Resultats de la cerca

És un gas inestable, d’olor penetrant, que es descompon per sobre de la seva temperatura crítica donant oxigen O 2 O 3 →3/2 O 2 + 34 kcal/mol Es forma a les capes altes de l’atmosfera quan l’oxigen absorbeix radiació ultraviolada Comercialment, hom l’obté per descàrregues elèctriques en el si d’oxigen mitjançant ozonitzadors És un dels oxidants més forts conegut, que porta a la majoria de composts inorgànics a llur estat de màxima oxidació Quant als composts orgànics, reacciona amb les olefines addicionant-s’hi per a formar ozònics en la reacció d'ozonòlisi És tòxic àdhuc a molt petita…

Té una relació íntima amb els processos microscòpics que tenen lloc quan el material es deforma Molts materials emprats en enginyeria presenten una component de la deformació elàstica que depèn del temps la deformació elàstica encara augmenta després d’aplicar la càrrega, i havent-la enretirada, ha de passar un temps fins que el material no es recupera del tot Així, quan el material és sotmès a un esforç, hom pot considerar que la component elàstica es desenvolupa en el mateix instant, mentre que la deformació anelàstica no ho fa d’una manera instantània En el cas dels materials polimèrics,…

Com a resultat d’aquestes interaccions, cada ió o molècula de solut es troba voltat d’un cert nombre de molècules orientades de solvent, el qual nombre pot ésser avaluat mitjançant un índex de solvatació , que representa la mitjana de molècules que l’envolten La capa de molècules més pròxima al solut i que, en el cas d’un ió, l’acompanya en la seva migració en un camp elèctric és anomenada capa de solvatació química , mentre que les capes més allunyades, unides per forces més dèbils i parcialment desordenades, són les de solvatació física en el cas particular en què el solvent és l’aigua, la…

El producte, obtingut com a subproducte de la refinació del petroli o de la manufactura de benzines naturals, constituït pels seus dos isòmers n-butà CH 3 —CH 2 —CH 2 —CH 3 punt d’ebullició -0,5°C i isobutà CH 3 2 CHCH 3 punt d’ebullició -11,7°C, és incolor, molt inflamable, d’olor feble i d’un poder calorífic de 29 300 kcal/m 3 a 15,5°C Hom l’expèn a bastament, mesclat amb propà, en bombones de diverses capacitats i de fàcil transport, com a combustible d’usos domèstics i industrials, especialment als llocs mancats de forniment de gas ciutat També és emprat en motors d’explosió, per raó…

Estudià a Gant i a Brusselles Residí a París 1878-80 Les seves Cases Geenens de Gant 1885 eren una adaptació amb maó vist de l’esquema de la façana del palau florentí, i l’edicle Lambeaux de Brusselles 1889 participa encara del neoclassicisme Amb els hôtels Tassel 1893 i Solvay de Brusselles 1894 restà definit el seu estil Art Nouveau amb elements estructurals metàllics vists, vitralls, façanes que trencaven la superfície plana, etc La seva obra màxima, la Casa del Poble de Brusselles 1895, encàrrec del Parti Ouvrier, fou enderrocada el 1965, i els magatzems L’Innovation de Brusselles 1901 s’…

Es fonamenten en les dimensions atòmiques relatives, en l’electronegativitat dels components, en la valència i en el nombre d’electrons de valència per àtom

Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…

En la indústria paperera la calandra és emprada per a comprimir, allisar i ensetinar el paper o el cartó, imprimir una marca a imitació de filigrana o estampar, mitjançant corrons d’acer gravats Els corrons d’aquestes calandres són escalfats per un corrent de vapor que hi entra axialment En la indústria del cautxú la calandra és emprada en la preelaboració En la indústria tèxtil és emprada especialment en l’acabat dels teixits de cotó, lli, raió i seda, i, a la sortida del batà, per a fer compacta la napa Els corrons metàllics solen ésser escalfats per vapor o, menys correntment…