Resultats de la cerca
Es mostren 401 resultats
politonalitat
Música
Recurs musical propi del segle XX consistent a utilitzar diverses tonalitats sobreposades simultàniament.
El concepte inclou el de bitonalitat quan la simultaneïtat és de dues tonalitats, el recurs més habitual de la politonalitat Tot i que se’n troben exemples ja en la música barroca, com en un cànon rigorós a la quinta on el consegüent estaria al to de la dominant de l’antecedent, el concepte sol designar la voluntat del compositor de fer palès els dos centres tonals alhora, cosa que en el cànon barroc no passava perquè l’autor intentava que el centre tonal fos únic La politonalitat pot entendre’s des de la verticalitat harmònica, mitjançant sobreposicions d’acords, i des de l’horitzontalitat…
La Salle Bonanova
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Els darrers anys del segle XIX s’incorporaren les primeres pràctiques esportives a l’escola gimnàstica, excursionisme, sortides a la neu i els anys 1920 s’organitzaren equips i lligues de futbol i bàsquet A partir de la dècada de 1940 s’organitzà l’esport extraescolar i s’inicià la pràctica de l’hoquei sobre patins, l’handbol, el rugbi, la gimnàstica esportiva, la pilota a mà, el tennis de taula, l’equitació, l’esgrima, el voleibol, l’esquí i el tennisper mitjà del Frente de Juventudes i les federacions corresponents El 1972 s’inaugurà un pavelló poliesportiu i, al cap de poc, amb l’arribada…
Joaquim Pecanins i Fàbregas
Música
Compositor i director català.
Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal, després els amplià a Vic i, més tard, a Barcelona, amb A Nicolau i J Lamote de Grignon El 1908 s’inicià com a director de cors al capdavant de l’Orfeó Manresà Becat per l’ajuntament d’aquesta ciutat, assistí a uns cursos a Hellerau, prop de Dresden, amb el compositor i pedagog suís E Jaques-Dalcroze En tornar a Catalunya, posà en pràctica les teories dalcrozianes, que propugnaven un mètode d’aprenentatge musical basat en la gimnàstica rítmica A partir del 1920 dirigí l’Escola Municipal de Música de Terrassa, que reorganitzà, i…
Fernando Lopes-Graça
Música
Compositor i musicòleg portuguès.
Format al Conservatori de Lisboa 1924-31, fou deixeble d’Adriano Merea i Vianna da Motta piano, Tomas Borba composició i L de Freitas Branco musicologia Parallelament estudià a les universitats de Lisboa i Coïmbra Ja d’estudiant destacà amb les seves primeres obres, mentre s’iniciava com a escriptor sobre temàtiques musicals Entre el 1932 i el 1936 impartí classes a l’Acadèmia de Música de Coïmbra, moment que coincidí amb la composició d’unes obres fortament influïdes per les d’A Schönberg, P Hindemith i B Bartók El 1937 es traslladà a París, on estudià musicologia a la Sorbona amb Paul-Marie…
Wlodzimierz Kotonski
Música
Compositor polonès.
Estudià composició a Varsòvia amb P Rytel i a Poznan amb T Szeligowski 1950-51 També rebé classes de piano de M Klimont-Jacynowa Treballà al Centre de Cinema Documental de la capital polonesa, i del 1957 al 1960 participà en els Cursos de Darmstadt Igualment collaborà amb els estudis de música electrònica de la Ràdio Polonesa des del 1959, i treballà al centre de música electrònica de Ràdio Colònia 1966-67 i al Grup de Recerca Musical de l’ORTF a París 1970 Com a pedagog es dedicà a l’ensenyament de la composició i a potenciar el conreu de la música electrònica Després d’una primera etapa d’…
Guillaume li Vinier
Música
Trobador francès.
Era fill d’un burgès acomodat i germà de Gille li Vinier que, com ell, fou trobador La seva producció poètica inclou cançons d’amor, jocs partits, un lai, un descort , una cançó de malmaridada, una ballade , diverses cançons a la Mare de Déu i un diàleg amb un rossinyol Dos dels jocs partits, Frere, qui fait mieus i Sire frere, fetes m’un jugement , els compongué amb el seu germà un altre amb Colart le Bouteiller, i encara un altre amb Adam de Givenci, membres, com ell, del Puèi d’Arràs, i que li dedicaren sengles poemes El seu estil estigué influït pel de Gace Brulé, tal com afirma a Valoirs…
Juan Gutiérrez de Padilla
Música
Compositor mexicà d’origen andalús.
Començà la seva carrera musical al cor de la catedral de Màlaga sota la supervisió de Francisco Vázquez El 1613 era mestre de capella a Jerez de la Frontera, i el 1616, a la catedral de Cadis, on romangué fins el 1620 No se sap ni quan ni per què es traslladà al continent americà Només se sap que el 1622 ja residia a Mèxic i que era cantor i mestre de capella adjunt a la catedral de Puebla de los Ángeles El 1629 n’arribà a ser mestre de capella, càrrec que ocupà fins a la seva mort Padilla fou el compositor d’origen hispànic més important del seu temps a Mèxic Les seves obres polifòniques…
Davide Perez
Música
Compositor italià.
Estudià al Conservatori de Nàpols del 1723 al 1733 amb F Barbella, F Mancini i G Veneziano El 1735 estrenà la seva primera òpera, La nemica amante , al teatre de la cort de Nàpols Arran de l’èxit obtingut amb les òperes següents, fou nomenat mestre de capella a Palerm, on treballà entre el 1738 i el 1748 Allí compongué una de les seves millors òperes, Demetrio 1741 Abandonà Palerm per dedicar-se a l’organització de les representacions de les seves òperes en diverses ciutats italianes i de la resta d’Europa, fins el 1752, que s’establí a Lisboa, on fou nomenat mestre de la capella reial,…
Yasmina de Haro Cano

Yasmina de Haro Cano
Federació Catalana de Físic Culturisme
Culturisme
Fisioculturista.
Compaginà inicialment la gimnàstica rítmica i aeròbica amb competicions de body form kid, hip-hop i altres estils de dansa Competí representant el Club Esportiu Bunkai de Barberà del Vallès Aconseguí el Campionat d’Espanya de gimnàstica aeròbica de la Federació Internacional de Gimnàstica FIG en categoria júnior 2000 Fou campiona estatal d’aeròbic de la Federació Internacional d’Esports Aeròbics i Fitness FISAF en categoria júnior 2000 i juvenil 2001 En fisioculturisme, es proclamà campiona de Catalunya de body form 2008, 2009 Guanyà en dues ocasions 2008, 2009 la medalla d’or al Campionat…
bop
Música
Estil de jazz aparegut a Nova York vers el 1942, també anomenat bebop o rebop.
Considerat un dels estils principals del jazz , s’originà entre músics joves, procedents de diverses big bands i conjunts, que es reunien a part per fer sessions més experimentals Té com a figura principal el saxofonista Charlie Parker , que fou el primer a introduir innovacions que comportaren una ruptura amb l’estil dominant, anomenat de manera genèrica swing Entre els fundadors del bop cal esmentar també el trompeta Dizzy Gillespie , els pianistes Bud Powell i Thelonious Monk i els bateries Max Roach i Kenny Clarke Les seves característiques són l’abandó de la continuïtat …
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina