Resultats de la cerca

Aquesta capella, que s’aixeca en el raval o nucli de les Torres, ha format sempre part de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt, documentada des del segle XI La capella de Sant Joan de les Torres no surt esmentada fins a l’any 1329 Tanmateix, és molt probable que sigui anterior i tingui uns orígens romànics La capella s’hagué de reedificar el 1428 L’antic agregat de les Torres es troba avui dia quasi totalment abandonat, però la capella continua tenint culte

Situat al sector pla del terme, a 702 m d’altitud vora el Segre, hi destaca la plaça Major, el carrer Major, l'església parroquial dedicada a sant Tirs edifici renovat el 1855 i que compta amb un campanar de torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis i la capella de Sant Sebastià Hi ha un raval dit la Ferreria El poble celebra la seva festa major el segon cap de setmana d’agost, i el 28 de gener se celebra la Festa Vella

La primera referència segura del lloc de Botarell és de l’any 1173, entre les afrontacions del terme d’Alforja L’any 1184, el lloc de Botarell fou concedit en feu per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls a Berenguer de la Bisbal i la seva muller perquè el poblessin Segurament en aquest moment es bastí el castell Des del final del segle XVII foren senyors de Botarell els marquesos de Tamarit RMG A Botarell, durant l’edat mitjana central es degué organitzar la població, una petita vila closa, al voltant del carrer anomenat precisament de la Closa Aquest carrer era travessat, a la part alta, pel…

De família immigrada, de jove fou tipògraf i futbolista professional Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català i estrenà, entre altres obres, Barraques de Montjuïc, L’amor infinit, Demà comença la vida, La inútil veritat i Els desheretats , algunes de to social Com a poeta conreà una línia popularista amb una imatgeria influïda per García Lorca o per Sánchez Juan El moliner invisible 1935, Poemes de raval 1937, L’íntim recés 1937, Festeig 1938, Dolor de la guerra 1938, Les ales dels àngels 1948 i L’enyor perdurable 1949

S'hi començà a construir al s XII, i al següent fou englobat en la vella ciutat amb un nou pany de muralla en la qual s’obrien els portals de Sobre-roca, de la Cuireteria o de Santa Llúcia i el de Mossèn Bosc Comprenia els carrers de la Bosseria i de Sobre-roca, de la Cuireteria, de na Senioses, de Viladordis i, extramurs, el raval de Sobre-roca o de Sant Andreu, nom de l’hospital que hi havia El 1956 hom descobrí una de les torres de l’antic portal de Sobre-roca, força ben conservada

Creat a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, que n’és l’organitzador, presenta durant aquests dies l’actuació de més d’una cinquantena de grups o intèrprets independents en diversos gèneres i estils pop, rock , folk , new-age , música electrònica o d’avantguarda, etc, en general poc coneguts i de trajectòria recent, tant internacionals com procedents dels Països Catalans Les actuacions tenen lloc en diversos punts de la ciutat, entre d’altres la plaça del Rei, la plaça Reial, la rambla del Raval, el Fòrum i l’antiga Fàbrica Damm , empresa principal patrocinadora…

Antiga parròquia, avui desapareguda, situada extramurs de la vila d’Àger, al raval del Pedró Per alguns vestigis descoberts els darrers quaranta anys, es pot afirmar que fou una de les primeres esglésies d’Àger, malgrat que les seves notícies documentals són força migrades i tardanes La primera és del 1377 Al segle XVII consta annexa a la parròquia de Sant Vicenç En el llibre de visita de l’arxiprestat dels anys 1758-59, encara es fa menció de l’església de Sant Joan, antiga parròquia convertida en aquell moment en una simple capella de la parròquia de Sant Vicenç

Es formà a partir del s XVIII en uns solars venuts pels barons de la masia de la Ricardera El 1860 tenia ja un nucli de 58 famílies

El lloc és esmentat ja el 1150, i la seva església dedicada a sant Antoni, des del 1371 hom bastia un nou temple el 1401 el bisbe Ramon Riu la convertí en parròquia el 1898 i canvià l’advocació a sant RamonAntic condomini dels vescomtes i de l’abat de Cardona, s’anà industrialitzant per la proximitat del riu i el 1926 hom hi installà la fàbrica de depuració de sals de la Unión Española de Explosivos, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona El nucli celebra la festa major el darrer diumenge del…