Resultats de la cerca
Es mostren 2342 resultats
Soter
Mitologia
A l’antiguitat clàssica, títol (del grec Σωτήρ, ‘Salvador’) atorgat a diverses divinitats gregues, en particular a Zeus, per indicar llur poder salvador davant els perills.
El seu corresponent llatí és sovint el qualificatiu sospes A l’època hellenística, el títol de Soter fou atribuït també als reis Ptolemeu I Soter, etc
regne de Menorca
Història
Denominaciódonada a l’illa de Menorca en el seu darrer període de dominació musulmana, després de la conquesta de Mallorca per Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1229, cosa que li conferia una independència de fet en les relacions amb els estats cristians.
Es mantingué en la titulació dels reis de Catalunya-Aragó després de la conquesta de l’illa, el 1287, i posteriorment en la dels d’Espanya
Datació dels documents mitjançant els anys del naixement de Crist
S’imposa en la datació dels documents el còmput del temps mitjançant els anys del naixement de Crist en lloc dels anys de regnat dels reis francs
Sussex
Geografia històrica
Un dels regnes de l’Anglaterra anglosaxona, fundat, segons la tradició, per Aelli (477), després d’haver derrotat els britans.
El bisbe Wilfrid, expulsat de Northúmbria, convertí els seus habitants al cristianisme 680 en temps del rei Etelwalh Al segle IX fou sotmès pels reis de Wessex
tsar
Història
Nom eslau (derivat del llatí caesar) que significa ‘rei’, ‘emperador’.
Donat primer als reis dels búlgars segle XI i posteriorment als sobirans de Sèrbia Aquest títol fou adoptat a Rússia, el 1547, per Ivan IV el Terrible
Skövde
Ciutat
Ciutat del län de Västra Götaland, al S de Suècia, entre els llacs Vänern i Vättern.
Ciutat industrial i nus de comunicacions, fou centre de pelegrinatges a l’edat mitjana Esglésies romàniques i gòtiques i monestir cistercenc amb nombroses tombes dels reis de Suècia
capitulació
Història
Des del s XV, contracte establert entre la monarquia i uns particulars per tal de dur a terme una empresa generalment politicomilitar.
Aquest sistema fou aplicat sobretot en el descobriment i la colonització d’Amèrica, a partir de les capitulacions de Santa Fe 1492, entre els Reis Catòlics i Colom
alabarders
Militar
Cos de guàrdia de reis, sobirans o grans senyors, des de la tardana edat mitjana.
Un cos d’alabarders fou fundat per Ferran II de Catalunya-Aragó arran de l’atemptat de què fou objecte a Barcelona el 1504 Organitzat per Carles V amb 50 guardes, augmentà, després, a 100 i, al final, a dues companyies de 100 homes Eren dividits en dues o tres classes, refoses altre vegada per Felip V el 1707 Després de diverses reorganitzacions, el cos fou suprimit per la Segona República 1931 El 1979 hom tornà a establir una secció d’alabarders al Regimiento de la Guardia Real A Barcelona, el 1588, el Consell de Cent aconseguí que només portessin guarda d’alabarders el rei i el seu…
Joan Desplà
Història
Història del dret
Doctor en lleis, tresorer i conseller dels reis Martí l’Humà i Ferran d’Antequera.
Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410, mort ja el rei, fou elegit…
Iltutmiš
Història
Tercer soldà (1211-36) de la dinastia musulmana anomenada dels reis esclaus de l’Índia.
Gendre de Qutb al-Din Aybak, s’imposà al successor d’aquest, i el seu govern significà la màxima esplendor de la dinastia Conquerí Ranthambor i Manādwar 1226, apaivagà els desordres a Bengala 1230 i s’expandí al Sind inferior i a Gwāliyār 1233 i Mālwā 1234 Nomenà successora la seva filla Raḍiyya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina