Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
Articulacions
Anatomia humana
Una articulació és la unió de dos ossos, o més, entre si La major part de les articulacions es componen d’un conjunt de teixits més o menys tous, a més dels ossos que s’hi uneixen La funció de les articulacions és de proporcionar un grau variable de mobilitat i estabilitat entre els diversos segments esquelètics que s’uneixen a través d’elles Com que les funcions de les diverses articulacions són diferents, hi ha també diversos tipus d’estructures articulars Tipus d’articulacions Una manera clàssica de diferenciar els diversos tipus d’articulacions es basa en el grau de moviment que permeten…
Dolor cervical, torticoli i neuràlgia cèrvico-braquial
Patologia humana
Definició És anomenat dolor cervical el dolor, degut a causes molt diverses, que es localitza a la regió cervical de la columna vertebral El torticoli consisteix en la fixació del cap i el coll en una posició anòmala deguda a la limitació que afecta els moviments musculars de la zona La neuràlgia cèrvico-braquial , d’altra banda, és el nom que rep el dolor localitzat al coll, a la part superior de l’esquena i al llarg d’una extremitat superior que és degut a la compressió d’algunes de les arrels nervioses dels segments cervicals de la columna vertebral Aquestes alteracions mantenen una certa…
Proves diagnòstiques de les malalties de l’orella
Patologia humana
La diagnosi de les malalties òtiques es basa en l’anàlisi dels símptomes que es presenten i l’evolució que segueixen Sovint, però, cal realitzar una sèrie d’exploracions i proves complementàries per tal de confirmar-la, perquè malalties diferents es poden manifestar d’una manera semblant El pavelló auricular i la sortida del conducte auditiu extern són les úniques parts de l’orella visibles sense necessitat de cap instrument, de manera que les malalties d’aquestes zones són diagnosticades normalment sense dificultat amb la inspecció i la pal-pació Tanmateix, però, per a diagnosticar les…
consolidació
Procés de guarició d’una fractura òssia amb tendència a retornar a l’os les seves propietats primitives.
La consolidació s’efectua ganeralment mitjançant la formació del call, excepte en els ossos d’origen conjuntiu crani, en els quals és substituït per una proliferació fibrosa de lenta ossificació
gep
Patologia humana
Eminència òssia anormal a la columna vertebral o a l’estern, per càries, deformitat o derivació d’aquests.
El que cal saber de les fractures òssies
Patologia humana
La fractura òssia consisteix en el trencament, total o parcial, d*un os o més Quan hom sospita que s’ha produït una fractura, s’ha de procurar de no moure la part lesionada o, fins i tot, de no moure en absolut la persona afectada El que no s’ha de fer mai és intentar de recompondre l’os trencat, ja que en desplaçar un segment ossi es pot danyar un nervi, un vas sanguini o un òrgan intern, talment que la situació adquireix una gravetat que la fractura mateixa no tenia Mai no s’ha de córrer el risc de fer empitjorar la situació per l’afany de millorar-la El guix no s’ha de treure fins que el…
El que cal saber de l’osteoporosi
Patologia humana
L’osteoporosi és el trastorn més habitual del metabolisme ossi Consisteix en una disminució de la densitat del teixit de l’os, a causa de la qual els ossos esdevenen més fràgils La disminució de la densitat òssia ès un procés fisiològic que es presenta de manera natural amb el pas dels anys Només és considerada una malaltia quan provoca manifestacions, com ara dolor o fractures Si es descobreix casualment en efectuar estudis per a d’altres malalties, no cal aplicar-hi tractament si no genera símptomes Durant el tractament de l’osteoporosi, cal que hom segueixi una dieta rica en…
Malaltia de Paget
Patologia humana
Definició La malaltia de Paget és un trastorn crònic dels ossos de causa desconeguda i caracteritzat per períodes en què es produeix una intensa destrucció de teixit ossi en un o diversos ossos, als quals períodes segueixen d’altres de formació d’os anormal Com a conseqüència d’aquesta alteració, els ossos afectats són fràgils, i es poden fracturar o deformar Aquesta afecció fou descrita el 1876 per un patòleg anglès, sir James Paget, que l’anomenà osteïtis deformans, és a dir, osteïtis deformant Actualment, però, aquest terme no es fa servir, ja que la deformació dels ossos no es produeix…
Osteomielitis
Patologia humana
Definició L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medulla òssia En general, els gèrmens responsables de la infecció són bacteris, però de vegades es tracta d’un altre tipus d’agents infecciosos, com és ara virus o fongs Tipus i causes Les osteomielitis es classifiquen segons la via que han seguit els gèrmens per arribar a l’os i infectar-lo Seguint aquest criteri, es considera que hi ha osteomielitis hematògenes, osteomielitis per contigüitat i osteomielitis directes La presentació més habitual és l’ osteomielitis he matògena , és a dir, aquella en què la via d’infecció és la circulació…
Reacció de rebuig a l’empelt o a l’òrgan trasplantat
Patologia humana
Definició S’anomena reacció de rebuig a l’empelt o a l’òrgan trasplantat la resposta immunitària desenvolupada en l’organisme d’un individu receptor d’un teixit procedent d’un altre individu, que pot destruir el teixit implantat i fer fracassar aquesta pràctica terapèutica Causes El rebuig no és sinó una reacció normal del sistema immunitari de la persona receptora del trasplantament que actua amb els diversos mecanismes de què disposa en reconèixer el teixit estrany procedent del donant Així, doncs, no es tracta d’una eventualitat que s’esdevé esporàdicament davant un trasplantament sinó que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina