Resultats de la cerca
Es mostren 1131 resultats
lleis de Fick
Química
Lleis de la difusió material o transport de matèria pel moviment tèrmic de les partícules.
La primera llei de Fick diu que la velocitat de difusió és proporcional al gradient de potencial químic de les substàncies que es difonen, és a dir, del gradient de les concentracions d’aquestes substàncies en condicions ideals El factor de proporcionalitat és el coeficient de difusió de la partícula difosa, i augmenta amb la temperatura La derivada de la concentració de les substàncies que es difonen, en relació amb el temps, pot ésser deduïda a partir de la primera llei de Fick, i el resultat és expressat mitjançant una equació diferencial que constitueix la segona llei de Fick…
condicions de contorn
Física
Matemàtiques
Donada una equació diferencial, condicions que cal imposar a la solució general per tal que prengui uns determinats valors en punts o zones concrets del domini de valors de la variable independent, zones anomenades contorns del problema.
Per exemple, el potencial electroestàtic d’una distribució de càrregues elèctriques ha de satisfer l’equació diferencial de Laplace ∇ 2 V =0 amb la condició de contorn que V sigui constant sobre la superfície dels conductors que hi hagi a l’espai del problema Les condicions de contorn són imposades per les lleis físiques, per la simetria o per la disposició experimental del problema Si el problema dinàmic és controlat per una o diverses equacions diferencials en derivades parcials, la solució particular del problema generalment ha de satisfer, a més d’unes condicions…
cetopentosa
Bioquímica
Pentosa la funció reductora de la qual és una funció cetona potencial, com la xilosa.
superfície equipotencial
Física
En un camp conservatiu, superfície formada per tots els punts que tenen el mateix potencial.
Aquestes superfícies, en tots aquells punts, són perpendiculars a la direcció del camp
Peter Gustav Lejeune Dirichlet

Peter Gustav Lejeune Dirichlet
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
El 1855 succeí Gauss en la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Göttingen Féu notables contribucions a moltes branques de la matemàtica i de la física matemàtica En el camp de l’anàlisi establí les condicions generals perquè una funció sigui expressable per mitjà de sèries trigonomètriques, i estudià les sèries que duen el seu nom i les integrals numèriques els treballs sobre les sèries de Fourier el portaren a donar una definició completament general de funció numèrica 1829 El seus estudis sobre l’equilibri de sistemes i la teoria del potencial el dugueren a formular el…
Electricitat i magnetisme
L'electricitat Fa a penes poc més d’un segle que l’ésser humà ha après a servir-se de l’energia elèctrica Però l’electricitat és un fenomen físic conegut ja des de l’antiguitat, encara que no existia cap teoria científica que n’expliqués la naturalesa i, per això, no se sabia com emprar-la ni com emmagatzemar-la i transmetre-la a distància Càrregues elèctriques i força elèctrica Les primeres observacions de fenòmens elèctrics van ser possibles gràcies a l’electricitat de fregament Es va observar que, després de fregar un vidre o un tros de plàstic amb un drap de llana, aquests materials…
competitivitat
Economia
Capacitat per a la producció i venda de productes i la prestació de serveis en els mercats interiors i exteriors.
L’objectiu essencial d’una estratègia de foment de la competitivitat és potenciar la capacitat d’adaptació eficient de l’economia davant canvis en la tecnologia, en els mercats i en les institucions És un factor clau, en la mesura que la capacitat d’un creixement sostingut de l’economia depèn del seu potencial exportador i de l’estalvi, accentuat pel fet que la integració a la Comunitat Europea comporta una major obertura Tradicionalment s’han identificat com a factors determinants de la competitivitat els costs i els preus, però actualment cal afegir-ne de nous, com són ara la…
camp magnetoestàtic
Física
Camp magnètic engendrat per una distribució d’imants permanents en repòs.
Antigament hom considerava que un imant permanent era constituït de masses magnètiques i que, en completa analogia amb la llei de Coulomb de l’electroestàtica, la intensitat del camp magnètic creat per una massa magnètica puntual q m en un punt del buit de vector de posició r era H = q m /4πμ o r / r 3 , on μ o és la permeabilitat del buit i r és el mòdul del vector r la força exercida sobre una altra massa magnètica q' m era aleshores F = q' m H Aquesta aproximació coulombiana a la magnetoestàtica ha estat abandonada, però illustra el fet que el camp magnetoestàtic és conservatiu, i que…
diagrama de Frost

Diagrama de Frost
© Fototeca.cat
Química
Diagrama que indica les reaccions d’oxidoreducció d’un element mitjançant la representació de les espècies químiques que forma en guanyar o perdre electrons o en combinar-se amb hidrogen o oxigen.
A cada espècie correspon un punt d’abscissa z nombre d’oxidació que hi té l’element i d’ordenada -Δ G°/F = zE Δ G° essent l’entalpia lliure de formació estàndard de l’espècie en medi aquós, E el potencial normal de reducció del parell que forma amb l’element, i F el faraday Els diagrames, que poden variar amb el pH, permeten de deduir els potencials redox normals entre les espècies representades i mostren les que són inestables a la desproporcionació Combinats amb els altres elements, aclareixen totalment les reaccions d’oxidoreducció en solució aquosa de l’element considerat, en la mesura…
serralada de les Cascades
Serralada
Serralada d’Amèrica del Nord que s’estén des del massís Klamath, al sud d’Oregon (EUA), fins al riu Fraser, al sud de la Colúmbia Britànica (Canadà).
Té uns 800 km de llargada, amb una amplada entre 100 i 200 km A l’oest, és limitada per la depressió de Puguet i de Villamette, que la separa de les serralades de la Costa, i, a l’est, per l’altiplà del riu Colúmbia Culmina al con volcànic del Rainer 4392 m Al nord és formada per roques metamòrfiques i intrusions granítiques, i al sud, quasi exclusivament per roques ígnies extrusives amb nombrosos cons volcànics Important barrera climàtica, la façana occidental rep més de 2000 mm de pluja l’any és important l’explotació forestal coníferes, i té un gran potencial hidroelèctric La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina