Resultats de la cerca
Es mostren 688 resultats
Ferran Cardona Olivan

Ferran Cardona Olivan
Arxiu F. Cardona
Espeleologia
Espeleòleg i geòleg.
Començà a practicar l’espeleologia el 1969 Ingressà a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc i fou fundador del Grup Geogràfic de Gràcia 1974 i de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, del qual fou primer president Realitzà exploracions i estudis sobre els relleus càrstics a Catalunya i a les serralades pirinenques d’Arañonera i Escuain, a Aragó És autor de les monografies Les mines de Can Palomeres 1988, Grans Cavitats de Catalunya , en dos volums 1989-90, La aventura de Arañonera 1992 i Sota la sal de Cardona 2002
Jaume Sala i Casals
Música
Músic.
El 1900 entrà com a cornetí a l’Orquestra Unió Berguedana, posteriorment convertida en la cobla La Principal del Berguedà, que ell mateix dirigí durant prop de seixanta anys Es dedicà també a la composició de sardanes, entre les quals es destaquen Amàlia , Petita Ester i Anem a xauxa Cal esmentar, així mateix, la seva tasca pedagògica, també en el camp de la sardana Dugué a terme recitals de piano i fou director de l’Orfeó Berguedà 1924-27 Fou també un gran animador de la Patum de Berga
Enric Giménez i Lloberas

Enric Gimenez i Lloberas
© Fototeca.cat
Teatre
Actor teatral.
Era fill del també actor Manuel Giménez i Iroz Barcelona 1840 — 1925 Fou primerament escultor, però des del 1894 treballà en teatre català, on assolí una gran anomenada com a intèrpret de traduccions catalanes de clàssics, com la d' Espectres , d’Ibsen 1896, la de J Maragall de la Ifigènia a Tàurida de Goethe 1898, d’obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Molière, Goldoni, G Hauptmann, Bjørnson, Gor'kij, etc Actuà als teatres barcelonins Novetats 1894-97, 1900-01 i 1935, Romea 1899, 1909 i 1918-23, Principal, Orfeó Gracienc, etc
Juventí Folgar i Ascaso
Música
Tenor.
Actuà amb el nom de Tino Folgar Debutà a l’Orfeó Gracienc amb La Bohème 1922, i actuà sovint a Itàlia i a Holanda, on en 1925-26 assolí un èxit notable El 1929 enregistrà un Rigoletto sencer, però des d’aleshores interpretà sobretot sarsuela i comèdies musicals a l’Estat espanyol i a l’Amèrica del Sud Assolí una gran popularitat amb La canción del día 1932, un dels primers films sonors del cinema espanyol Establert els anys cinquanta a Buenos Aires, hi fundà i dirigí una acadèmia de cant
Andreu Avel·lí Comerma i Batalla

Andreu Avel·lí Comerma i Batalla
© Fototeca.cat
Militar
Enginyer naval.
Es titulà a Madrid 1866, ingressà a l’armada i, el 1900, assolí el grau de general del cos d’enginyers navals Fou cap de les drassanes de Ferrol, on construí el dic de la Campana 1873, que li donà un prestigi internacional Projectà un túnel per sota l’estret de Gibraltar Publicà Curso práctico de construcción naval 1868 Seguí amb afecte el moviment catalanista i collaborà a “La Renaixença” a Ferrol fundà l’orfeó Aires da Minha Terra i presidí l’ateneu Era també llicenciat en farmàcia 1873
Miquel Jordana i Puig
Música
Compositor.
Estudià al conservatori de Barcelona i tingué com a mestres Lluís Millet i Joan Lamote de Grignon El 1909 fundà l’Orfeó del Noya, que dirigí fins el 1931, i l’acadèmia de música del seu nom, a Igualada Del 1921 al 1936 dirigí l’Orquestra Ceciliana d’aquesta població Escriví una Rapsòdia igualadina per a orquestra, Fulles d’àlbum , per a piano, Maig i Cireretes d’arboç , per a cor a quatre veus mixtes, una sarsuela, etc Juntament amb JM Vázquez escriví un Prontuario moderno de música 1902
Amadeu Cristià i Rotches

Amadeu Cristià i Rotches
© Família Cristià
Música
Compositor.
Conegut musicalment per la seva tasca com a director de l’Orfeó Vilanoví entre els anys 1910 i 1912, compongué algunes obres líriques com A cal pintor 1900, La filla del marxant 1906 i Agar 1907, sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit 1910, La fada del llac 1911, Alina 1913, Alma española 1917, Pablo, el pescador 1922, El estudiante 1922, entre d’altres Creador també d’algunes sardanes Rosalia , 1922, etc que encara formen part del repertori habitual de les cobles i el poema simfònic Nit de llengeda 1911
,
Rafael Saborido Carné

Rafael Saborido Carné
ARXIU JOAQUIM TRAVESSET BARBA
Escacs
Jugador d’escacs.
Començà a jugar a l’Orfeó de Sants, passà al Club d’Escacs Barcelona i al Club d’Escacs Mataró i fitxà pel Ruy López-Paluzie Fou dues vegades campió de Catalunya 1965, 1966 i quatre vegades subcampió d’Espanya 1948, 1960, 1963, 1968 Disputà torneigs internacionals, com el de Torremolinos 1961, el Torneig Internacional de Màlaga 1966 i el Torneig Zonal de Praia da Rocha de Portimão 1969 Formà part de l’equip d’Espanya al Campionat d’Europa 1961 i a l’Olimpíada 1964 com a tercer tauler
Josep Deloncle
Antropologia
Folklorista.
Fundador 1963, juntament amb Lluís Lliboutry , i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà Participà activament en els diversos moviments catalanistes Germanor, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català i la Federació Sardanista del Rosselló És autor de Goigs del Rosselló 1951 i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa Fou membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana El 1981 fou elegit president de la Unió per una Regió Catalana El 1975 publicà Les arrels catalanes del Rosselló
Revista Musical Catalana
Música
Publicació musical de periodicitat mensual, editada a Barcelona.
En una primera etapa gener del 1904 - juny del 1936, amb el subtítol de "Butlletí de l’Orfeó Català", en foren responsables Lluís Millet, Francesc Pujol, Joan Salvat, Frederic Lliurat i Vicenç M de Gibert, i hi collaboraren les signatures més prestigioses de la musicografia europea del seu temps Temàticament, prestà una gran atenció a la investigació històrica i musicològica del passat musical català, divulgà la recerca etnomusicològica, el fenomen wagnerià i els moviments de renovació de la música al servei de la litúrgia, publicà treballs sobre músics universals i reflectí bona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina