Resultats de la cerca

Fundada per Gustau III el 1788 a Estocolm, juntament amb l’Òpera i l’Acadèmia, des del 1888, en què hom li retirà la subvenció estatal, sobrevisqué amb espectacles de tipus comercial El 1908 hom construí l’edifici actual i foren represes les subvencions públiques Des d’aleshores, ha esdevingut un dels grups teatrals europeus més sòlids gràcies, en part, al gran prestigi dels seus directors, entre els quals destaquen Olof Molander, Alf Sjöberg i Ingmar Bergman

Les ICP proporcionen serveis com ara l’emissió, distribució, revocació i avaluació de la validesa de certificats digitals que permeten l’autenticació de les claus públiques Les autoritats de certificació són els components de les ICP que actuen com a terceres part de confiança i duen a terme aquestes tasques En alguns casos, també hi intervenen les autoritats de registre, que són entitats de confiança que s’encarreguen de verificar la identitat dels usuaris que solliciten un certificat digital

Estudià a Salamanca i a Alcalá de Henares i ocupà diversos càrrecs eclesiàstics i civils El 1545 fou comissionat per Carles V per pacificar el Perú Bon diplomàtic i militar, aïllà la revolta de Gonzalo Pizarro i el derrotà a Jaquijaguana 1548 Establí l’audiència de Lima, repartí les encomiendas, organitzà les finances públiques, protegí els indígenes i patrocinà diverses expedicions a l’interior del continent Rebé en premi els bisbats de Palència 1550 i Sigüenza 1561

Empleat pel govern francès, intentà de mesurar la justificació que tenia pels consumidors el finançament de les obres públiques, en una primera aproximació a l’anàlisi de cost-benefici Fou el primer a utilitzar una corba de demanda i elaborar el concepte, més tard recollit per A Marshall, d’excedent del consumidor Obres principals seves són De la mesure de l’utilité des travaux publics 1844, De l’utilité et de la mesure 1853 i Liberté comerciale 1860

Format a la Universitat Nacional de Bogotà i a la de Boston, exercí entre d’altres els càrrecs de ministre de comunicacions, d’obres públiques i d’agricultura, i d’ambaixador a la Gran Bretanya i als EUA Fou president de Colòmbia de 1986 a 1990, any en què les eleccions celebrades el 27 de maig l’obligaren a cedir el càrrec a César Gaviria D’aleshores ençà reprengué la representació del seu país en la Gran Bretanya

Tractà sobre la cooperació transfronterera, les comunicacions, el patrimoni cultural, l’ordenació del territori i el medi ambient als Pirineus, com també del marc jurídic dels problemes de muntanya Hi participaren representants dels governs de l’Estat espanyol i francès i de les institucions públiques representatives d’Andorra, de les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc, i de les regions de programa de l’Estat francès del Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Aquitània

Establert de molt jove a l’Havana, fou president de l’empresa Asociación Nacional y Unión Industrial y Comercial, que s’expandí a tota l’illa durant els primers anys del segle XX Enriquit amb els negocis de Cuba, costejà les obres de les escoles públiques de Sant Pol de Mar Per la seva tasca benèfica li fou concedida la Gran Creu d'Alfons XII El seu nebot, Ramon Planiol i Arcelós, continuà alguns dels seus negocis a Cuba

Gendre de Ciceró, collaborà amb Cèsar en la conquesta de les Gàllies i en la guerra civil contra Pompeu Nomenat tribú 47 aC, inicià una política demagògica en intentar d’anullar els deutes, la qual cosa motivà una sèrie de protestes públiques de les classes conservadores A la mort de Cèsar collaborà amb Marc Antoni i fou nomenat cònsol Hom li encarregà el govern de Síria, però, derrotat per Gai Cassi, un dels assassins de Cèsar, se suïcidà

Adoptà l’actual denominació el 1978, com a resultat de l’absorció de la Compañía de Ferrocarriles de Medina del Campo a Zamora y de Orense a Vigo MZOV El 1989 el grup Entrecanales es convertí en la principal accionista, i el 1997 les dues empreses es fusionaren sota el nom de NECSO Entrecanales Cubiertas Ha desplegat una forta activitat en el terreny de les obres públiques a l’interior de l’estat i a l’estranger

La seva presència informa l’activitat normativa dels poders públics i l’orientació de les polítiques públiques, però no generen drets subjectius sense la interposició d’una llei Els principis rectors, generalment de contingut social i econòmic, es troben inclosos en el sistema constitucional espanyol en el Capítol III del Títol primer de la Constitució espanyola del 1978 i, a Catalunya, amb relació als poders públics catalans, en el Capítol V del Títol I de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006