Resultats de la cerca

En produir-se a Buenos Aires el moviment del maig de 1810, s’oferí a la junta revolucionària i passà, la primavera de 1811, a dirigir la insurrecció a la seva província natal, la Banda Oriental Després de la victòria d’Artigas a Las Piedras 18 de maig de 1811, les tropes metropolitanes restaren blocades a les places de Colonia de Sacramento i Montevideo Quan els dirigents de Buenos Aires pactaren un armistici amb el general Elío octubre del 1811 i alçaren el setge de Montevideo, Artigas no acceptà aquest acord seguit per més de 1 500 famílies inicià un èxode que el dugué a l’altra banda del…

El joc consisteix a colpejar una pilota amb una pala per fer-la passar pel damunt de la xarxa fent que boti en el camp contrari de manera que l’adversari no la pugui tornar La pilota ha de botar primer en el camp del jugador que executa el servei En un partit de dobles, el servei es fa en diagonal La taula té unes mides de 274 cm de llarg per 152 cm d’ample i 76 cm d’alçària La xarxa s’eleva fins els 15,25 cm La pilota, de plàstic abans era de celluloide, és blanca o de color taronja, té 40 mm de diàmetre i pesa 2,7 g Històricament, les pales han estat de fusta i cobertes de pergamí, de paper…

Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…

S’inicià en el Club Natació Kallípolis a deu anys, i des del 2007 ha competit internacionalment en la categoria sènior Dins de la selecció estatal, rellevà Andrea Fuentes  com a solista quan aquesta es retirà 2013 Amb la selecció espanyola, als Campionats d’Europa del 2008 aconseguí la medalla d’or en equip i combo en els del 2010 la medalla d’argent en duet, equip i combo en els dels 2012 l’or en equip i combo i l’argent en duet, i en els del 2014 la medalla d’argent en solo i combo i la de bronze en duet i equip En els Campionats del Món del 2007 guanyà la medalla de plata en equips rutina…

Situació Vista del sector ponentí de l’església, on destaca el gran campanar de torre que s’adossa al mur nord ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Capràs és situada a l’extrem de llevant del poble de Denui, que s’alça a 1 312 m d’altitud damunt la riba esquerra de la Valira Mapa 32-10 213 Situació 31TCH056078 A Denui s’arriba per la carretera local que parteix de la carretera C-144 a l’altura del poble de Noals El recorregut des d’aquesta darrera població fins a Denui és d’uns 3 km JAA-JBP Història Una de les primeres mencions documentals del lloc de Denui és del 993 territorio…

Aquesta església és la parròquia de la vila de Tolba i presideix el nucli de poblament Depengué en un primer moment de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Falç, de la qual més tard s’independitzà Tot i els seus suposats orígens com a seu del bisbat visigòtic d’Ictosa, les primeres referències de l’església cal cercar-les al segle XI Hom suposa que fou concedida a la canònica de Sant Vicenç de Roda pel rei Sanç Ramírez El bisbe Ramon Dalmau, desitjós de fonamentar l’antiguitat i per tant la independència de la seu de Roda envers la d’Urgell, identificà Tolba amb la mítica seu d’Ictosa i…

El 1830 Costa Rica inicià la seva tasca d’impremta La seva literatura tingué un període de Romanticisme tardà, un Modernisme epigonal i l’avantguardisme durant la primera meitat del s XX Poetes, novellistes i dramaturgs giraren entre el costumisme i un cosmopolitisme exacerbat Al s XIX sobresortiren els prosistes Pío Víquez 1848-99, Manuel Argüello Mora 1845-1902 i Juan Garita 1859-1914 Les obres de Jenaro Cardona 1863-1930 o Roberto Brenes Mesén 1874-1947 significaren el final del moviment iniciat per Rubén Darío El s XX arribà amb una palesa herència d’anacronisme Carmen Lyra 1888-1951…

Fou convocat per primera vegada el 1984 Relació d'obres i autors guardonats 1984 Gabriel Ferrater obra poètica , de Xavier Macià i Núria Perpinyà 1985 Àmbits de postmodernitat , d’Àngel Castiñeira 1986 Les rutes de Ponent , de Vidal Vidal 1987 Assaig sobre periodística catalana , de Josep MCasasús 1988 Repensar Catalunya , d’ Oriol Pi de Cabanyes 1989 Miralls màgics , de Carme Arnau 1990 Eros i Art , de Gerard Vergés 1991 Les cruïles de la utopia , de Xavier Duran 1992 Papers privats , d’ Enric Bou 1993 Estandarització i establiment de llengües , de Xavier Lamuela 1994 El paradís de les…

La vila de Graus és situada a la vall de l’Éssera, en la confluència de les aigües d’aquest riu amb les de l’Isàvena Tradicionalment ha estat el centre sòcio-econòmic de la Ribagorça occidental Històricament, la seva posició excepcional sobre l’Éssera convertí el nucli en un important punt estratègic de la línia fronterera entre les zones cristiana i musulmana L’indret, poblat pels musulmans, ja disposava d’un castell, situat a la penya del Morral, del qual parla la crònica d’al-Rāzī L’any 1063 fou objecte d’un intent de conquesta per part del rei Ramir I d’Aragó, el qual,…

Documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l’ iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major 1000-32 i Sanç Ramírez 1063-94, a Navarra i Aragó, i amb el d’Alfons VI 1065-1109 a Castella Fomentada pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostellans, la iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local Diego Gelmírez , clergues, nobles i sants Domingo de la Calzada, Juan de Ortega, i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l’acolliment i a l’assistència dels…