Resultats de la cerca

Prové del mot llatí diapason , abreviació de l’expressió grega dià pas^on khord^on 'a través de totes les cordes'

Actualment hom utilitza aquest mot per a posar en relleu una constitució anormal, i s’aplica generalment a certes alteracions hematològiques

Aquest mot, que ja era usat oralment, fou recollit al s XIV per l’inquisidor Nicolau Eimeric al preàmbul de Fascinatio lullistarum

El mot prové del nom de Llàtzer, pobre leprós, personatge de la paràbola evangèlica del ric Epuló, considerat popularment com a sant

El mot, d’ús principalment als ss XVIII i XIX, formava part d’expressions com aria di bravura o allegro di bravura

De significat, però, incert, aquest mot sembla estar relacionat amb la denominació que tenia la sala Πορϕύρα on donaven a llum les emperadrius

Aquesta llei respon al principi del mínim esforç dels usuaris de la llengua Segons aquest principi, la llengua ideal per al parlant fóra la formada només per un sol mot, mentre que per al qui escolta ho fóra la que posseís per a cada significació un mot diferent En realitat, hi ha sempre un compromís entre aqueixes dues tendències, que Zipf descriu gràficament amb un sistema de coordenades en el qual les abscisses representen l’ordenació decreixent dels mots-tipus segons llur freqüència habitual, i les ordenades, la freqüència efectiva dels mots La corba tendeix a…

Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de…

Normalment, des del segle XVII, són entorxades Segons el Diccionari etimològic de J Coromines, el mot deriva del terme francès i occità bourdon 'borinot'

La línia d’altura musical determinada per la sèrie de sons successius que componen un mot, una frase o un discurs s’anomena entonació