Situació
Vista del sector ponentí de l’església, on destaca el gran campanar de torre que s’adossa al mur nord.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Capràs és situada a l’extrem de llevant del poble de Denui, que s’alça a 1 312 m d’altitud damunt la riba esquerra de la Valira.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH056078.
A Denui s’arriba per la carretera local que parteix de la carretera C-144 a l’altura del poble de Noals. El recorregut des d’aquesta darrera població fins a Denui és d’uns 3 km. (JAA-JBP)
Història
Una de les primeres mencions documentals del lloc de Denui és del 993 (territorio Dunui). La seva església és consignada en un inventari del 1070, dels drets del comte de Ribagorça, on s’expliciten alguns béns situats in Sancto Chabrasio de Erta. Malgrat el topònim Erta, no hi ha dubte que es tracta de l’església parroquial de Sant Capràs de Denui.
A partir del 1085 Denui esdevingué un lloc de senyoriu eclesiàstic, ja que el rei Sanç Ramírez el concedí al monestir de Sant Andreu de Barravés. Posteriorment, passà a la canònica de Roda i des del segle XIV a la mitra lleidatana. (JBP)
Església
L’església de Sant Capràs és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis poligonal de tres costats.
La porta, feta amb arc de mig punt i amb un senzill motlluratge, s’obre a la façana sud i és aixoplugada per un porxo afegit a l’estructura de l’església; també s’afegiren dues capelles, les quals n’han desfigurat tot el costat sud. Al costat nord hi ha un campanar de torre d’un sol nivell de finestres a la part superior.
En les parts originals de l’edifici l’aparell és de carreuó irregular, amb carreus ben tallats als angles.
Es fa difícil precisar una filiació medieval per a un edifici que s’avé amb les característiques d’obres típicament medievals com Sant Aventí de Tor-la-ribera, però dins una tipologia que perdura fins al segle XVI en construccions com Sant Pere de les Paüls. (JAA)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 118, pàg. 118
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 104, pàg. 338
- Boix, 1982, docs. 366 i 420