Resultats de la cerca

Als Països Catalans, a partir del s XIII, als llocs reials, les ordinacions eren dictades pel consell i eren posades en vigor pels cònsols, síndics, jurats, paers o consellers, amb coneixement del batlle a voltes les ordinacions eren derogades o limitades pel poder reial En els llocs de regisme baronial, a voltes eren a proposta de la senyoria, i si ho eren de la de les universitats, els calia l’aprovació del baró En alguns llocs, entre les ordinacions especials, hi havia les orgàniques de constitució de la universitat, les d’exaccions i la de la mostassaferia

Possible pàtria dels indoeuropeus, certament hi habitaren i en feren centre d’emigracions entre el 2500 i el 2000 aC Els aborígens hi desenvoluparen diverses cultures durant el bronze superior, conegudes per les tombes reials descobertes Esdevingué regne autònom durant les lluites dels diàdocs diàdoc 220 aC gràcies a la política de Mitridates Atès el seu cim, sota Mitridates IV Eupàtor ~132 — 63 aC, amb les conquestes a Bitínia, Galàcia, Paflagònia, etc, s’extingí ràpidament per l’ocupació romana de Pompeu 63 aC i posteriorment l’annexió definitiva a l’imperi Romà 64 dC Hi florí una colònia…

Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost, la qual conservaren els seus successors, els Cabrera Pere I donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança recuperada per Jaume I el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa El 1314 fou lliurada per Jaume II als comtes d’Urgell els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials com a penyora de la compra del comtat d’Urgell, però retornà pocs anys després a la corona

Com a recopilació, iniciada pels tribunals reials a partir del s XI, s’oposa a d’altres costums locals dispersos Pren els elements d’una síntesi i selecció de costums locals d’Anglaterra, d’altres països nòrdics i del dret romà, que es van unificant a través de la pràctica dels tribunals que es basen en la regla dels precedents Tot i les transformacions sofertes pel naixement de l'equity law i de la importància presa actualment pel poder legislatiu, continua essent la font del dret més important d’Anglaterra i base del sistema jurídic dels països de colonització britànica

Cronològicament coincideix amb el classicisme francès , del qual és l’art decoratiu dels interiors Fou un estil essencialment d’aparat, creat per glorificar la figura reial mancava de naturalisme i es caracteritzava per la sumptuositat, sense pensar en el confort ni la comoditat Aquest estil fou una adaptació d’estils clàssics influïts pel Renaixement italià i adaptats per la dictadura de l’Académie i de ChLe Brun Les manufactures de Gobelins i Beauvais produïren un gran efectiu de peces per a les residències reials, totes de grans proporcions i excés decoratiu, especialment els mobles d’…

Conseller segon de Barcelona, fou enviat com a ambaixador a Valladolid 1602 a fi d’obtenir per a Barcelona el reconeixement del dret exclusiu de batre moneda al Principat Posteriorment 1622 tingué una destacada intervenció en l’oposició al nomenament del bisbe de Barcelona, Joan Sentís, com a lloctinent del rei, temorós de la tendència del bisbe a seguir la política reial L’any 1635 fou enviat pels consellers de Barcelona i la Generalitat com a ambaixador a Madrid, d’on fou expulsat, per protestar de l’arrest de quatre membres del Consell de Cent i dels allotjaments de les tropes reials…

S'inicià com a notari de la cancelleria napolitana d’Alfons el Magnànim, de qui esdevingué secretari, i fou batlle general de Catalunya 1446 Posseïdor d’una considerable fortuna, féu préstecs importants al rei i es dedicà al comerç del blat Fou fet cavaller per Joan II, a qui fou fidel, bé que sempre havia collaborat amb la Biga Molt influït per l’humanisme, tingué amistat amb escriptors italians Lorenzo Valla li dedicà la seva versió llatina de les faules d’Isop i es destacà pel domini del llatí i l’estil retòric dels nombrosíssims documents reials sortits de la seva ploma

D’entre els seus membres destaquen Claude II Audran Lió 1639 — París 1684, pintor, collaborador de Charles Lebrun en l’ornamentació del Louvre i de Versailles Gerard II Audran Lió 1640 — París 1703, gravador, el més famós de la família, que fou el millor intèrpret de l’obra de Lebrum Claude III Audran Lió 1658 — París 1734, pintor d’arabescs, el qual contribuí en bona mesura a la creació de l’estil ornamental del s XVIII i treballà en la decoració de les residències reials Benoit II Audran París 1698 — 1772, gravador, un dels millors intèrprets de les obres de Watteau

Segurament era germà de Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, primer marquès d’Argençola Ensenyà al collegi de Cordelles de Barcelona Compilà i redactà en part l’antologia poètica oferta per la ciutat de Barcelona a la mort de Carles II, Lágrimas amantes de la Exma ciudad de Barcelona 1701, en la qual hi ha una sèrie de composicions en català i l’oració fúnebre, en castellà, que ell mateix pronuncià en les exèquies reials Una petita part de la seva correspondència es pot llegir dins el ms 111 de la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona

Els condemnats del Principat i les Balears i del Regne de València l’acomplien a l’esquadra del Principat —o a la de València, quan n'hi havia—, o eren embarcats a Cartegena o a Màlaga en unes altres galeres Només l’audiència podia aplicar aquesta pena i hom podia apellar al Consell Suprem d’Aragó La commutació per composicions i avinences havia d’ésser autoritzada per la cancelleria