Resultats de la cerca
Es mostren 1762 resultats
discràsia
Medicina
En la medicina antiga, mala composició de la sang i els humors.
Actualment hom utilitza aquest mot per a posar en relleu una constitució anormal, i s’aplica generalment a certes alteracions hematològiques
lul·lista
Història
Seguidor de la doctrina de Ramon Llull.
Aquest mot, que ja era usat oralment, fou recollit al s XIV per l’inquisidor Nicolau Eimeric al preàmbul de Fascinatio lullistarum
llàtzer
Persona en estat molt lamentable, nafrada, esparracada, etc.
El mot prové del nom de Llàtzer, pobre leprós, personatge de la paràbola evangèlica del ric Epuló, considerat popularment com a sant
bravura
Música
Dificultat tècnica d’una peça musical per a la bona interpretació de la qual cal un grau elevat de virtuosisme en l’artista.
El mot, d’ús principalment als ss XVIII i XIX, formava part d’expressions com aria di bravura o allegro di bravura
porfirogènit | porfirogènita
Història
Títol que ostentaven tots els fills de l’emperador d’Orient.
De significat, però, incert, aquest mot sembla estar relacionat amb la denominació que tenia la sala Πορϕύρα on donaven a llum les emperadrius
llei de Zipf
Lingüística i sociolingüística
Llei establerta pel psicòleg i psicolingüista nord-americà George Kingsley Zipf (1902-50), que estableix la relació entre la complexitat dels fonemes i llur freqüència: la complexitat dels fonemes i, semblantment, la longitud dels mots és inversament proporcional a llur freqüència.
Aquesta llei respon al principi del mínim esforç dels usuaris de la llengua Segons aquest principi, la llengua ideal per al parlant fóra la formada només per un sol mot, mentre que per al qui escolta ho fóra la que posseís per a cada significació un mot diferent En realitat, hi ha sempre un compromís entre aqueixes dues tendències, que Zipf descriu gràficament amb un sistema de coordenades en el qual les abscisses representen l’ordenació decreixent dels mots-tipus segons llur freqüència habitual, i les ordenades, la freqüència efectiva dels mots La corba tendeix a…
alou
Dret
Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi.
Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de…
bordó
Música
En els instruments de corda, nom que rep la corda o les cordes més greus.
Normalment, des del segle XVII, són entorxades Segons el Diccionari etimològic de J Coromines, el mot deriva del terme francès i occità bourdon 'borinot'
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina