Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de València, i posteriorment literatura creativa als Estats Units i lingüística i traducció en universitats de la Gran Bretanya Professor titular de literatura anglesa a la Universitat Jaume I de Castelló, les seves novelles ambientades en el món romà tenen una gran popularitat  Africanus, el hijo del cónsul 2006, primera part de la Trilogía de Escipión formada també per Las legiones malditas 2008 i La traición de Roma 2009, conjunt que el 2010 rebé el Premi de les Lletres Valencianes Posteriorment ha publicat la Trilogía de Trajano , formada per Los asesinos del…

Guanyà dos cops la medalla de plata als Campionats d’Europa de pumse 2007, 2009 Obtingué en tres ocasions la medalla de bronze en els Campionats Mundials de taekwondo en la categoria de trio en tècnica, fent equip amb Diego Carrillo i Fernando Fidalgo 2009, 2010, 2011 Formà part de la selecció espanyola de taekwondo

Catedràtic d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, i rector des del 1963 al 1965 Director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Entre els seus treballs cal citar els estudis bioantropològics de les poblacions aïllades de les valls pirinenques i de les del Sàhara Occidental i de la Guinea Equatorial

Fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d’August, amb qui collaborà en el camp de la investigació fisiològica al Laboratori Municipal de Barcelona, que dirigia Ramon Turró Inicià els seus estudis de medicina el 1910 -11 i es doctorà el 1914 El 1934 guanyà el Premi Garí, atorgat per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, amb un treball que també presentà a Boston Des del 1917 assistí a nombrosos congressos de medicina Sevilla Asociación Española por el progreso de la Ciencia, París, Estocolm, Boston i Rússia, entre altres Fou professor auxiliar de fisiologia a la Universitat de Barcelona 1921-…

Els anys trenta estudià filosofia amb Jaume Serra i Húnter Prengué part en la Guerra Civil com a oficial d’artilleria del bàndol republicà Deportat a un camp de concentració, els anys quaranta visqué clandestinament a l’Estat espanyol i milità al Front Nacional de Catalunya Dedicat professionalment al disseny, dirigí la secció d’aquesta activitat d’una empresa d’electrodomèstics 1966-69, i el 1965 organitzà la secció de disseny a l’Escola Massana, que dirigí fins el 1975, i escriví diversos manuals de bricolatge Collaborà en nombroses revistes Serra d’Or , Destino , Die Kunst , Marketing ,…

Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control…

Estudià a l’Institut del Teatre amb Josep Mestres i Cabanes i a l’Escola Massana Seguint la tradició del seu pare, Emili Brugalla , s’especialitzà en la relligadura i la dauradura a mà i en la restauració de llibres antics Participà en nombroses exposicions nacionals i internacionals, on assolí valuosos guardons Fou membre del Center of Book Arts de Nova York i els seus llibres són en nombroses biblioteques públiques i privades d’Europa i de l’Amèrica del Nord L’any 2008 la Biblioteca de Catalunya adquirí el llegat del taller Brugalla

Es formà a Llotja i a Itàlia, on anà pensionat 1920-21 Excellí com a retratista i com a pintor de temes religiosos amb obres acadèmiques d’una gran pulcritud formal També intervingué en treballs d’ornamentació i treballà com a dissenyador gràfic tot realitzant nombrosos cartells, exlibris, etc Es conserven obres seves a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, al Museu Marítim de Barcelona i en diverses colleccions particulars