Resultats de la cerca
Es mostren 1924 resultats
pirazole
Química
Compost heterocíclic d’elevada toxicitat consistent en un anell de cinc membres insaturat que conté alhora dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,2.
Presenta caràcter aromàtic És un sòlid cristallí blanc que es fon a 70°C, bull a 186-188°C i és soluble en aigua, alcohol, èter i benzè Tant el pirazole com els seus derivats són obtinguts per reacció de composts diazo amb alquins Els pirazoles poden existir en dues formes tautòmeres, indistingibles en el compost no substituït, que àdhuc poden ésser aïllades en alguns casos particulars El pirazole és lleugerament bàsic i forma sals amb els àcids inorgànics Tot i ésser resistent als oxidants i als reductors, pot ésser hidrogenat catalíticament de primer a pirazolina i després a…
Pasqual Fort i Pascual
Disseny i arts gràfiques
Arts decoratives
Esmaltador i gravador.
Fill de joiers, tingué una formació autodidàctica en diverses disciplines artístiques Es traslladà a Tarragona, on el 1962 creà a l’Escola Taller d’Art l’especialització d’esmalts Residí a Nova York 1970 i posteriorment s’establí a Barcelona De caràcter emprenedor, s’arriscà en empreses artístiques de gran volada Guanyà el primer premi d’esmalts en la III Biennal Internacional de Llemotges i el primer premi del Museu a Brooklyn EUA Pel que fa al gravat, creà el Mini-Print Internacional de Gravat a Cadaqués i la Primera biennal internacional COPY-ART La seva obra està repartida en diverses…
combat
Militar
Acció de guerra que revesteix freqüentment un caràcter espontani, de transcendència tàctica, modalitat definida i d’una sola direcció, el propòsit de la qual és la conquesta o conservació d’un objectiu.
Es desenvolupa en fases successives en el temps i l’espai, li és consubstancial la maniobra i l’acció conjunta i l’assalt n'esdevé la fase decisiva Hom pot dir que la batalla es compon d’un conjunt de combats particulars, i que, a diferència del combat, obeeix motius estratègics i és ordenada en un pla de guerra El combat rep innombrables noms segons les forces que hi intervenen, l’actitud adoptada, la finalitat, el temps, el terreny on té lloc i les conseqüències que se'n deriven combat de les gran unitats, defensiu, ofensiu, de reconeixament, de nit, en localitats, atòmic,…
primer principi de la termodinàmica
Física
Principi segons el qual en un sistema la variació de la propietat termodinàmica extensiva anomenada energia interna (E) és igual a la calor absorbida (Q) més el treball extern (W) efectuat sobre el sistema.
Hom l’expressa formalment Δ E Y Q E W El primer principi és una generalització del principi de conservació de l’energia, i s’hi estableix l’equivalència entre l’energia tèrmica calor i l’energia mecànica treball i les relacions quantitatives entre aquests dos tipus d’energia equivalent 6, sense especificar en quines condicions es poden fer les transformacions termodinàmiques que permeten de passar de l’una a l’altra L’experiència demostra que tota mena d’energia pot transformar-se en tèrmica, però el procés invers necessita l’acompliment de determinades condicions particulars…
falsabilitat
Filosofia
Mètode hipoteticodeductiu propugnat per K.R. Popper per tal d’establir un criteri de demarcació entre les teories científiques i les no científiques.
Segons Popper, la verificació per mitjà de la inducció no pot garantir la validesa d’una teoria científica Hom ha de recórrer a la falsació, que consisteix a contrastar la teoria amb el major nombre de fets que puguin contradir-la i derivar-ne prediccions que puguin ésser comprovades en casos particulars La teoria serà corroborada en un grau major o menor en la mesura que respongui satisfactòriament a les proves a què hom la sotmet per tal de falsar-la Aquest mètode s’oposa als criteris de verificabilitat, defensats en un principi pel Cercle de Viena i el neopositivisme, sobre…
Vasilij Pavlovic Kalafati
Música
Pedagog i compositor rus.
Fou alumne de composició de N Rimskij-Korsakov al Conservatori de Sant Petersburg, on acabà els seus estudis el 1899 A partir del 1907 hi ocupà la càtedra de composició, i del 1914 al 1929 hi impartí classes d’aquesta matèria Entre els seus alumnes cal esmentar I Stravinsky, al qual donà classes particulars d’harmonia, contrapunt i composició, S Prokof’ev, Uzeir Hadžibekov i Lawrence Collingwood Com a compositor, Kalafati se situa dins l’escola nacional russa De la seva producció destaquen l’òpera Cygane 'Els zíngars', 1939-41, sobre una obra d’A Puškin, i la Simfonia en la menor…
Robert Terradas i Via
Arquitectura
Arquitecte.
Fill d’Esteve Terradas i Illa Titulat el 1942, any que inicià la seva activitat docent a l’Escola d’Arquitectura, on el 1954 esdevingué catedràtic de projectes arquitectònics del 1960 al 1967 en fou director També fou vicepresident de l’Institut Politècnic Superior de Barcelona 1969, vicerector de la Politècnica, director de l’Institut de Ciències de l’Educació i conseller nacional d’educació És autor, com a arquitecte, de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la Facultat de Filosofia i Lletres, de la torre de control de l’aeroport de Barcelona, de l’institut d’Igualada i de…
vasos lucans
Art
Peces de ceràmica, produïdes a l’antiga Lucània, d’imitació àtica amb figures roges, però amb uns caràcters estilístics particulars.
La producció, iniciada probablement per ceramistes d’origen grec, actius a Turis o a Heraclea a la fi del segle V aC, es distingeix per la composició de les figures, que són més primes i allargades, amb expressions patètiques Representen personatges amb un colom a la mà i també amorets amb les ales desplegades Dintre aquest grup cal incloure també l’escola de Paestum
comerç electrònic d’empresa a consumidor
Economia
Comerç electrònic en què l’intercanvi d’informació o de serveis es duu a terme entre empreses i clients particulars.
Cada vegada adquireix més rellevància el comerç electrònic entre empreses i consumidors, especialment en articles com ara llibres i discs, i també en serveis, com ara els financers La sigla B2C prové de la denominació anglesa Business to Customers , empresa a client
filosofia
Filosofia
Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els límits i les orientacions d’una ciència o un àmbit del saber particulars.
Bé que hom pot reflexionar filosòficament sobre qualsevol aspecte o qualsevol sector de l’experiència humana i del saber científic sobre aquesta, tradicionalment l’abast d’aquesta reflexió ha restat limitat a uns camps determinats del coneixement i de la realitat En tal sentit cal destacar la filosofia de la història, la filosofia del dret, la filosofia de la ciència i la filosofia de la religió Hom parla també de filosofia social en el sentit de la filosofia de la societat i àdhuc de la sociologia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina