Situació
Escassos vestigis d’un habitatge medieval situat prop del Coll Roig, al camí que mena a la mola de Colldejou.
ECSA - J. Bolòs
Restes d’un habitatge pagès situat entremig d’un bosc d’alzines, prop del Coll Roig que separa el terme de Colldejou del de la Torre de Fontaubella, a la comarca del Priorat. Són edificades a la falda de la mola de Colldejou.
Mapa: 33-18(472). Situació: 31TCF223537.
Si agafem el camí que des del Coll Roig porta a la mola, havent deixat el trencall que mena al poble de Colldejou, dins d’un bosquet d’alzines trobarem les restes d’un habitatge, a totes dues bandes del camí.
Casa
Actualment es conserven en aquest lloc dues construccions. D’una banda, pujant, a l’esquerra del camí, una cambra que fa 4,6 m de llarg per 3,1 m d’ample. El gruix de les parets és d’uns 60 cm. La porta és orientada cap a la banda sud, gairebé al mig de la façana meridional. Els murs d’aquest edifici, amb una alçada actual de poc més d’1,5 m, són fets amb pedres sense treballar col·locades poc o molt en filades horitzontals. No són unides amb morter. Als angles de la construcció i als muntants de la porta hi ha algunes pedres més ben treballades.
Uns 10 m cap al nord-oest, sota un petit cingle hi ha una altra construcció que fa uns 9 m de llarg i que té una amplada d’uns 5,5 m. Aquest edifici s’adossava a la roca. El gruix de les seves parets era de 80 a 110 cm. La porta també s’obria a la banda meridional. La paret est, amb una alçada d’uns 2 m, no és ben recta. L’aparell constructiu és semblant al de l’altre edifici: les pedres dels seus murs, sense treballar, són poc o molt col·locades en filades. Sobretot als caires de l’edifici i als muntants de la porta trobem les pedres més grans i més ben escairades. A la roca que hi ha al costat oest podem diferenciar els primers 3,5 m dels 4 m que hi ha al damunt, per l’existència d’un relleix, potser aprofitat per a col·locar-hi un dels extrems de la coberta de la construcció.
El fet que al voltant d’aquestes construccions hi hagi nombrosos marges de pedra fa pensar que devia ser una explotació agrícola. D’altra banda, el fet que actualment el lloc s’hagi convertit en un bosc fa suposar que ja fa bastants anys que restà abandonada. Pel que fa a les construccions, en principi podríem suposar que la inferior, la que té quatre parets, era la destinada a l’habitatge i la superior, adossada a una roca, era dedicada al bestiar. Amb tot, sense una anàlisi més acurada és difícil d’assegurar aquesta diferenciació funcional. D’altra banda, les característiques de la construcció recorden bastant les d’altres construccions pageses d’època medieval. Amb tot, no podem anar gaire més enllà en les nostres afirmacions. Només com a hipòtesi i tenint present el predomini de l’hàbitat concentrat que hi ha en aquestes contrades, podem suposar que es tracta d’un mas tardà, edificat en una època en què hi havia una alta densitat de població, fet que motivà que es difongués un poblament intercalar. Era una casa petita, acompanyada, això sí, d’un clos important per al bestiar i amb els seus camps i feixes o terrasses per al conreu. Per tant, amb molts dubtes, la podem datar vers el segle XIII i pensar que, tot i ésser una explotació agrícola, el bestiar hi havia de tenir un paper força important. Amb tot, caldria un estudi més acurat, acompanyat d’una excavació arqueològica per a poder confirmar aquesta primera hipòtesi de treball.