Resultats de la cerca

Degà dels mestres parisencs de medicina, orador de qui es conserven fragments en llengua vulgar, actuà principalment a París i a Llemotges Canonge d’Évreux, declinà dues vegades la dignitat episcopal A París havia estat deixeble de Ramon Llull Poc abans de morir, el 1306 llegà a la Sorbona la seva biblioteca de més de cent vint volums, entre els quals figuren obres de Llull i la versió francesa del Blanquerna , que possiblement promogué o féu Tingué una gran difusió el seu tractat De oculo morali , de base científica i intenció mística

Estudiant, malgrat moltes dificultats, figurà entre els membres del seguici del cardenal Albergati Oficial de la cúria, fou nomenat bisbe de Bolonya 1444, seu de la qual no arribà a prendre possessió Pacificà Roma i els Estats Pontificis, i promogué el tractat de Lodi 1454 per a la pacificació d’Itàlia Posà fi a les relíquies del cisma de Basilea i obtingué la renúncia de l’antipapa Fèlix V S'interessà pels estudis humanístics, impulsà la biblioteca del Vaticà i, preocupat per la Reforma, envià Nicolau de Cusa a Alemanya

Element jove de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1796 i extinent coronel d’infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle Fou amic d’Isidoro de Antillón i cofundador de l’ Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Posteriorment fou cap superior polític de les Balears setembre del 1813-juny del 1814 Promogué la creació de la càtedra d’economia política 1814 de Palma Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal febrer del 1821-març del 1822

Exercí de violinista El 1878 fundà l’orquestra de concerts Unión Artístico-musical Pensionat per Alfons XII, féu estades a Roma, Milà i París A Madrid dirigí la Sociedad de Conciertos 1885-90, promogué l’òpera i fou professor 1901 i director del conservatori La seva producció comprèn òperes Guzmán el Bueno , 1875 Los amantes de Teruel , 1889 Garín , 1892 La Dolores , 1895, un gran nombre de sarsueles La verbena de la Paloma , 1897, un oratori El Apocalipsis , 1881 i diverses obres de música simfònica, de cambra i vocal

Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica

Membre de la Secció d’Esquí del Centre Excursionista de Catalunya Pioner dels esports de neu a Catalunya, practicà l’esquí alpí i de fons i els salts El 1951 fundà el Club Esquí Supermolina i participà en l’organització del primer Derbi Internacional Ciutadà Promogué la construcció de trampolins de salt a la Molina i organitzà diverses competicions de salts de trampolí, tant d’àmbit català com estatal Membre del Collegi d’Àrbitres de Catalunya, fou un dels primers jutges de salts de l’Estat Rebé el premi Àliga d’Argent

Lluità en la guerra del Marroc, on guanyà dues grans creus llorejades de Sant Ferran 1920 i 1921 Ascendit a general de brigada 1935, promogué la participació dels carlins a la rebellió contra la República, i s’aixecà a Cadis, que ocupà 1936, així com Toledo Lluità al front de Madrid, a Brunete i a Terol Fou ministre de l’exèrcit 1939-42, tinent general 1941 i alt comissari d’Espanya al Marroc 1945-51 El 1951 Franco li concedí, pòstumament, el títol de marquès de Varela de San Fernando

Dirigí la Gaceta de Madrid  abans de la revolució del 1868 i fou redactor de La Época  en 1868-74 Del partit conservador, fou amic de Cánovas del Castillo, que el nomenà ministre de finances 1890, de gràcia i justícia 1891 i de governació 1895 El 1891 promogué, malgrat l’oposició parlamentària, una llei que prolongava el monopoli d’emissió del Banco de España fins el 1921 Publicà Historia de la administración pública en España 1851, Problemas relativos a las prisiones 1879, Estudio histórico-crítico de la Mesta 1898

Fundà i dirigí, a Balaguer, Pla i Muntanya 1925-32, important revista comarcal, i organitzà el museu del Centre Excursionista Balaguerí Milità en el moviment catalanista i fou alcalde de Balaguer, comissari delegat de la Generalitat de Catalunya a Lleida 1936 i president del CADCI S'exilià el 1939 Al seu retorn es dedicà a la investigació històrica local i a l’estudi biogràfic del comte Jaume d’Urgell i de Gaspar de Portolà Promogué l’edició de la Història de la ciutat de Balaguer 1965, de Pere Sanahüja, en la qual collaborà

Cursà estudis de cànons a Lleida, on obtingué el grau de batxiller en decrets Ingressà a l’orde de la Mercè el 1397 al Puig exercí diversos càrrecs elector, procurador i comanador de Lleida, Perpinyà i València Promogué l’erecció de l' Hospital dels Folls de València, on hom intentà per primera vegada d’aplicar mètodes curatius, i es troba a l’origen de la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats Gran predicador i tingut en fama de sant, a la fi de la seva vida acompanyà en les prèdiques sant Vicent Ferrer