Resultats de la cerca
Es mostren 881 resultats
Enrique Ochoa
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor Enrique Estévez Ochoa.
Acadèmic a Mallorca i a Màlaga Passà per Sevilla i per Madrid, on portà una vida bohèmia i compartí un estudi amb Lluís Bagaria Residí també a París 1914, Bilbao i Barcelona, on s’establí vers el 1918, hi exposà i s’uní a la pintora Carme Osés Treballà al Brasil i a l’Uruguai Fou premiat a la Biennal de Venècia, a l’Exposició Internacional d’Art Sacre de Roma i al Salón de Otoño de Madrid 1968-69 S'installà a Mallorca, i féu murals a Son Galceran sobre el tema del Romancero Gitano del seu amic García Lorca 1950 El 1975 diversos artistes participaren en una exposició collectiva a…
Roberto Sebastián Matta Echaurren
Pintura
Pintor xilè, conegut per Roberto Matta.
Estudià arquitectura a Xile i es traslladà a Europa, on treballà amb Le Corbusier i Gropius, com també amb Josep Lluís Sert en el Pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional de París 1937 Mitjançant Dalí i García Lorca entrà en contacte amb el grup surrealista La seva obra pictòrica evoca espais onírics poblats per éssers fantàstics Es convertí en un dels pintors més representatius de l’expressionisme abstracte Els darrers anys de la seva vida s’installà a Tarquínia Laci, allunyat dels cercles artístics i intellectuals, on s’interessà per la investigació de la informàtica en l’art Vinculat…
Roberto Montenegro
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de San Carlos i a París A Madrid 1909 collaborà a Blanco y Negro Novament a París, conegué Juan Gris, Cocteau, XGosé i Hde Regnier i fou deixeble d’Anglada i Camarasa, el qual acompanyà el 1914 a Pollença, on pintà, i on residí fins el 1918 Decorà amb murals una sala —que porta el seu nom— al Cercle Mallorquí de Palma Illustrà el llibre Flirt 1916, de Pere Ferrer i Gibert, dins un estil que recorda Beardsley Evolucionà després, en el camp de la illustració, vers un decorativisme proper a ARackham, i com a pintor practicà un eclecticisme influït pel seu mestre…
Joan Nieto i Gras
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista i escenògraf, conegut amb el sobrenom de Gargot.
S’inicià en l’illusionisme en espectacles de màgia al Poble Espanyol de Barcelona, juntament amb el seu germà, cap a la segona meitat dels anys trenta Durant la postguerra treballà com a delineant a FECSA, professió que compaginà amb actuacions en cinemes i teatres Posteriorment es dedicà sobretot a idear ginys per al cinema i els professionals de l’illusionisme Entre altres, fabricà un aparell per a facilitar el dibuix de còmics 1951 i un aparell per a la visió tridimensional de dibuixos animats, que patentà el 1954, creà la sèrie de diorames mòbils ‘Estampas españolas’ i uns murals…
Joan Rifà i Benet

Joan Rifà i Benet
© Arxiu Família Rifà
Pintura
Pintor.
Estudià a Barcelona, a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1949-55 i fou deixeble de Francesc Labarta Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic 1956 S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic 1958 Anys més tard l’aplicà, també, fora de l’àmbit religiós En aquest camp es mostrà molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l’any 1974 Aquestes…
Francesc Ferrando
Arts decoratives
Ceramista.
Es formà a Llotja, i posteriorment es llicencià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi 1956, on tingué com a mestre de dibuix Francesc Labarta Com a ceramista, fou deixeble d’Angelina Alòs a l’Escola del Treball Feu murals decoratius en els quals disposa jocs de colors sobre formes geomètriques Estació Marítima de Barcelona, Collegi de Farmacèutics de Girona, església de Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, etc També és molt abundant la seva producció de peces de forma A partir del 1971 exposà repetidament de manera individual a Barcelona, Figueres, Palma, Lleida,…
Santa Maria del castell del Patriarca o de l’Arquebisbe (Tarragona)
Art romànic
De l’existència d’una capella, dedicada a Santa Maria, situada a l’interior del castell del Patriarca o de l’Arquebisbe, prop de la catedral, per a l’ús exclusiu dels prelats, s’han localitzat fins ara dues notícies documentals La primera data de l’any 1280, per la qual es notifica que Guillelmo, capellano capelle castri domini archiepiscopi , satisfeu en concepte de la dècima recaptada aquell any dins la diòcesi, la quantitat de 9 lliures i 4 diners La segona referència és del 1357, quan l’arquebisbe Sanço Lopes d’Ayerbe va manar decorar la capella del castell amb diverses pintures murals, i…
Miquel Alcanyís
Pintura
Pintor, conegut abans per mestre de Gil i Pujades o mestre d’Alcúdia.
Collaborà amb Francesc Serra II i, possiblement, amb Andreu Marçal de Sax, influït pel qual seguí l’estil anomenat internacional Pintà els murals, actualment perduts, de la capella major de la seu de València 1432 És autor, entre d’altres obres, d’un retaule de la Santa Creu Museu de Belles Arts de València, de les taules laterals d’un de Sant Miquel 1421, Musée de Lyon L’any 1422 potser era a Florència, on ha estat identificat amb el mestre del Bambino Vispo S'establí a Mallorca 1434, on recentment han estat identificades com a seves les taules de la rectoria d’Alcúdia 1442, el…
Josep Renau i Berenguer
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Història
Política
Pintor grafista i polític.
Cursà els estudis i el professorat de belles arts a València 1919-25 Havent començat a destacar com a cartellista publicitari, féu la seva primera exposició a Madrid 1928 i inicià la seva collaboració gràfica en revistes 1929 Estudios , Taula de Lletres Valencianes , Cuadernos de Cultura , La República de les Lletres , Nostra Novella , Orto , Nueva Cultura , etc Membre del PCE des del 1931, participà en la creació de la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris 1932, el manifest de la qual redactà 1933 Fundà la revista Nueva Cultura 1935-37 Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, fou un…
Cercle del Liceu

Rebedor del Cercle del Liceu
© Cercle del Liceu
Música
Club recreatiu privat fundat a Barcelona el 1847, situat a l’edifici del Gran Teatre del Liceu, del qual es manté, però, independent.
Ocupa els espais cedits a la Societat Auxiliar de Construcció per la seva contribució al finançament del teatre Creat a partir dels patrons elitistes i exclusius dels clubs anglesos de l’època, reuneix l’alta societat barcelonina, i els seus socis constitueixen històricament una part destacada de la burgesia catalana, amb estrets vincles amb les elits espanyoles En fou el primer president Ramon de Sentmenat i Despujol, marquès de Ciutadilla Fins el 2004 no admeté dones com a sòcies A part les activitats pròpies d’una entitat del seu tipus, ha organitzat balls, recepcions i alguns concerts Té…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina