Resultats de la cerca

Enginyer titulat, es dedicà al periodisme S’inicià amb un llibre de relats, La polvareda y otros cuentos 1959, al qual seguiren les novelles La voz dolorida 1961 i Los albañiles 1963, l’obra més aconseguida que obtingué el premi Biblioteca Breve en què l’autor revela la intimitat cruel d’un món proletari portat a l’extrem Altres novelles seves són Pueblo rechazado 1969, El juicio 1972, Redil de ovejas 1973, A fuerza de palabras 1977, Los periodistas 1978,  El evangelio de Lucas Gavilán 1979, Asesinato 1985 i La vida que se va 1999 Són també destacables les seves cròniques i reportatges…

La seva formació musical començà a la catedral de Pamplona com a nen cantor i més tard com a violinista Estudià orgue, piano, violí i composició amb els responsables de la capella musical de la catedral El 1828 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’El Burgo de Osma i el 1832 de la de Sevilla Durant la seva estada a la capital andalusa estrenà el seu conegudíssim Miserere El 1844 obtingué el magisteri de la capella reial de Madrid Des del 1854 exercí com a professor de composició al Conservatori de Madrid, del qual arribà a ser el director el 1866 L’any 1846…

El 1778 ingressà com a escolà de cant a la catedral de València, on es formà amb Rafael Anglès, l’organista de la seu El 1788 obtingué el lloc d’organista de l’església parroquial de Santa Catalina, i l’1 de juny de 1790 fou nomenat segon organista de la catedral Pel setembre del 1790 passà a l’orgue de la seu d’Oriola, i durant la dècada dels noranta oposità al magisteri de capella de la seu de València 1793 i de la de Granada 1796 El 8 de febrer de 1796 fou nomenat tiple de la seu valenciana, i el 21 de setembre del mateix any, organista segon El 1802 obtingué el…

Vida El 1976 obtingué el títol de professor de piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i, durant nou anys, musicologia a la Universitat de Munic De retorn a Barcelona obtingué el grau de doctor amb la tesi La construcció intervàllica en la música tardana de Beethoven per a piano i de cambra 1990 És autor de La problemàtica del tractat "de institutione musica" de Boeci Barcelona 1993 L’any 2013 cedí tota la seva biblioteca a la Societat Coral La Violeta de Centelles, i es creà el Fons…

Fou forjador i mestre d’obres Fou membre 1874-75 i secretari 1874 de la societat La Jove Catalunya Collaborador de La Renaixença des del 1871, feu els primers passos poètics en certàmens d’arreu de Catalunya, on obtingué diverses distincions Especialment intensa fou la seva participació als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber per les violes del 1878 i el 1890 i la flor natural del 1889 També hi obtingué dos premis extraordinaris, sis accèssits i en fou mantenidor els anys 1881, 1891, 1901, 1908 i 1915 La seva producció, que inclou poesia…

S’inicià en el negoci de la impremta pels volts del 1689, i el 1699 formà una societat per a imprimir i vendre llibres amb el sacerdot de Berga Francesc Canuda i el comerciant de teles barceloní Francesc Pinyana L’any 1716 obtingué el privilegi de ser impressor reial del Principat, que li atorgava l’exclusiva d’estampar les publicacions oficials de l’Estat en territori català Amb aquest privilegi, també es feu càrrec de l’edició de la Gazeta de Barcelona , que titulà Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona , i que aparegué setmanalment La impressió fou continuada pel seu fill Josep…

Debutà l’any 1988 amb el primer equip del Llista Blava de Lleida i també jugà al Club Hoquei Mataró abans de passar a l’hoquei sobre patins en línia l’any 1994 En aquesta modalitat guanyà tres Campionats de Catalunya 1996, 1997, 1998 i dos d’Espanya 1996, 1997 amb el Club Hoquei Premià, i fou internacional amb la selecció espanyola en dues ocasions 1996, 1997 Com a entrenador d’hoquei línia dirigí els equips femenins del Sant Andreu i el CES 1996-2002 i els masculins del Sant Andreu i el Club Hoquei Igualada 1999-2004, i obtingué tres medalles d’or en Campionats d’Espanya i…

Formada al CO Farners, també competí ambl’AA Selva, el Futbol Club Barcelona i el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG Fou campiona de Catalunya de cros 1986, dels 800 m 1983, dels 1500 m 1982, 1983, 1984, 1990 i dels 3000 m 1989 a l’aire lliure i dels 1500 m 1992 en pista coberta En els Campionats d’Espanya en pista coberta obtingué una medalla de plata 1985 i una de bronze en els 1500 m 1986 També fou campiona dels 3000 m 1992 En proves a l’aire lliure obtingué dues medalles de bronze en els 1500 m 1983, 1984 i una en els 3000 m 1988 Fou vuitena en els 3000 m del Campionat d’Europa…

Es dedica a l’ensenyament Obtingué l’aprovació definitiva de la Santa Seu el 1906

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 1003 vots 49,5% i 6 regidors