Resultats de la cerca
Es mostren 1248 resultats
Moisés Hurtado Pérez

Moisés Hurtado Pérez
RCD Espanyol
Futbol
Futbolista.
Mig centre defensiu format al planter del RCD Espanyol, amb el qual debutà en la màxima categoria l’any 2002, jugà en l’equip filial fins la temporada 2003-04 Fou cedit a l’Eibar 2004-05 i la temporada següent ingressà al primer equip espanyolista, on romangué fins el 2010 Jugà 146 partits de Lliga i marcà 3 gols Fou campió de la Copa del Rei 2006, de la Copa Catalunya 2006 i finalista de la Copa de la UEFA 2007 La temporada 2010-11 jugà amb l'Olimpiakós grec i la següent, amb el Granada Amb la selecció catalana ha jugat una vegada i ha marcat un gol
Joan Josep Estella Salas
Futbol
Futbolista.
S’inicià a les categories inferiors del FC Barcelona, on es proclamà campió d’Espanya juvenil Passà pel Barcelona Atlètic i després d’actuar cedit amb el Còrdova i el Valladolid, la temporada 1979-80 ingressà al primer equip del Barcelona, on romangué fins el 1983 Jugava de lateral i de migcampista, disputà un total de 147 partits i marcà tretze gols Guanyà dues Copes del Rei 1981, 1983, una Recopa 1982 i una Copa de la Lliga 1983 Posteriorment jugà una temporada amb el Reial Mallorca, una amb el CE Sabadell i una altra amb el Sevilla CF Formà part de la selecció espanyola en una…
Tartu

Ciutat vella de Tartu (Estònia)
© Jaak Nilson / Oficina de Turisme d’Estònia
Ciutat
Ciutat d’Estònia, a la riba de l’Ema.
Centre cultural i comercial, té indústries mecàniques, maquinària agrícola i de precisió Port fluvial i nus de comunicacions important Té universitat, creada el 1632 Fundada al s XI per Jaroslav de Novgorod, romangué en poder de l’orde Teutònic del 1224 al 1258 i fou un important centre comercial de la Hansa Passà alternativament a mans de Polònia i Suècia, fins que, sota Pere el Gran 1704, passà a Rússia El 1920 hi fou signat el tractat de Tartu que reconeixia la independència d’Estònia el 1940 fou annexada novament a l’URSS, fins l’any 1991, en el qual Estònia recuperà la…
Sergio Sánchez Ortega
Futbol
Futbolista.
Defensa, es formà al planter del Reial Club Deportiu Espanyol i a l’abril del 2005 debutà a la Lliga amb el primer equip Hi romangué la següent temporada i després fou cedit al Real Madrid Castilla i al Racing de Santander En la temporada 2008-09 tornà a l’Espanyol, amb el qual, sumant les dues etapes, disputà 48 partits de Lliga i marcà 3 gols Guanyà una Copa del Rei 2006 Després ha jugat amb el Sevilla 2009-11, on estigué un any inactiu per motius de salut, i el Màlaga Ha estat quatre vegades internacional sub-21 i ha format part de la selecció catalana
jaciment d’Adarró

Restes del poblat ibèric i romà d’Adarró, a Vilanova i la Geltrú
© Fototeca.cat
Història
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic integrat per restes ibèriques i romanes a Vilanova i la Geltrú (Garraf), que pren el nom d’una antiga quadra.
El poblat ibèric, encara per delimitar, fou habitat entre els segles IV-II aC Alguns estudiosos l’identifiquen amb la Subur a la qual fa referència Pomponi Mela Pel que fa a la villa romana, fou construïda al final del segle I aC i romangué en ús fins als segles V-VI dC Una inscripció informa del nom d’un dels seus propietaris Gai Clodi Emilià, membre d’una família eminent de Tàrraco Tocant al mar hi ha les restes de la torre d’Adarró , de caràcter defensiu des del segle XVII fou anomenada de Sant Gervasi , nom de l’ermita construïda al seu costat
Godescalc
Literatura
Cristianisme
Monjo, teòleg i poeta en llengua llatina.
Fou ofert pel seu pare a l’abadia de Fulda, on, en arribar a la majoria d’edat, fou obligat a professar contra la seva voluntat per l’abat Ràban Maur Fugí de Fulda i obtingué la dispensa de vots 829 però, obligat de nou a prendre l’hàbit, entrà al monestir d’Orbais Les seves doctrines sobre la Trinitat i sobre la predestinació foren refutades per Ràban Maur i condemnades a Magúncia 848 i a Quierzy 849, i en foren cremats els manuscrits Deposat de la dignitat sacerdotal, romangué pres al monestir d’Hautvilliers La major part de les seves obres s’ha perdut
Francisco Hernández
Biologia
Medicina
Metge i naturalista castellà.
Amic personal d’Andreas Vesal, fou un dels introductors als reialmes hispànics de l’anatomia vesaliana i un dels primers defensors de la circulació pulmonar Fou metge dels hospitals de Guadalupe, on tingué com a collaborador el vigatà Francesc Micó, amb qui herboritzà per Extremadura, Castella i Andalusia Dirigí la primera expedició científica destinada a conèixer la flora i la fauna d’Amèrica, enviada per Felip II el 1570 a Nova Espanya, on romangué fins el 1577, recollint materials i escrivint una Història Natural de Nueva España que no arribà a veure mai publicada, els…
Adrià Vilalta i Vidal
Dret
Advocat, germà dels periodistes Antoni i Emilià Vilalta i Vidal.
Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1927 Treballà a l’administració pública com a funcionari de la Generalitat de Catalunya, on romangué fins el 1936 Afeccionat al periodisme, fou autor d’alguns articles a El Diluvio Arran de la guerra civil, s’exilià primer a Bèlgica, a Brusselles, i el 1938 es traslladà a Mèxic Hi reprengué la seva tasca periodística Fou Collaborador al diari Excelsior , on publicà durant més de trenta anys fou també un dels fundadors de la revista Estampa , dins de la mateixa empresa Treballà com a investigador a la cambra…
Oveix
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Vicenç d’Oveix) del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), a l’antic terme de Surp, al lloc dit antigament Insitil, prop de la Noguera Pallaresa, fundada segurament en temps de Lluís el Piadós (rebé privilegi d’immunitat i confirmació de béns de Lotari el 834).
El 868 es fusionà amb l’abadia de les Maleses, de la qual se separà abans de la fi del segle X, quan ja havia caigut en mans dels comtes de Pallars, els quals el 1010 li restituïren els béns davant el bisbe Ermengol Entre el 1040 i el 1075 els comtes l’encomanaren al bisbe d’Urgell, i el 1100 fou unida a Gerri, de la qual romangué ja sempre filial El 1312 el seu cap s’intitulava encara abat, però la comunitat era només de 4 preveres Continuà amb aquest caire secular dos segles més, regida per un prior, monjo de Gerri Gairebé no n'hi ha cap resta
José Contreras
Música
Luthier espanyol, conegut amb el sobrenom d’El Granadino.
Començà la seva carrera artística construint guitarres a la seva ciutat natal i el 1740 es traslladà a Madrid, on es consagrà com a lutier i romangué fins a la seva mort Fou nomenat violer reial de la cort de Felip V, fet que li permeté conèixer i reparar violins construïts per grans mestres italians com A Stradivari, A Guarneri i N Amati Utilitzant fustes de qualitat i vernís vermell fosc o groc transparent d’excepcional textura, fabricava uns violins molt ben acabats, a l’estil cremonès i amb una sonoritat potent i avellutada El Museu de la Música de Barcelona en conserva un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina