Resultats de la cerca

Pioner en l’estudi de les relacions internacionals i la resolució dels conflictes, estudià al Newington College, a la University of Sydney i es doctorà a la London School of Economics Al University College de Londres creà el Centre for the Analysis of Conflict En la seva obra destaquen títols com The Alternative 1954, Labour in transition 1957, International relations a general theory 1965, Resolving deep-rooted conflict a handbook 1987 i Conflict resolution its language and processes 1996

Estudià a la Universitat de Londres, d’on fou també professor en 1945-59 i en 1970-78 Fou el pioner en l’estudi de la rotació molecular i l’estructura de molècules orgàniques complexes El 1969 compartí el premi Nobel de química amb O Hassel pels seus treballs, que ajudaren a establir l’anàlisi conformacional com una branca essencial de la química orgànica És autor d’un procediment que duu el seu nom per a sintetitzar aldosterona

Pioner del cinema del seu país i capdavanter de la seva avantguarda amb Kurutta Ippeiji ‘Una pàgina de bogeria’, 1926, estudià més tard a Europa, on cultivà el realisme cap als anys trenta Després de la Segona Guerra Mundial utilitzà el color a Jigoku-mon ‘La porta de l’infern’, 1953, que li valgué un premi a Canes, i continuà en actiu fins els anys seixanta, després d’haver dirigit més d’un centenar de films

Es formà al Massachusetts Institute of Technology on dirigeix el departament d’estètica i informàtica i a l’Institute of Art and Design de la Universitat de Tsukuba, al Japó Des del 2007 presideix la Rhode Island School of Design EUA És considerat pioner en la fusió d’arts visuals, disseny, tipografia i interactivitat Sovint les seves obres remeten als pioners de l’abstracció geomètrica Inventà un mètode anomenat design by numbers per a aprendre a programar ordinadors

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1935 Estudià a l’Institut Bíblic de Roma i a Alemanya i es doctorà el 1957 Fou pioner en l’estudi de la poesia hebrea Manual de poética hebrea , 1987 Antología de poesía bíblica hebrea , 1992, etc És autor del Diccionario bíblico hebreo-español 1944, de la Biblia del Peregrino , en diversos volums, Al aire del Espíritu meditaciones bíblicas 1998, Salmos y cánticos 1998 i Diccionario de la ciencia bíblica 2000

Pioner del piragüisme a Lleida S’inicià en la pràctica esportiva a divuit anys Construí la seva pròpia piragua i fou un dels primers a baixar de Balaguer a Lleida pel Segre Fou un dels organitzadors del primer Campionat de Catalunya de piragüisme que se celebrà al pantà de Selles A la dècada dels seixanta exercí com a vocal de la Federació Lleidatana de Piragüisme Fou un dels promotors del Club Cadí Canoë-Kayak, creat el 1964

Es graduà en enginyeria elèctrica a la Universitat d’Illinois 1947 El 1958 ideà i construí el primer circuit electrònic integrat L’any següent registrà la primera patent del xip, sota el nom de Circuits Electrònics Miniaturitzats Fou pioner en l’aplicació de la tecnologia dels microxips per a usos militars, industrials i comercials i coinventor de la calculadora electrònica de butxaca Rebé el premi Nobel de física l’any 2000, compartit amb Žores I Alferov i Herbert Kroemer

Fou un dels introductors d’aquest esport juntament amb Jesús Juni Impartí classes d’aquesta art marcial en un gimnàs de Sarrià, on formà lluitadors com Víctor Amat, campió d’Europa de kick-boxing El 1985 fundà el seu propi gimnàs, el Club de Boxa KO Verdun, a Barcelona

El 1910 fundà el Barcelona Boxing Club, entitat que presidí mentre era secretari del Club Pugilista El 1913 s’inicià en l’arbitratge Fins el 1965, dirigí 3000 combats i participà en els Jocs Olímpics de París 1924, Amsterdam 1928 i Londres 1948, en set Campionats del Món i vint d’Europa El 1923 esdevingué secretari de la Federació Espanyola de Boxa, càrrec que ocupà durant quinze anys, i presidí el Collegi Espanyol d’Àrbitres de Boxa durant molt de temps També exercí com a corresponsal, des del 1918, de la revista parisenca L’Echo Des Sports i com a mànager de boxejadors com Martínez També…

Format al Club Natació Atlètic, el 1924 passà circumstancialment al Club Natació Barcelona per poder participar en els Jocs Olímpics de París i després tornà al seu club d’origen Fou campió de Catalunya 1922 i campió d’Espanya de salts de trampolí 1924