Resultats de la cerca
Es mostren 893 resultats
Pietro Badoglio

Pietro Badoglio
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític italià.
Duc d’Addis Abeba Participà amb el grau de general a la Primera Guerra Mundial, on es distingí en la presa de Sabotino Fou cap d’estat major 1919-21, governador de Líbia 1928-33, dirigí el cos expedicionari d’Abissínia 1935 i fou virrei d’Etiòpia El 1940 fou nomenat comandant en cap dels exèrcits italians, càrrec que dimití 1941, mostrant-se contrari a la guerra amb Grècia A la caiguda de Mussolini, Víctor Manuel III el féu president del consell de ministres i l’encarregà de signar la capitulació d’Itàlia 1943 L’any següent abandonà la vida pública Publicà les seves memòries…
Iugoslàvia reprèn l’ofensiva militar sobre Kosovo
L’exèrcit serbi posa en marxa una nova ofensiva militar sobre Kosovo L’objectiu és recuperar el control de la localitat de Belacevac, una població minera propera a Pristina en mans de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo El mateix dia, els ministres d’Afers Estrangers de la UE acorden com a nova mesura de pressió sobre el règim de Belgrad prohibir als avions de les companyies aèries iugoslaves aterrar als països de la UE, tot i que es tardarà uns quants mesos a poder dur a la pràctica aquesta mesura Mentrestant, les tropes sèrbies aconseguiran el control de Belacevac l’1 de juliol
Anna I de Rússia
Història
Tsarina de Rússia (1730-40).
Filla d’Ivan V i muller 1710-11 del duc de Curlàndia, Frederic Guillem Pujà al tron en morir Pere II Deixà el poder a les mans d’un aventurer curlandès, Ernst JR de Biron, i del partit germanòfil, els quals fomentaren la germanització de l’aparell estatal i el 1731 hom creà un consell de ministres La política exterior, dirigida per Andrej I Osterman, tingué dos objectius d’una banda, la intervenció a Suècia i, especialment, a Polònia 1733-35 —fet que provocà una ruptura amb Franca— i, de l’altra, la guerra contra Turquia 1736-39 per tal d’obtenir una sortida a la Mediterrània…
parlamentarisme
Política
Dret constitucional
Règim polític en el qual el parlament, elegit democràticament, és l’eix de la vida política i la principal font de poder.
És característic de la majoria d’estats de l’Europa occidental Contràriament al règim presidencialista, el règim parlamentari, presidit per un cap d’estat —el president de la república o el rei constitucional— sense responsabilitat política, no separa el poder executiu del poder legislatiu tots els ministres són, alhora, membres del parlament d’altra banda, el suport del parlament —o, en la pràctica, de l’assemblea de diputats— és imprescindible perquè el govern pugui mantenir-se al poder és a dir el parlament legitima l’autoritat del govern De fet, en un règim parlamentari, el…
Designat el nou secretari general de l’ONU
L’Assemblea General de les Nacions Unides aprova per aclamació el nomenament de l’exprimer ministre portuguès António Guterres com a nou secretari general en substitució del sud-coreà Ban Ki-moon a partir de l’1 de gener de 2017 El 5 d’octubre, els cinc membres del Consell de Seguretat de l’ONU amb dret a veto van avalar la candidatura de Guterres, que s’imposa a les candidatures de les que haurien estat les primeres dones al capdavant de l’organització, les exprimeres ministres de Noruega, Gro Harlem Brundtland, i de Nova Zelanda, Helen Clark Guterres va dirigir l’Agència de l’…
El Govern espanyol augmenta l’impost de societats
El Consell de Ministres aprova augmentar l’impost de societats, que passa del 12% al 23% per a uns 9000 contribuents que facturen a partir de 10 milions En el cas dels bancs, la quantitat és del 25% A més, el Govern espanyol reclama el pagament immediat de l’impost Es preveu que la reforma estigui en vigor fins al final del 2017, amb possibilitat de prórroga segons l’evolució del dèficit Amb aquesta mesura es pretenen recaptar uns 8000 milions per a eixugar parcialment el dèficit La mesura és criticada com un maquillatge del dèficit públic davant la Unió Europea i, es qualifica…
Andorra tipifica el frau fiscal com a delicte
El Consell de Ministres d’Andorra aprova el Projecte de llei de modificació del Codi Penal que tipifica el delicte fiscal d’acord amb els estàndards i les recomanacions internacionals El Govern també aprova el Projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme Els fraus superiors a 50000 euros es castigaran amb penes de presó de tres mesos a tres anys i els delictes superiors a 150000 euros es vincularan al blanqueig de diners i seran castigats amb penes d’un a cinc anys de presó En tots dos casos les multes…
L’Eurogrup aprova els crèdits contra la pandèmia
La junta de govern del Mecanisme Europeu d’Estabilitat MEDE, format pels ministres d’economia i finances dels països de la zona euro, aprova la línia de crèdit de 240000 milions d’euros, que constitueixen part dels ajuts per garantir que els països tinguin accés a finançament fins a un màxim del 2% del PIB de cada estat, en condicions molt favorables per fer front a la despesa sanitària Tanmateix, aquests crèdits estan subjectes a estrictes condicions Espanya, Grècia, Portugal i Itàlia en són els principals destinataris, però els tres primers estats descarten fer-ne ús Espanya,…
Sant Nicolau de Tamarit de Llitera
Art romànic
Aquesta església era situada dins el recinte del castell de Tamarit Hom creu que substituí una mesquita que hi hagué al mateix indret just després de la primera conquesta del castell Interpretem que l’advocació a sant Nicolau serva relació amb la data de la conquesta del castell de Tamarit per part d’Alfons el Bataller 1107 La capella castral devia subsistir miraculosament a la dominació almoràvit Així ho consideraren els Estopanyà, senyors de Tamarit, que el 1169 dotaren les esglésies de la vila amb l’encàrrec exprés a llurs ministres d’honorar i enaltir l’església de Sant…
donatisme
Cristianisme
Heretgia estesa entre l’Església nord-africana durant el s IV.
Iniciada per Donat, bisbe cismàtic de Cartago, sostenia l’exclusió dels pecadors de l’Església i la invalidesa dels sagraments —especialment del baptisme i l’orde— administrats per ministres indignes, suspectes de traditio traïció a la fe durant la persecució de Dioclecià Arribà a posseir un gran nombre de seus episcopals, principalment a Numídia, i de seguidors L’afrontament amb els catòlics, agreujat per friccions polítiques, ètniques i socials, assolí una extrema violència Sofrí alternativament èpoques de repressió i de tolerància per part del poder polític, fins a la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina