Resultats de la cerca
Es mostren 2492 resultats
Josep Baselga i Torres

Josep Baselga i Torres
© Massachusetts General Hospital
Medicina
Metge oncòleg.
Llicenciat 1982 i doctorat 1992 per la Universitat Autònoma de Barcelona , fou metge resident per aquesta universitat a l’Hospital Vall d’Hebron 1984-86 i posteriorment amplià estudis als Estats Units metge intern 1986-87 i resident 1987-89 al Health Sciences Center de la Universitat de Nova York Després de completar la seva formació i especialització en oncologia al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York 1982-94, en aquesta institució, capdavantera mundial en la recerca sobre el càncer i els seus tractaments, fou assistent clínic del servei d’oncologia…
Jaume Padrós i Selma
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’especialitzà en medicina familiar i del treball Màster en gerontologia clínica, fou cofundador del primer banc d’aliments de l’Estat espanyol i impulsor del Programa de la Renda Mínima d’Inserció de la Generalitat de Catalunya Presidí la Fundació Galatea, creada el 2001 i dedicada a vetllar per la salut dels professionals del sector sanitari a partir del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt PAIMM, impulsat per ell Diputat per Convergència i Unió al Parlament de Catalunya…
Josep Garriga i Buach
Història
Metge i polític.
Es doctorà en medicina a Montpeller El 1800 fou membre d’una comissió enviada a Andalusia pel govern francès per estudiar una epidèmia Viatjà per Europa per estudiar arts aplicades i escriví, juntament amb JM de San Cristóbal, una Química general aplicada a las artes 1804 Fou representant de Catalunya a les anomenades corts de Baiona 1808 Josep Bonaparte el féu director de les manufactures reials i el 1809 l’envià al Principat com a comissari reial però, arraconat per les autoritats franceses, restà reduït a controlar els proveïments de les tropes napoleòniques a l’Empordà Acabada la guerra s…
Carles Martí i Feced
Història
Política
Metge i polític.
Estudià medicina a Barcelona El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat Fou empresonat octubre del 1934 pel fet d’haver cercat un refugi per a Azaña Fou sotssecretari de finances de la Generalitat 1936 i conseller de governació, i després, de finances i cultura 1937 S'exilià el 1939, i, per ordre de Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa 1942, amb Tarradellas i Gassol S'apartà de la política i s’establí al Marroc 1947, on exercí de metge i publicà treballs sobre…
Ignasi d’Ametller i Ros
Metge i cirurgià.
A la Guerra Gran 1793 fou metge militar, i després director dels hospitals de la regió de Girona El 1799 esdevingué professor a Salamanca, el 1804 al collegi de medicina de Burgos, i finalment, el 1807 al collegi de cirurgia de Barcelona, el qual mantingué en funcionament juntament amb els professors Vicenç Pozo, Ametlla i Bas i el dissector Francesc Borràs durant el règim napoleònic, sense rebre'n cap gratificació de les autoritats franceses A partir del 1827 fou professor del nou collegi de medicina i cirurgia, de Barcelona Escriví, entre d’altres obres, Prolegómenos de clínica…
Gil Rodas Font
Esport general
Metge especialitzat en medicina de l’esport.
Es formà com a metge de l’esport al Centre d’Estudi d’Alt Rendiment Esportiu És responsable dels serveis mèdics de la Federació Espanyola d’Hoquei des del 1993 Durant tres temporades fou metge del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona 2004-07, i la temporada següent passà al primer equip de bàsquet del club Ha exercit la seva feina als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 Ha publicat nombrosos articles, sobretot d’aspectes que fan referència a l’adaptació del múscul esquelètic a l’exercici físic, així com d’aspectes relacionats amb…
Joan Solé i Pla
Història
Metge i polític.
Metge, vinculat al món de l’homeopatia, fou un dels capdavanters 1915 de la Unió Catalanista i fundador 1916 del Comitè de Germanor per als Voluntaris Catalans de la guerra de 1914-1918 que lluitaren a la legió estrangera francesa Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i delegat del govern de la Generalitat a l’ Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana Durant la Guerra Civil , destacà en la defensa del patrimoni cultural, en el salvament del monestir de Montserrat i en l’alliberament a Montblanc del cardenal Francesc Vidal i…
Ignasi Ferreres
Literatura
Metge i escriptor.
El 1788 era metge a Camarasa Noguera Fou membre de la societat Comunicació Literària , de Barcelona hi llegí una Apología de l’idioma català , escrita després del 1766, en la qual fa una apassionada defensa del català i del seu ús i la qual inspirà directament la Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot 1815 És autor d’un notable romanç decasíllab, el Soliloqui de Caifàs , de to preromàntic, i de dues composicions monosillàbiques, obres que també foren incloses en l’antologia de texts de la Gramàtica de Ballot Participà, amb sis composicions poètiques,…
Gabino José Sanz Royo
Veterinària
Medicina
Veterinari i metge.
Estudià simultàniament la carrera de veterinària, que finalitzà el 1928, i de medicina, acabada el 1931 a Madrid Ingressà en el cos de veterinaris municipals de Barcelona 1929, i fou membre de nombroses entitats científiques estrangeres i de Catalunya El 1951 fou nomenat director de l’escorxador de Barcelona i el 1954 cap de serveis municipals de veterinaris de Barcelona Fou fundador i primer president del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1952-58 Cal destacar els seus treballs d’investigació sobre Obtención, titulación y preparación de la subtilina y su acción sobre el virus…
Teodorico Borgognoni
Cristianisme
Metge i moralista italià.
De l’orde dominicà, fou bisbe de Bitonto i, després, de Cervia, i metge de tres papes Utilitzà narcòtics per a les operacions i mercuri per a malalties de la pell, així com alcohol vínic per a les ferides Autor de diverses obres, dedicà al bisbe de València Andreu d’Albalat la seva Chirurgia , un tractat de manescalia i un altre de falconeria La difusió de les versions catalanes féu creure que era català
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina