Resultats de la cerca

A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república teocràtica…

Pel seu matrimoni amb Teresa Álvarez de Azagra esdevingué el darrer senyor d'Albarrasí Durant la croada contra Catalunya, s’alià amb Felip III de França En tornar Pere II de Catalunya-Aragó del desafiament de Bordeus, Juan Núñez de Lara intentà de fer-lo presoner mentre reposava a Tarassona, però gràcies a l’avís d’una dama desconeguda el seu intent no reeixí Posteriorment, quan els catalans es disposaven a assetjar Albarrasí, Juan Núñez de Lara en fugí amb el pretext d’anar a cercar reforços a Navarra i no hi tornà

Fet presoner a Lleida durant la guerra del Francès, passà força temps a França, on estudià El 1823 fou nomenat catedràtic de grec a Saragossa, però, liberal com era, aquell mateix any hagué d’anar-se'n a França En tornà el 1834, i tornà a ocupar la càtedra 1835-62 Fundà a Saragossa el periòdic El Eco de Aragón i el dirigí 1837-42 Publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història i la novella Vida de Pedro Saputo 1844, i deixà inèdites nombroses peces teatrals en castellà

Fill de Felip Boïl i Dies Acompanyà Alfons el Magnànim en la seva expedició a Itàlia 1432 i, com ell, fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Mantingué, a València, el 1439, una violenta correspondència cavalleresca i sostingué diversos desafiaments, el més famós dels quals és el que desembocà en un combat amb John Astley, davant la cort anglesa 1442, que influí potser sobre Joanot Martorell en la redacció d’un episodi del Tirant lo Blanc De retorn a València, Boïl bescanvià amb aquest escriptor valencià violentes lletres de batalla

Acompanyà Alfons IV a les seves primeres campanyes d’Itàlia 1423 Fou majordom i conseller del rei A la batalla de Ponça fou fet presoner 1435 fou enviat a Mallorca amb forces italianes per lluitar contra els forans, els quals derrotà prop de Sencelles 1452 Fou virrei de Sardenya 1437-38 i majordom de Joan II Tenia, a Catalunya, la vall de Boí, que li confirmà el rei 1441, i a Sardenya, les senyories de Sant Gabí i Guspini i d’altres llocs que li vengué Joan de Montbui 1450

Presoner dels turcs després de la desfeta grega del 1922 a l’Àsia Menor, plasmà aquesta dolorosa experiència en l’obra autobiogràfica Matrícula número 31328 , escrita amb un dur i lúcid realisme Traslladat a Grècia, el record de la pàtria perduda ha presidit gairebé la totalitat de la seva creació posterior Egea 1941, Oceà 1956, Èxode 1950, anàlisi esfereïdora de la guerra i de l’ocupació alemanya de Grècia i, sobretot, Terra d’Eòlia 1943, admirable cant de record de les costes perdudes, amb uns tons lírics, nostàlgics i poètics insuperables

Membre del partit socialdemòcrata, presoner de guerra a Rússia a la Primera Guerra Mundial, es féu bolxevic i fou després 1919 comissari popular de la república hongaresa dels consells Empresonat diverses vegades a partir del 1925, fou enviat a Moscou el 1940, d’on tornà amb les tropes soviètiques 1945 i esdevingué secretari general del partit comunista hongarès Estalinista acèrrim, primer ministre 1952, hagué d’abandonar aquest càrrec el 1953, després de la mort de Stalin, i el de secretari del partit 1956 Refugiat a l’URSS, fou exclòs del partit 1962

Presoner dels danesos, el 1519 fugí a Suècia, on dirigí la lluita d’emancipació Després de l’expulsió dels danesos fou proclamat rei pel Riksdag de Strängnas 1523 Convertit al luteranisme, confiscà els béns de l’Església Catòlica per pagar les despeses de la guerra d’alliberament Practicà una política centralitzada, i reprimí els avalots populars Dalecàrlia, 1533 Convertí Suècia en un estat monàrquic hereditari Örebro, 1540 per línia masculina 1544 Signà tractats amb França 1544 i amb Rússia, que, juntament amb un exèrcit permanent i una forta armada, asseguraren la integritat…

Havia acompanyat el seu pare als setges d’Almeria i de Tortosa En 1135-55 fou presoner de Ramon V de Tortosa Es casà 1157 amb Matilde, filla d’Hug II de Borgonya En 1159-60 lluità contra Tolosa, al costat dels catalans i els anglesos, i prengué Caors Acollí el papa Alexandre III de Montpeller el 1162 i el 1165 i fou defensat per aquest contra les pretensions dels genovesos, que aspiraven al monopoli de la navegació d’altura a la Mediterrània occidental Això conduí Montpeller a l’aliança amb Pisa

Llicenciat en lletres, es dedicà alguns anys a l’ensenyament La seva poesia, de fortes arrels hermètiques, tendeix, no obstant això, al realisme De la seva producció cal destacar Frontiera 1941, Diario d’Algeria 1947, que recull la seva experiència d’oficial d’infanteria a Grècia i Sicília, presoner el 1945, en el tercer recull, Gli strumenti umani 1965 el seu compromís moral i civil es fa encara més palès Després d’un llarg silenci publicà Un posto in vaccanza 1971, poema de la crisi de qui reconeix el pas del temps