Resultats de la cerca

Comercialment, hom obté els principals clorats per electròlisi de les solucions aquoses dels respectius clorurs Tenen un potencial d’oxidació molt elevat relativa facilitat de donar clor i oxigen lliure Les barreges de clorats amb materials orgànics, metalls Al , Mg, As, CU, etc, carbó, fósfor, sofre, etc, són explosius potents, i hom els empra per a focs d’artifici i llumins

Sòlid, soluble en els dissolvents orgànics S'obté isomeritzant la colofònia Comercialment també és anomenat així el producte brut de la isomerització, no recristallitzat, que conté altres àcids resínics És utilitzat en algunes fermentacions industrials, en la indústria sabonera i per a obtenir les seves sals i èsters abietats, que se solen anomenar resinats , i èsters resínics , quan provenen del producte brut

Les condrites es componen majoritàriament d’olivina i piroxens enstatita, bronzita, hiperstena i en menor proporció contenen plagiòclasis, troilita i un aliatge de ferro i níquel Constitueixen el grup més nombrós d’aeròlits i la seva estructura en còndrules no es troba en roques terrestres Encara que poc abundants, cal destacar les condrites carbonàcies  que contenen composts orgànics d’origen extraterrestre

Juntament amb Butlerov proposà una fórmula del naftalè, d’acord amb la teoria de FA Kekulé, i estudià qüestions d’estructura i de valència en els composts orgànics Descobrí l’àcid isobutíric, la isomeria de l’àcid cinàmic, la transposició pinacolínica i la síntesi de la tirosina Ideà el tipus de matràs que duu el seu nom, molt emprat actualment

Els objectius fonamentals de la química orgànica són l’elucidació de l’estructura molecular anàlisi estructural i la síntesi de composts, l’estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els mecanismes de reacció i l'estereoquímica Originàriament, el camp de la química orgànica es limità a l’estudi dels composts produïts pels éssers vius Arran de la caiguda en desús de la teoria de la força vital, aquest camp s’estengué també a les substàncies artificials Actualment, hi ha més d’un milió de composts orgànics coneguts El fet que pugui existir un…

Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més…

És un líquid incolor, d’olor forta, insoluble en aigua i miscible amb alcohol, èter, hidrocarburs i altres líquids orgànics És inflamable i moderadament tòxic S'obté per hidrogenació catalítica del benzè i es troba formant part del petroli cru És utilitzat com a dissolvent d’olis, grasses i ceres i en la producció d’àcid adípic, hexametilendiamina i caprolactama, utilitzats en la fabricació de poliamides

Hom opera amb dissolucions diluïdes, les quals compleixen l’equació de Van't Hoff, és a dir, M = ω RT /Π V , ω essent el pes de substància dissolta, R la constant dels gasos, T la temperatura i V el volum de la dissolució El mètode és aplicable tant en medis aquosos com orgànics i proporciona més bons resultats per a composts de pes molecular elevat

És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en aigua i soluble en els solvents orgànics, que es fon a 165°C Hom l’obté per condensació del clorur de N -acetilsulfanilil amb amoníac, seguida d’hidròlisi de l’amida protegida És emprada en la indústria farmacèutica en la preparació de les diverses sulfamides La sulfanilamida presenta activitat antistreptocòccica, i produeix uns efectes secundaris que la fan poc recomanable

Prové de l’acció dels sucs gàstrics dels cetacis sobre els cefalòpodes, aliment bàsic d’aquests animals Els seus principals constituents són el colesterol 80% i l'ambreïna Es fon pels volts de 60°C, és inflamable, evaporable quasi sense residu, insoluble en aigua i soluble en els solvents orgànics És emprat en perfumeria com a fixador i com a tintura antigament fou utilitzat com a afrodisíac