Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
Líban

Estat
Estat de l’Orient Mitjà, limitat a l’W per la Mediterrània, al N i a l’E per Síria i al S per Israel; la capital és Beirut.
La geografia física País muntanyós, pren el nom dels monts del Líban, els quals durant el Miocè i el Pliocè se separaren de l’Antilíban i originaren la depressió d’Al-Biqā’, que forma part de la sèrie de falles que s’estenen des de Síria fins a l’Àfrica oriental Hom hi distingeix quatre regions la franja litoral, plana els monts del Líban, que s’estenen de N a S, amb suaus pendents, en terrasses, a l’W, i escarpats a l’E, els quals culminen al Qurnat al-Sawdā’ 3083 m Al-Biqā’, ampla vall travessada pels rius Orontes i Līṭānī i els monts Antilíban, al llarg de la frontera siriana El clima és…
Tešik-Taš
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Jaciment prehistòric als monts Bajsun-Tan, a l’Uzbekistan, on en 1838-39 foren trobades restes d’esquelet humà (home de Tešik-Taš), corresponent a una cultura lítica de tipus mosterià.
Segons Weidenreich, les restes pertanyen a una raça de transició neandertaliana semblant a la de Škul Palestina
Libèria

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, que limita al N amb Guinea, a l’E amb la Costa d’Ivori, al S i al SW amb l’oceà Atlàntic i al NW amb Sierra Leone; la capital és Monròvia.
La geografia Libèria constitueix un vast altiplà que descendeix irregularment fins a la costa Hom hi distingeix la costa, baixa i regular, una àrea intermèdia de baixos turons, que s’eleva cap a l’altiplà interior de roques metamòrfiques precambrianes i que culmina als monts Nimba Guest House Hill, 1500 m El clima, subequatorial, és molt humit i calorós, amb temperatures mitjanes anuals de 25°C Les precipitacions es concentren de maig a octubre, més abundants a la costa que a l’interior a Monròvia, 3874 mm anuals Travessat per nombrosos rius, molt ràpids, tributaris de l’Atlàntic, el país és…
Alaska

Alaska. Port de Seward
© Fototeca.cat - Corel
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a l’W del Canadà, a l’extrem nord-occidental de l’Amèrica del Nord.
La capital és Juneau L'estat és constituït per tres regions naturals, ben diferenciades, esteses de S a N la costa meridional, els altiplans de l’interior i el cinturó àrtic La costa meridional entre la costa pacífica i la frontera canadenca s’estén en una franja d’uns 20 km d’amplada Panhandle, ‘mànec de paella’, retallada per fiords i amb nombroses illes arxipèlag Alexander, constituïda per massissos primaris i secundaris aplanats per l’erosió glacial, prolongació dels de la Colúmbia Britànica Cobreixen el terreny boscs d’avets i d’altres coníferes Tongass National Forest, on habiten l’os…
conca del Fucino
Llac
Conca de la Màrsica, als Abruços, Itàlia, ocupada antigament per un llac, a 669 m d’altitud sobre el nivell del mar, entre els monts Simbruini a l’W, el mont Sirente a l’E i el Velino al N.
El llac, en una regió calcària, era alimentat per nou torrents i tenia un emissari subterrani la seva extensió era variable el 1835 la màxima fou de 170 km 2 i la mínima de 135 km 2 El primer projecte de dessecació dut a terme fou el de l’emperador Claudi A l’edat mitjana esdevingué de nou un llac tancat El 1852 s’hi iniciaren nous treballs de dessecació hom hi construí un estanc de retenció i un sistema de canals de desguàs Foren obtingudes 16 500 ha de terreny fertilíssim, que hom dedica a l’agricultura canya de sucre, patates
Sabina
Regió
Regió de la Itàlia central, a la regió administrativa del Laci, que comprèn els monts Sabins, la conca de Rieti, les valls mitjana i baixa del Turano i part de les valls del Vellino, del Salto, del Tíber i de l’Aniene.
La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada pels sarraïns…
Santa Maria del Vilar de Reiners
Situació Vista de ponent de l’església, amb una singular escala que puja al campanar i a la coberta de la nau ECSA - A Roura El poblet del Vilar es troba al nord-oest del terme municipal de Reiners, a l’únic sector d’aquest municipi que s’estén pel costat esquerre del Tec, igualment que la capella i el mas de Sant Pau i la urbanització moderna de l’indret Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′57″ N - Long 2° 42′29″ E Per a arribar-hi, cal seguir des de Ceret la carretera D-115 Fets 2, 5 km, un cop passat pel veïnat de la Cabanassa i abans d’entrar al nucli del Pont de Reiners, surt a mà dreta la…
Sant Joan de l’Albera
Situació Petita església parroquial formada per construccions de diferents èpoques, algunes d’alt-medievals, amargades sota un modern arrebossat ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Joan, sota el puig de Sant Cristau 1 015 m, punt culminant d’un contrafort septentrional de la carena de l’Albera, centra el nucli de poblament dispers de l’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 4″ N - Long 2° 53′ 44″ E Venint de Perpinyà per l’N-9, 1 km al nord del Pertús, surt, a mà esquerra, la carretera D-71 la distància des del dit trencant fins al petit poble de Sant Joan i l’església és de 5 km…
Castell de Fornils (Susqueda)
Art romànic
Situació Important edificació medieval, als peus de la cinglera del Far M Anglada Les ruïnes del castell de Fornils coronen un petit turó situat al costat esquerre del torrent de l’Om, al peu de les cingleres del Far i de Cadevall El seu emplaçament li permet controlar el territori comprès entre les esmentades cingleres, el pla de Sant Martí Sacalm, Susqueda i els cingles de Rupit S’hi pot accedir des de Susqueda o bé per Rupit, però el camí més fàcil és el que parteix d’Amer, a l’altura de l’edifici dels bombers, i va per una pista forestal molt ben arranjada fins a Sant Martí Sacalm Un cop…
Sant Cristau

Església de Sant Cristau
© Jaume Ferrández
Antiga església
Antiga església, actualment arruïnada, que corona el puig de Sant Cristau (1.015 m alt), l’antic Montesquiu, contrafort septentrional de la serra de l’Albera, que separa la vall del Rom (terme de l’Albera, Vallespir), del Rosselló (termes de Montesquiu d’Albera i de Vilallonga dels Monts).
Hi neix el torrent de Sant Cristau , que drena el terme de Montesquiu i s’uneix al Tec, per la dreta En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau antigament castell d’Albera , d’on sorgí el llinatge dels Montesquiu dits també Santcristau , que construïren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Vilanova d’Albera Montesquiu d’Albera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina