles Alerini
Història
Anarquista francès.
Participà a la Comuna de Marsella 1871 Fallida aquesta, es refugià a Barcelona, on, amb Paul Brousse i Camille Camet, creà el Comité de Propagande Révolutionnaire Socialiste de la France Méridionale 1873 i publicà el periòdic La Solidarité Révolutionnaire Fou membre de l’Aliança de la Democràcia Socialista i representà la Federació Regional Espanyola de l’AIT al congrés de la Haia 1872 i al de Ginebra organitzat pels anarquistes 1873
Nicola Fabrizi
Història
Militar
Política
Militar i polític italià.
Carbonari conspicu, lluità a la revolta del 1831 i fou exiliat Refugiat a Marsella, fou un dels promotors de la societat secreta Giovine Italia després anà a Espanya, on combaté contra els carlins El 1837 passà a Malta i creà la Legione Italica El 1859 fou nomenat ministre de la guerra de Palerm, i el 1861 elegit diputat Combaté al Trentino 1866 i a la campanya de Roma 1867
Miguel Cortés y López
Literatura
Polígraf.
Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb D’ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol S'exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana 1835-36 i Compendio de la vida del apóstol san Pablo 1849
Gai Treboni
Història
Militar
Polític i general romà.
Tribú 55 aC, proposà la lex Trebonia , que assignà durant cinc anys la província d’Hispània a Pompeu i la de Síria a Cras Dives Legat de Cèsar a la Gàllia i a Britània, durant la guerra civil conquerí Marsella 49 aC i dirigí les tropes a Hispània 48 aC Nomenat cònsol sufecte 45 aC, s’uní a la conjura contra Cèsar 44 aC Fou assassinat per C Dolabella
coronat
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al ral provençal d’Alfons el Cast encunyat a Marsella des del 1185.
Era un diner de billó 33% d’argent i del mateix valor que el diner barceloní i aragonès d’aquest rei
farandola
Música
Dansa popular provençal coneguda sovint amb el terme francès farandole que s’interpreta en cadena alternada d’homes i dones, amb acompanyament de flauta i tamborí, usualment de compàs binari compost i tempo moderat.
La tradició remet el seu origen a la Grècia clàssica, d’on sembla que fou portada pels mariners fenicis a les costes de Marsella, i des d’aquí s’estengué a les regions meridionals franceses i també al País Basc i Catalunya Ha estat utilitzada evocativament per V D’Indy Suite , opus 91, D Milhaud Suite provençale , opus 152a, i Suite française , opus 248, G Bizet L’Arlésienne i C Gounod Mireille
Manel Valls
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Formà part del gimnàs Garcia Alsina a mitjan dècada de 1960 i del Gimnàs Rodón a partir del 1969, on es retirà a principi dels anys setanta Fou campió d’Espanya per equips en diverses ocasions El 1967 guanyà el Campionat de Catalunya d’individual de segona categoria i fou subcampió d’Espanya, també de segona categoria Participà en competicions internacionals amb la selecció catalana, entre les quals hi ha el Torneig Internacional de Marsella
Loïs Belaud de la Belaudièra
Literatura
Poeta occità del Renaixement.
Enrolat a l’armada reial, lluità contra els hugonots Posteriorment fou empresonat a Molins 1572-74, on escriví una part de la seva obra, publicada l’any 1595 a Marsella en la seva totalitat Òbras e rimas provençalas , Dondon infernau , Passa-temps En una llengua rica i difícil, irònic, epicuri i fins i tot obscè, cantà en els seus sonets l’alegria de viure a Provença i la nostàlgia de l’exili
Entremont
Història
Antic oppidum celta, a Provença, capital dels salis, l’origen del qual es remunta al s. III aC.
Rebé les influències dels grecs de Marsella i dels ligurs, i es dividia en dos barris, separats per un mur transversal l’alt de tipus residencial, amb cases hellenístiques i el baix de classes modestes Destruït pels romans el 123 aC, hi resten ruïnes d’un santuari, on hom ha trobat escultures d’influència clàssica però que conserven la primitiva expressió feroç de les estàtues de menhir de què procedeixen Hom el començà a excavar el 1946
Ral·li Internacional de Barcelona
Esports aeris
Festival d’aviació celebrat a l’aeròdrom Canudas al gener del 1936.
Organitzat per l’Aeroclub de Catalunya, fou la prova aèria esportiva més important celebrada fins aleshores a Catalunya Hi participaren trenta avions provinents de Madrid, València, Saragossa, Lleida, Figueres, Perpinyà, Tolosa i Marsella Es realitzà una cursa entre les avionetes franceses i les de l’Aeroclub de Catalunya que partí de l’aeròdrom de Figueres i que tingué com a destinació l’aeròdrom Canudas del Prat de Llobregat També es disputaren proves de velocitat, d’envolada i d’aterratge
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina