Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon simple cítara de vara Utilitzat per l’home des de temps remots, és conegut a Àfrica, Amèrica i Àsia Algunes tribus africanes s’han servit de l’arc indistintament per a la caça i la música, circumstància que, en alguns sectors, ha portat a considerar-lo com el primer instrument de corda utilitzat per l’home Els tipus d’arc musical més coneguts són l’arc a terra, l’arc de boca i l’arc de carbassa El primer consta d’una tija clavada a terra i una corda fixada per un extrem a la tija i per l’altre a una membrana o planxa, sovint d’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de cavitat globular, colpejat indirectament, per sacseig Consisteix en una carbassa, o un altre fruit natural de cavitat globular, al qual s’ha inserit un mànec de fusta o agafador L’interior de la cavitat conté les llavors del fruit, o unes altres llavors, que són les que produeixen el so en sacsejar l’instrument Generalment, es toquen per parelles -i s’anomenen, per tant, en plural maraques- sostenint-ne una a cada mà, amb moviments alternants entre totes dues mans Tradicionalment han estat utilitzades en l’acompanyament rítmic de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta, de perforació cònica Es tracta d’una mena d’oboè popular fet d’escorça tendra d’avellaner o de freixe, tallada en espiral i cargolada en forma de paperina que queda subjectada al tram més ample per una petita estella de fusta o espina d’arç Per l’altre extrem s’insereix una inxa que pot ser feta de la mateixa escorça, o bé s’aprofita la primera volta de l’escorça, que ha d’estar ben ajustada, per a fer-ne una inxa prement-la fins que quedin dues làmines planes sense separar-les de la resta d’escorça Habitualment no…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec La caixa tenia les escotadures poc pronunciades i presentava normalment dues oïdes en forma de C El mànec era curt i normalment sense trasts i el claviller recte, en forma de cor o bé de fulla amb les clavilles posteriors En els primers models el pont era quasi pla i no permetia tocar les cordes independentment Es recolzava l’instrument al pit o l’espatlla i es tocava amb un arc tou i flexible, amb cops d’arc ràpids i llargs, amb els quals la melodia produïda per la corda més aguda s’acompanyava amb…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Fets generalment d’un aliatge de coure i estany, els plats tenen un diàmetre que oscilla entre els 20 i els 65 cm A més d’entrexocant-los manualment, agafats un amb cada mà mitjançant una nansa central, es poden fer sonar amb l’ajut d’un mecanisme accionat per un pedal xarleston o percudint-ne o fregant-ne un de sol Les seves possibilitats tímbriques i dinàmiques varien segons el procediment i l’indret de percussió o de frec entrexoc mutu de tot el cos, entrexoc de les vores, percussió…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub de forma bàsicament cilíndrica, proveït de vuit forats i dues claus, diametralment oposades, situades a la part superior del tub El seu nom deriva del llatí calamus , que vol dir ’canya', i aparegué cap a la fi del segle XVII Té la mateixa forma que la flauta de bec d’aquesta època, però amb una llengüeta senzilla lligada a l’embocadura o bec amb un cordill fi en lloc de bisell L’extensió és pràcticament de dues octaves i es presentava en quatre mides, la més petita de les quals…

Provinent d’una família amb fortes inquietuds culturals, destacà com a pianista i violinista, i a set anys començà a compondre Estudià a la Universitat i a l’Escola Superior de Música de Berlín i el 1930 es doctorà en musicologia a Heidelberg Entre els seus mestres cal destacar H Eisler, C Sachs, H Besseler i P Hindemith Els seus estudis abraçaren un ampli ventall de temes, des de la música instrumental antiga fins a les tècniques compositives més modernes El 1933, arran de la pujada al poder d’A Hitler, es veié obligat a emigrar a Anglaterra, on romangué durant quinze anys El…

Un dels principals representants de l’escola berlinesa de musicologia comparada, estudià filologia a les universitats de Berlín i Londres Durant la Primera Guerra Mundial, per encàrrec de C Sachs i EM von Hornbostel, realitzà gravacions fonogràfiques a presoners de guerra no europeus, principalment d’origen àrab i indi Després del 1918 estudià musicologia amb J Wolf i C Stumpf, com també llengües semítiques amb E Mittwoch, i el 1922 es doctorà a Berlín amb un estudi sobre música urbana tunisiana L’any 1927 començà a treballar com a bibliotecari a la secció de música de la…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consisteix en un conjunt de barres o plaques metàlliques afinades i ordenades en una o més fileres, sovint collocades horitzontalment, en suspensió sobre una estructura i en una posició semblant als teclats El so és produït en posar en vibració aquestes làmines metàlliques percudint-les amb una o més baquetes de materials diversos, les característiques i el nombre de les quals permeten alterar notablement la durada i el timbre dels sons generats i fer-lo servir com a instrument melòdic o bé harmònic Les plaques…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per una embocadura metàllica, que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall, gairebé sempre de llautó, de perforació cònica i de secció ampla i acabat en un pavelló En els instruments moderns, la columna d’aire de l’interior del tub és modificada amb un sistema de claus o bé de pistons Al segle XVIII, encara com a instrument natural, fou usat pels caçadors i els militars per a la transmissió de senyals La…