Resultats de la cerca

És el primer dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, anomenat per aquesta raó protus 'primer' També rep el nom de ’mode de re', perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions Moltes de les composicions de l’època barroca que presenten armadures dòriques no són sinó peces en mode menor en les quals falta un bemoll o sobra un diesi a l’armadura, alteració que es va afegint oportunament en el text musical L’expressió sexta dòrica s’aplica al 6è grau elevat del mode menor especialment quan no es tracta com a 6è grau ascendent el que s’eleva per evitar…

Aquest trio de corda amb piano era constituït pel violinista Marià Perelló, el violoncellista Joaquim Pere Marès i el pianista Ricard Vives Fou el primer grup de cambra català de ressò internacional Fundat el 1911, debutà en públic el 1913 a Berlín amb el Trio en re , opus 70, de L van Beethoven, el Trio en sol m , opus 110, de R Schumann, i el Trio en fa m , opus 65, d’A Dvorák La interpretació gaudí de molt bona acollida, tant del públic com de la crítica, i aquest mateix programa fou presentat seguidament a Brusselles, París, Barcelona i Madrid A partir de llavors actuà sense…

A 14 anys era organista de San Lorenzo in Damaso, de Roma El 1766 s’establí a Anglaterra, on entrà en contacte amb corrents musicals nous i amb un instrument nou, el piano, per al qual compongué nombroses sonates que assoliren una gran fama A Londres muntà una fàbrica de pianos i creà una editorial de música, sense abandonar, però, la composició i l’ensenyament entre els seus deixebles figuraren els principals mestres de piano del s XIX És autor de diverses simfonies, perdudes fins que Alfredo Casella aconseguí de reconstruir-ne algunes Segona simfonia , en re major, 1819 Great…

De família paterna basca i materna catalana, es traslladà d’infant a Barcelona, on estudià al Conservatori del Liceu, institució de la qual fou professor des de l’any 1914 S'incoporà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1945-65 És autor, entre altres obres, d’una Sonata , per a piano i violí 1918, del poema simfònic Los ojos verdes 1920, del Quartet en re , per a instruments d’arc 1922, del quadre simfònic La sega 1928 i de les sarsueles Margaritiña 1925 i El aguilón 1928 És autor de llibres didàctics, de les cançons Ve i va, Corpus, Balada del mariner, Cuca de llum i Non-…

Entrà a la Companyia de Jesús 1766 i l’any següent s’exilià a Bolonya arran de l’expulsió decretada per Carles III 1767, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Residí a Ferrara i a Bolonya Escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804, on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna 1815 i  Storia d’un filosofo disingannato Venècia 1815, en reacció contra el que considerà els excessos de la Revolució…

Estudià cant a la Royal Academy of Music de Londres i debutà amb la Händel Opera Society el 1958 Especialitzada en el repertori barroc, en particular de GF Händel, es presentà amb èxit en diversos teatres i festivals anglesos El 1961 actuà a Halle i Berlín A més d’òpera barroca, també cantà òperes de B Britten amb l’English Opera Group en diverses gires Entre el 1965 i el 1971 cantà al Covent Garden de Londres un repertori variat, i aquest darrer any presentà Mitridate, re di Ponto al Festival de Salzburg Fou membre de l’Òpera Nacional Gallesa 1969-83 i de l’Òpera Escocesa 1973…

Format al Conservatori de París, fou solista dels Concerts Lamoureux i, el 1968, ingressà a l’orquestra de l’Òpera de París Ben aviat la seva carrera es dirigí cap a la música contemporània Ha collaborat amb nombroses formacions dedicades a aquest repertori, com ara Domaine Musical, dirigit per Pier re Boulez, Musique Vivante, Ars Nova i l’Ensemble Instrumental Amb les pianistes Katia i Marielle Labèque i el percussionista Jean-Pierre Drouet fundà el grup Puissance Quatre, que feu nombroses gires internacionals i enregistraments discogràfics Amb ells ha enregistrat la Sonata per…

Vida Rebé les primeres lliçons de piano de la seva mare, però de molt petit, ja a Moscou, fou alumne d’A Villoing Aquest aviat el dugué a París, on conegué F Chopin i F Liszt Feu després una gira de concerts per bona part d’Europa, que durà fins el 1843 Tot seguit estudià composició amb S Dehn a Berlín al costat del seu germà Nikolaj 1844-46 Establert a Sant Petersburg fou pianista de la cort de la gran duquessa Helena En aquesta ciutat dirigí la Societat de Música Russa, i el 1862 fou un dels fundadors del conservatori, al capdavant del qual estigué durant dos períodes 1862-67 i 1887-91…

Vida Format musicalment a la seva ciutat natal de la mà del seu pare, prosseguí els estudis a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest 1894-97 Destacat pianista, feu la seva presentació a Londres el 1898 amb el Concert per a piano núm 4 de L van Beethoven Fou en aquesta època que començà la seva tasca compositiva D’aquest període cal destacar el Quintet per a piano en do menor, op 1 1895, que fou aclamat amb entusiasme per J Brahms Una nova mostra del seu talent creatiu fou el Concert per a piano i orquestra, op 5 , que li valgué el Premi Bösendorfer 1899 Fou, però, la seva carrera concertística…

Vida Fill d’un mestre i organista, rebé a Württemberg la seva primera formació musical, que continuà a Wiesenstetten i Rottenburg La seva vida professional anava dirigida cap a l’ensenyament general, i del 1840 al 1844 feu classes al Gymnasium de Rapperswil Gràcies a la intervenció de F Mendelssohn, aquest darrer any es publicaren les seves obres per a piano 3 pièces caractéristiques , opus 2, i Scherzo , opus 3 A partir de llavors decidí dedicar-se exclusivament a la música i s’installà a Zuric, on prosseguí la seva formació de manera autodidàctica El 1845 anà a peu fins a Basilea per…