Resultats de la cerca
Es mostren 2737 resultats
Santa Maria de les Abelles (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església amb el seu absis romànic, amb un cos afegit a la part de migdia en època posterior ECSA - JV Valls És l’antiga església parroquial del veïnat d’aquest nom, dit avui Mas de les Abelles Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27’ 55,2” N - Long 3° 4’ 20,4” E Hi condueix una carretera que parteix de la del coll de Banyuls, a mà esquerra venint de Banyuls, uns 300 m després d’haver passat el mas Atxer Història El lloc de les Abelles era comprès dins la donació que Jaume I feu de la vall de Banyuls a Ponç Hug IV d’Empúries el 1248 En aquesta donació se cediren així…
Jaciment dels Escolans (Torrefeta)
Art romànic
Situació Jaciment dels Escolans Restes d’aquesta enigmàtica construcció, de planta quadrangular, amb murs disposats de manera graonada ECSA-J Oliva i J Ros Aquest jaciment és situat al sector nord-est del terme de Palou de Sanaüja, a la partida dels Escolans, en una zona de bosc d’alzines Mapa 34-14 361 Situació 31TCG553323 Per a anar-hi des de Guissona, s’ha d’agafar la carretera L-313 en direcció a Ponts a uns 4 quilòmetres de Guissona, dalt d’un turó, es troba el nucli de Palou de Sanaüja, i des d’aquí, pel camí que mena a Granollers, s’arriba a la partida dels Escolans, on hi ha el…
trípol
Mineralogia i petrografia
Dipòsit silici pulverulent de color clar, de groc a vermellós, format per restes de diatomees i radiolaris.
Actualment es formen també uns sediments semblants a l’aigua dolça Hom el fa servir, gràcies a la seva porositat, en la fabricació de la dinamita i com a aïllant tèrmic també és emprat, per la seva duresa, per a polir el vidre, els metalls i les pedres dures
urim i tummim
Bíblia
Noms hebreus de significat desconegut que designen probablement dos instruments per mitjà dels quals els sacerdots hebreus transmetien l’oracle de Jahvè.
Probablement eren unes pedres o palets de la mateixa forma, però de color diferent o amb signes distints, l’un dels quals significava sí i l’altre no El sacerdot els duia en un estoig sobre l’efod Foren usats fins al moment de l’exili de Babilònia
ammocet
Ictiologia
Larva de llamprea, llarga d’uns 10 a 20 cm, sense ulls ni dents, molt diferent de l’individu adult, fins al punt que durant molt de temps fou considerada com un gènere a part ( Ammocoetes
).
Viu als rius, on els pares es traslladen per fresar, sota les pedres o la sorra dels fons, i s’alimenta de microorganismes al cap de dos o tres anys esdevé adult o sigui, llamprea i va a la mar És emprat com a esquer per a la pesca
Amfíon
Mitologia
Fill d’Antíope i Zeus i germà bessó de Zet.
Aprengué de música amb les muses i Apollo Al so de la seva lira les pedres es traslladaren i formaren per elles mateixes les muralles de Tebes Es casà amb Níobe, filla de Tàntal Desesperat per la mort de la seva muller i dels seus fills, se suïcidà
Adolf Fargnoli i Janetta
Arts decoratives
Ebenista i orfebre.
Residí a Girona Efectuà un extens repertori d’arquetes per a joiells, a les quals donava títols decadentistes, i les decorava amb un barroquisme personal, amb aplicacions de pedres, ferros i metalls Exposà repetidament a Barcelona, a diversos llocs de Catalunya, a Madrid, a París i a Buenos Aires
tòtil
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, d’uns 5 cm de longitud, amb la pell verrucosa, el cap deprimit i les potes curtes.
Habita sota les pedres i vora corrents d’aigua Fa la posta a terra, el mascle agafa els ous amb la base de les potes posteriors i els hi porta durant tres setmanes fins a la desclosa dels cap-grossos, que surten quan es banya És comú als Països Catalans
sèrpula

fototeca.cat
©
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs
, de la família dels serpúlids, amb opercle cartilaginós formant un embut sobre un peduncle.
L’espècie principal, Serpula vermicularis , té dos lòbuls branquials de 30 o 40 filaments, de 50 a 70 mm de llargada i de 5 a 6 mm d’amplada, i el tub calcari és fix sobre pedres i closques Molt comuna a la Mediterrània, és anomenada també cuc de closca
joieria
Arts decoratives
Art de treballar les joies.
Es distingeix de l'argenteria i de l'orfebreria, de les quals, però, forma part, pel fet que considera les joies en llur conjunt, en el qual intervenen el treball del metall preciós i el de les pedres precioses Hom l’engloba generalment en el concepte, més general, d' orfebreria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina