Resultats de la cerca

És un anestèsic local, emprat en petites intervencions quirúrgiques i en pastilles per a la gola

És emprat a l’exterior com a antisèptic no tòxic, i a l’interior com a desinfectant intestinal

Insoluble en aigua, és soluble en les solucions d’amoníac i de tiosulfats o cianurs alcalins per formació de complexos És obtingut precipitant una solució de sal d’argent amb un clorur És emprat en fotografia

És obtinguda a partir de l’hidrazobenzè en presència d’àcids minerals mitjançant la transposició benzidínica Fon a 115-120ºC És emprada com a producte intermediari en la fabricació de colorants azoics, i en la caracterització i en la determinació d’ions inorgànics, sulfats i volframats Tòxica, produeix dermatitis i tumors a la bufeta

Es fon a 460°C i es dissol, amb descomposició, en aigua i alcohol Hom l’obté per reacció a 300°C de sodi metàllic amb aire sec i exempt de diòxid de carboni Troba aplicació com a blanquejant en les indústries del paper, tèxtil i oleícola, com a desinfectant, en la purificació de l’aigua, en la generació d’oxigen, en el processament de minerals i en química analítica

El seu nom prové de Strontian, poble escocès, on hom en descobrí l’òxid, l’estronciana L’element natural és una barreja de quatre núclids 84 0,56%, 86 9,86%, 87 7,02% i 88 82,56% El núclid artificial radioactiu 90 emet radiacions β, té una vida mitjana de 28 anys i es forma en grans quantitats en les fissions de l’urani 235 i del plutoni 239 quan penetra en l’organisme es fixa en els teixits ossis i en destrueix el moll És un metall blanc de mitjanes malleabilitat i duresa Fou identificat com a element per H Davy el 1808 Hom en coneix tres varietats allotròpiques Sr α, cúbic, de cares…

Els seus inicis 1962-64 es caracteritzen pel treball pictòric, però a partir del 1965 començà la seva etapa conceptual, amb pintures amb pólvores de talc, treballs amb ombres, catifes i escultures de paper, escultures dissecades, etc, fins l’any 1969, que feu la primera exposició individual a la Petite Galerie de Lleida Dins del Grup del Maduixer, format per Sílvia Gubern, Àngel Jové, Albert Porta i Jordi Galí, fou un dels pioners de l’ art pobre  que, promogut per Alexandre Cirici , difongué en les exposicions al jardí que donava nom al grup 1969-70, al Collegi d’Arquitectes de…

Estudià farmàcia a Barcelona, on es graduà 1905, i es doctorà a Madrid amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos seguidos en el análisis cuantitativo de algunas micas españolas 1906 L’any 1908 es traslladà a Alemanya, i el 1910 es doctorà sota la direcció de Wilhelm Ostwald en química a la Universitat de Leipzig Més tard, el 1916, sota la direcció de Guye es doctorà en física a Ginebra amb la tesi Contribution à la révision du poids atomique du brome Finalment, el 1922, de nou a Madrid es doctorà en ciències químiques Catedràtic de química inorgànica de la Universitat Central de…

Els ardeids, ocells del grup dels ciconiformes, difereixen de les cigonyes pel fet d’ésser propis d’aiguamolls No obstant això, el conegut esplugabous Bubulcus ibis és característic de veure seguint els ramats de bous, a les terres pròximes dels aiguamolls i les llacunes litorals Xavier Bartrolí Les espècies representatives, que donen la fesomia a aquest ordre dels ciconiformes Ciconiiformes són els grans i esvelts camallargs —com el bernat pescaire i la cigonya—, tot i que la família dels ardeids compta amb alguna espècie petita, com és ara el martinet menut, que no ultrapassa els 35 cm…