Resultats de la cerca

Els seus membres recreen tres personatges populars de principis del segle XX que interpreten espectacles musicals basats en la tradició popular ebrenca Artur Gaya i Iglesias Tortosa, 1956 interpreta Quico el Célio , malnom de Paco Calbet, personatge inspirat en un cantant tortosí cec de principis del segle XX Francesc Pedret i Tena Tortosa, 1967 interpreta Josep Cid i Fonollosa,  El Noi o Lo Noi , pigall de Quico el Célio, i  Jordi Fusté i Mateu Tortosa, 1960 el Mut o Lo Mut , malnom d’Evarist Fusté, músic que els acompanya El 2002 s’afegí al grup Josep Lanau Franch com a Jaume Matamoros i…

Graduada en dansa espanyola i clàssica pel conservatori Òscar Esplà d’Alacant, completà la formació a La Fàbrica Espai de Dansa de Barcelona 1986-88, a La Ménagerie de Verre de París 1988-89 i al Movement Research de Nova York 1997 El 1994 creà la seva pròpia companyia Els seus espectacles de dansa contemporània són originals, iconoclastes i multidisciplinaris dansa, teatre, òpera, etc  Diversos animals 1992,  Pevequi 1993, Peve, espectacular dance poemato 1994, Spitbrides 1995, La bèstia , Razona la vaca  1996, Love is fastic 1997, Del planeta basura 1997, END Esto no danza 1998, DVA Dudoso…

Graduat en enginyeria per l’École Polytechnique de París 1993, obtingué el doctorat en estadística a la Universitat de Stanford Estats Units l’any 1998, on s’incorporà com a professor assistent fins el 2000 Aquest any passà al California Institute of Technology, d’on el 2006 ocupà la càtedra Ronald and Maxine Linde de matemàtiques aplicades i computacionals L’any 2009 retornà a Stanford Es important la seva contribució a l’estudi de les ondetes, que repercutí posteriorment en el camp de la compressió de dades , en el qual amb Terence Tao  desenvolupà la teoria del compressed sensing 2006, que…

De periodicitat bianual, és atorgat per la Fundació Finlandesa dels Premis en Tecnologia, que el 2002 es convertí en la Fundació per als premis Millennium, creada per vuit organitzacions finlandeses que promuen el desenvolupament tecnològic, i l’estat finlandès Té com a objectiu destacar les contribucions tecnològiques amb una repercussió en el benestar, la millora de les condicions de vida i la humanització Hom ha comparat la seva importància amb el premi Nobel , del qual es distingeix en el camp de les ciències, en que no es reconeix tant la recerca bàsica com l’aplicació, el…

Redactada en català, fou eminentment literària, encara que, de tendència catòlica social, feu nombroses campanyes en defensa del sindicalisme catòlic Entre els seus collaboradors més destacats cal esmentar Joaquim Ruyra i Joan Junceda Deixà de publicar-se durant la Guerra Civil de 1936-39 Reprengué la seva publicació, en castellà, el 1949, dirigida per Josep Figueres i Turró, i gradualment anà incorporant articles en català Des de la dècada de 1980 es publicà en català quinzenalment i, posteriorment, amb periodicitat mensual El 1952 instaurà una festa anual a partir d’un concurs literari i…

Fill de Lluís Serrahima i Camín Estudià amb Antoni Urpí i al Cercle Artístic de Sant Lluc La seva primera exposició fou a la Sala Parés el 1930, on obtingué un gran èxit amb peces de formes geomètriques i simples, allunyades del gust neobarroc i decorativista del moment, formes que continuà en la seva trajectòria artística Conreà especialment l’argenteria religiosa féu diferents custòdies, com una per al XXXV Congrés Eucarístic, la de les Llars Mundet i d’altres, nombrosos calzes, etc Collaborà en la realització del tron de la Mare de Déu de Montserrat Obtingué diferents premis, com la…

Ha estat professor de la seva especialitat a l’escola Massana Des del 1972 presideix l’ADG-FAD Ha obtingut diversos premis Laus

Trajectòria Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, els anys 1976-78 cursà iniciació i pràctica dels llenguatges audiovisuals a l’ Institut del Teatre , a la secció de vídeo del qual treballà com a professora becada el curs 1978-79 i com a professora contractada de la secció de vídeo i interpretació Molt posteriorment 2001-16 també hi impartí direcció i interpretació Es formà en direcció teatral en 1981-85 com a ajudant en muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, entre d’altres  Fulgor i mort de Joaquín Murieta , El misantrop , L’…

Adoptà el nom Fundació Carulla-Font 1977, el 1978 canvià el nom pel de Fundació Jaume I,  el 2004 pel de Fundació Lluís Carulla i el 2014 n’adoptà la denominació actual Té com a finalitat la promoció de la llengua i la cultura catalanes i la cohesió de la societat catalana a través d’aquests elements Es feu càrrec de la Nadala , creada el 1967, publicació monogràfica dedicada a un aspecte rellevant i d’actualitat de la cultura i la societat catalanes Dona ajuts a la investigació i concedeix diversos premis el Premi d’Honor Lluís Carulla atorgat, des del 1977, a persones i a entitats, els…

Cursà història moderna i contemporània a Madrid i, posteriorment, es dedicà al periodisme, sobretot amb articles de crítica literària i gastronòmica i cròniques de viatges Visqué també al Marroc i a París La seva novellística té un acusat vessant sociopolític i reflecteix vides sota l’ambient del franquisme, la transició i el postfranquisme, amb un fort accent en els desenganys i la degradació dels fonaments de la moral cívica És autor de les novelles Mimoun 1988, En la lucha final 1991, La buena letra 1992, Los disparos del cazador 1994, La larga marcha 1996, La caída de Madrid 2000, Los…