Resultats de la cerca
Es mostren 502 resultats
Castell de Tornafòrt (Rasiguèras)
Situació Vista aèria d’aquest castell d’enigmàtica història, que s’aixeca en un turó a la riba esquerra de l’Aglí ECSA - Camara JP Joffre Les restes del castell de Tornafòrt són situades al cim d’un turó que s’alça a la riba esquerra de l’Aglí, a l’W del poble de Rasiguèras Des del castell hom podia controlar el curs del riu i el pas per la via que passava pel fons de la vall de l’Aglí i el camí que devia menar cap a Lançac Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 45′39″ N - Long 2° 35′40″ E Hem de deixar l’automòbil a la carretera que va d’Ancinhan a Rasiguèras D-9, al peu del turó del castell, a 1,5…
dret de retenció
Dret civil
Facultat que de vegades la llei concedeix al creditor de poder continuar posseint una cosa després del termini en què havia de restituir-la al deutor, o al detentor d’una cosa de retardar-ne la restitució fins a obtenir la satisfacció del seu crèdit.
El dret de retenció constitueix una forma de garantia del crèdit, que només faculta a continuar la detenció i negar-se a restituir, però sense que atorgui la facultat de disposició de la cosa per tal de satisfer amb el seu preu l’import del crèdit
Toponymie historique de Catalunya Nord
Historiografia catalana
Obra de l’escriptor i arqueòleg Lluís Bassede subtitulada Noms de lloc de la nostra terra, publicada l’any 1990 pel Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC) i la Universitat de Perpinyà.
Aquesta obra, editada per la revista Terra Nostra , és una eina ara per ara insubstituïble per al coneixement de la toponímia de Catalunya Té dues parts, que corresponen a una primera intenció de publicar-lo en dos volums separats, agrupant en cada un les trameses corresponents a un any de la revista Però la defunció de l’autor portà el seu editor i amic Ramon Gual a realitzar un sol volum d’homenatge S’hi afegia la comoditat, malgrat el gruix, de tenir una sola obra de consulta El llibre està escrit en francès després d’un llarg debat entre autor i editor, on es posaren en els dos plats de…
Junts per Catalunya
Coalició electoral
Coalició electoral.
Es formà per a concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017, convocades pel president del govern espanyol arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola que intervenia la Generalitat de Catalunya Descartada la possibilitat de reeditar la coalició Junts pel Sí , el president Carles Puigdemont elaborà una candidatura que, tot i ser integrada en bona part per membres del PDeCAT , donava un protagonisme indiscutible a candidats independents Registrada el novembre del 2017 i encapçalada pel mateix Puigdemont, la candidatura es proposava la…
Castell d’Escumó (Áger)
Art romànic
Situació Vestigis de la torre del castell, gairebé l’únic element constructiu que ens ha pervingut d’aquesta fortalesa ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un petit turó 884 m, a la punta d’un replà que hi ha a l’extrem oriental del vessant S del Montsec d’Ares, damunt de la Noguera Pallaresa i del castell de Sant Oïsme Hom pot veure, a més, altres fortificacions d’aquesta zona fronterera, com el castell d’Orenga o el lloc de Rúbies, on també hi ha les restes d’un castell La seva funció de talaia és evident Mapa 33-12290 Situació 31TCG225548 Des d’Àger hem d’agafar la pista que s’enfila…
Cabrera

Els Cabrera
©
Llinatge vescomtal del Principat de Catalunya que prové originàriament del castell de Cabrera, al Cabrerès (Osona).
El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera 1017 Pel matrimoni del seu fill i hereu Guerau I mort vers el 1050 amb Ermessenda de Montsoriu, filla del vescomte de Girona Amat de Montsoriu, aquest vescomtat es vinculà al llinatge dels Cabrera Ambdós consorts fundaren el monestir de Sant Salvador de Breda 1038 En cessar en la jurisdicció vescomtal de Girona, però no en el títol, ja hereditari, aquest vescomte es titulà de Cabrera, i alguna vegada vescomte de Montsoriu Els seus dominis augmentaren pel casament del seu fill Ponç de Cabrera amb Letgarda, pubilla del senyor d’Àger…
Sant Climent de Castelltort (Guixers)
Art romànic
Situació Una finestra adovellada, un dels pocs elements que encara es conserven entre les ruïnes de l’edifici L Prat El turó on hi ha les restes de l’església de Sant Climent de Castelltort és a la banda esquerra del riu l’aigua de Valls, que corre a tramuntana, la serra dels Bastets i els Llangots a migdia i Sant Llorenç a ponent Mapa 292M781 Situació 31TCG878653 Al punt quilomètric 5,100 de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha un trencall a mà dreta i la nova església de Castelltort a mà esquerra El trencall porta al peu del riu l’aigua de Valls, que cal travessar amb aigua sota…
Turquia 2011
Estat
Al final de febrer, el Partit dels Treballadors del Kurdistan PKK va posar fi a la treva existent de manera unilateral Acordada a l’agost del 2010 i perllongada fins a les eleccions legislatives del juny, la treva va donar al Govern turc temps per a trobar una solució al conflicte amb els rebels kurds, en lluita armada contra el poder central pel reconeixement dels drets de la seva comunitat A mitjan octubre, el PKK va llançar una operació mortífera contra l’exèrcit turc a les muntanyes del Kurdistan, que va matar 24 militars i en va ferir 18 En represàlia, l’exèrcit va llançar operacions…
Santa Maria de Senterada o de Santa Grata
Art romànic
El primer document conegut referent al monestir de Senterada és un precepte de l’emperador Lluís el Pietós, emès a Frankfurt el 21 de juny de l’any 823, a precs del comte Matfred d’Orleans, pel qual rebia sota el seu domini, defensa i tuïció el monestir de Santa Maria, dit de Santa Grata, que havia fundat el bisbe Possidoni d’Urgell successor del bisbe Fèlix en virtut d’una concessió que el mateix emperador havia efectuat quan era rei d’Aquitània, és a dir, abans de l’any 814, junt amb la cella de Sant Fruitós de Balestui Alhora li confirmà la lliure elecció d’abat sota la regla de Sant Benet…
agronometria
Agronomia
Branca de l’agronomia que té per objecte la mesura de la capacitat productiva de les terres de conreu, la determinació de la disminució de fertilitat que origina cada collita i l’augment produït per la restitució al sòl d’elements nutritius per mitjà dels adobs.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina